– 072 – Teatre – MADAME MARIE (🐌🐌🐌🐌) – La Vilella – (temp. 19/20 – espectacle 044) – 2019.12.06

MADAME MARIE (temp. 19/20 – espectacle nº 044)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Divendres vam anar a La Vilella per veure MADAME MARIE, una producció de La Fornal d’Espectacles, que acaba avui diumenge les seves representacions.

Una proposta que ens parla d’una de les víctimes invisibles del franquisme, “Marie”, àlies de María Altamir Latre, de pares catalans, que va obrir un local de prostitució al centre de Manacor. Una història basada en fets reals. Des del 1934 al 1937 Madame Marie regentà el bordell situat al passeig de Na Carmela (actual passeig d’Antonio Maura), i el va convertir en un lloc molt visitat per les tropes franquistes.

El mes d’abril de 1937 se li obrí la que seria la causa 302/1937.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El seu delicte? Tenir 85 monedes de plata quan el règim franquista havia decretat que els ciutadans havien de canviar al banc les monedes de plata per bitllets de paper…. només amb plata es podien comprar armes ….

La causa real? La revenja d’un militar que no havia satisfet els seus desitjos sexuals amb una de les noies del prostíbul, i a la que Madame Marie va defensar.

Imputada per un delicte inventat “d’auxili a la rebel·lió”, va ser sotmesa a un consell de Guerra i finalment alliberada després de romandre set mesos a la presó.

MADAME MARIE ha estat escrita per Joan Gomila, director artístic de la companyia, i per l’escriptor Antoni Tugores i basada en el seu llibre “Víctimes invisibles”. La proposta està dirigida per Frederic Roda.

La Fornal d’Espectacles va estrenar temporada amb aquesta obra en el seu teatre de Manacor al setembre d’enguany; es tracta d’una companyia que va néixer el 2003 i es defineixen com artesans de la cultura escènica, donant suport a la creació de productes escènics d’alta qualitat i amb denominació d’origen illenc.

Segons llegim en el programa de mà, la història de Madame Marie és el paradigma de la hipocresia, l’adulació, la covardia i el masclisme més barroer en un món dominat pels homes.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La peça s’inicia amb un petit documental situat a Carcassona el 1977 on una periodista (interpretat per Eulàlia Ballart) entrevista a Madame Marie (Antònia Jaume) i li demana que ens expliqui la seva història.

Ens situa l’any 1936 quan ella era una dona poderosa que regentava un bordell i se n’ocupava personalment dels seus clients, majoritàriament membres de l’exèrcit franquista. Un retrat de Franco presideix el seu local. Bàrbara Nicolau ens ha regalat una magnífica interpretació de la Madame i la seva evolució física i psíquica al llarg del seu captiveri. Arriba al local una noia (Joana Maria Sureda) amb una filla petita, i busca en la prostitució un recurs de supervivència.

Salvador Miralles, a qui nosaltres hem vist a “Negrata de merda” al Tantarantana, i que ens va “enamorar/horroritzar” a “Bombers” a la Mostra d’Igualada, ha interpretat magníficament diferents papers i en tots ells, militar, carceller i advocat, ens ha convençut. Una extraordinària mostra de canvis de registre.

Òscar Intente (al que seguim habitualment) ha interpretat al capità enamorat de la Madame, que presumeix de ferides de guerra, i al militar funcionari que veu una possibilitat d’ascendir amb la detenció de la Marie. I en tots dos papers ens ha agradat força.

En contrast a la seriositat del militar, Joan Gomila ha interpretat el paper de militar secretari submís que fa tot el que pensa que pot agradar al seu cap.  Ens ha donat la nota d’humor necessària per apaivagar la duresa del relat.

Amb una escenografia minimalista, que amb una sèrie d’elements i segons l’espai que ocupen els actors, ens fan veure el bordell, la presó o l’oficina militar. A la pantalla la data en què ens trobem. La música i la il·luminació també ens ajuden a situar temps i espai.

Una obra que parla de la Guerra civil, però que malauradament és molt actual, tant pel que fa referència a actituds masclistes com pel que fa referència a la injustícia de la “justícia”.

Després de la representació ha tingut lloc un col·loqui amb els actors que ha resultat molt interessant.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una proposta que mereix una “vida” més llarga.

Autors: Joan Gomila i Antoni Tugores

Direcció: Frederic Roda

Interpretació: Bàrbara Nicolau, Òscar Intente, Salvador Miralles, Joana Maria Sureda, Joan Gomila – Intèrprets vídeo: Antonia Jaume, Eulàlia Ballart

Producció: La Fornal d’Espectacles

Idioma: català – Durada: 80 minuts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.