– 068 – Teatre – 360 GRAMS (🐌🐌🐌🐌) – Casa Elizalde (temp. 19/20 – espectacle 041) – 2019.12.03

360 GRAMS (temp. 19/20 – espectacle nº 041)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir nit vàrem tenir l’oportunitat de veure aquesta proposta d’Ada Vilaró on comparteix la seva experiència amb el càncer. Es tracta de 360 GRAMS i l’hem vist a la Casa Elizalde.

Un monòleg sobre la seva vivència, que es va estrenar al Festival TNT i ha estat representat a la Sala Beckett dins de la 18a edició del Festival Escena Poblenou i formant part del cicle “Memento Mori. Recordem-nos de morir”, sobre la mort, tema que la Beckett ha convertit en l’eix central de la temporada.

Amb només un pit el cos no deixa de ser bell. Quan la vida et parteix en dos es desplega davant teu l’oportunitat de travessar el dolor i redescobrir el misteri de la bellesa. Una bellesa política que combat la superficialitat i desafia els estereotips. Una bellesa que és el que és, amb la seva diferència. Una veritat que abraça i estima la vida.

La teva mirada compta, és important, suma. I com diu John Berger “No estic despullada tal com sóc, sinó que estic despullada tal com tu em veus”.

Una proposta que comença de forma contundent, amb una interpel·lació directa i una pregunta “però que ens passa?

No estem contents amb el que som, no estem contents amb com som, no estem contents amb el que fem … però que ens passa?

Hem de somriure, hem d’estar contents, hem de triomfar, hem de fer, hem de tenir, hem d’estar sempre bé … però que ens passa?

Llistes i llistes de coses a fer, temes que queden pendents i passen a la llista següent, agendes atapeïdes sense espai per nosaltres mateixos, sense espai pels amics, temps sempre ocupat, ….. però que ens passa?

Ada Vilaró té 47 anys i en fa nou que li van diagnosticar el càncer que li ha fet passar per quiròfan en quatre ocasions. La seva és una història de lluita i d’acceptació. Una proposta feta des del dolor i la ràbia que va sentir, i que el temps ha apaivagat. Com ella mateixa diu ….. volia posar llum a la vida des del mateix dolor. Des d’un dolor ja destil·lat.

Una experiència molt intima que s’ha atrevit a compartir.

Ada ens explica la seva història, la de la seva mare i la de la seva àvia, rodejada de taronges que són el lligam, el fil conductor de les històries, el símbol de la fertilitat i de la vida. Ella parla i ens explica amb una sensibilitat extraordinària, però també calla i en els silencis deixa que parli el seu cos. La intensitat dels seus moviments o de la seva quietud ens captiva, ens arrossega.

La seva proposta és un crit contra les “normes” que ens dominen, que ens immobilitzen, que pesen tant que sovint no ens deixen pensar, no ens deixen decidir per nosaltres mateixos …. no ens deixen viure. Ella ha decidit que les ferides del seu pit són el camí cap a la bellesa, cap a la poesia. I amb una destral escapça tot allò que no la deixa ser feliç.

Construir aquesta peça l’ha ajudat a superar el dol i a estimar-se a si mateixa, l’ha ajudat a no deixar que la qüestionin per anar contra la norma, l’ha ajudat a cridar que la llibertat personal és irrenunciable, que cadascú ha de fer allò que vol fer.

Perquè com diu ella mateixa “la vida és una festa”.

Una proposta que ens ha deixat sense alè per la seva bellesa i la seva sinceritat.

Un magnífic llenguatge escènic on tot està lligat, filmacions, il·luminació, so, gest, moviment, paraula, silenci, … Un extraordinari exercici d’autoestima que ens ensenya a mirar amb uns altres ulls.

En finalitzar la representació va tenir lloc un col·loqui conduït per Montse Virgili, periodista cultural i del que us deixem l’àudio.

Nota: per petició expressa dels responsables de la “coordinació d’arts escèniques i música” de La casa Elizalde, retirem l’àudio, perquè ells creuen que no cal fer públic el moment màgic que es va viure en la intimitat dels que estaven presents a la sala.

Autoria: Ada Vilaró
Direcció i creació: Maria Stoyanova, Vero Cendoya, Ada Vilaró

Repartiment: Ada Vilaró

Disseny de llums: Sylvia Kuchinow \ Espai escènic i vídeo: Paula Bosch \ Espai sonor: Carlos Gòmez \ Imatge promocional: Eva Freixa \ Assessorament actoral: Maria Stoyanova \ Assessorament de moviment: Vero Cendoya \ Assessorament vestuari: Aloma La Fontana \ Assessorament destral: Carles Vilaseca, Oscar “silet” \ Producció executiva: Imma Romero

Idioma: català – Durada: 60’

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.