EUROPA BULL (temp. 19/20 – espectacle nº 037)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Dimecres vam fer cap a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, per veure una prèvia de la proposta EUROPA BULL de Jordi Oriol i Indi Gest, un muntatge a partir del mite d’Europa, que es va estrenar ahir dijous dia 28, després del seu pas per Temporada Alta a El Canal de Salt.
La temporada 2017-2018, la Schauspiel Stuttgart va convidar el Teatre Nacional de Catalunya a participar en el festival The Future of Europe. EUROPA BULL, d’Indi Gest, va ser creada expressament per a l’ocasió i va formar part d’una creació col·lectiva amb altres teatres titulada A trip through Europe. L’obra, originalment amb el títol EUpheMyth, es va estrenar en una peça de 20 minuts i va aconseguir un reconeixement unànime per part del públic.
El projecte, guanyador del Premi teatral Quim Masó 2018, proposa exposar de forma poètica i elegant, però també amb humor, les pors i queixes com a europeus desemparats. L’obra actual és l’evolució d’aquella primera peça.
L’autor i director, Jordi Oriol, creu que «Europa està a punt de petar, Europa bull i molt. Sembla una olla a vapor» i a l’obra tracta sobre l’eufemisme que suposa creure encara en la Unió Europea davant la inoperància o ceguesa dels òrgans i institucions europees enfront de les injustícies que es viuen als països membres, i més concretament, en veure la resposta o manca de resposta a la situació viscuda a Catalunya des de la tardor de 2017, la pèrdua de llibertats i la manca de separació de poders dins de l’Estat Espanyol.
Sembla una olla a vapor que xiula i fa senyals de fum. Europa retruny, està a punt de petar. És una olla de grills. Un batibull. I de tanta remor, ja no se sent l’alegria de l’himne; ja sols notem la sordesa del seu compositor.
Sasha Agranov, Joan Carreras, Anna Ferro, Olga Onrubia, Carles Pedragosa i Karl Stets interpreten aquest muntatge “sobre una Europa que va ser raptada per un toro blanc i que ara se n’adona que no ho sabrà domesticar mai“. El títol de la proposta, doncs, no només fa referència a “l’ebullició” d’Europa sinó també al brau que la va raptar i violar.
La llegenda explica que Europa era una jove fenícia que va ser raptada per un déu de l’Olimp amb aspecte d’enorme toro.
Jordi Oriol (Barcelona 1979), actor, músic, dramaturg i director ha escrit i dirigit més d’una quinzena d’obres, de les que recordem “Se’ns n’ha anat el Santos al cel” (TNC 2019), “Ausencias” (La Seca 2018), “Esquerdes, parracs i enderrocs” (TNC 2017), “L’empestat” (La Seca 2016) entre d’altres.
L’espectacle és multidisciplinari, amb un llenguatge escènic “marca de la casa” on conviuen la paraula, la música, el moviment, la dansa i un continuat joc escènic que converteixen les interpretacions dels sis actors en un esbojarrat canvi de personatges, donant pas a escenes hilarants.
Funcionaris de diferents països constitueixen el Comitè de Cultura de la Comunitat Europea i han de fer alguna cosa, decideixen fer una celebració i els hi cal trobar el fet remarcable que han de celebrar. Una mirada crítica sobre els mecanismes de poder de la Unió Europea on els nostres representants no saben com enfrontar i solucionar els problemes. I a l’altra cara de la moneda, els treballadors d’aquestes institucions que se n’ocupen de la neteja, la seguretat, la intendència…..i que intenten sobreviure a les ordres dels que no saben cap on tirar.
Tot aquest plantejament barrejat amb un episodi real que va estar protagonitzat per una vaca anomenda Penka, l’estiu de 2018. Una vaca búlgara embarassada que va anar a pasturar a uns prats de Sèrbia travessant la frontera de la UE “sense papers veterinaris”. Un afer que va arribar a la Comissió europea per decidir si la vaca era o no condemnada a mort.
Una posada en escena que porta els actors al límit físic, un seguit d’escenes de denúncia que mostren l’absurditat de tot plegat i on es barregen episodis i personatges del nostre passat comú com Joana d’Arc, Robespierre i la revolució francesa, Brutus i Juli Cèsar, Napoleó, …..
Si hem de posar un “però”, potser a l’inici vam trobar un excés de “foscos”, per canviar d’escena, i també un ritme excessivament lent i repetitiu….. però ai las!!!, tot té la seva justificació, i ho entenem posteriorment en veure el desenvolupament de l’acció….
… i és que la proposta va incrementant el ritme de les escenes i de la seva absurditat; ara recordem per exemple, l’entrada de la “Vella Europa”, l’escena dels vells i sobretot l’escena final, que ens va semblar esclatant, brutal i apoteòsica.
Tots els actors al llindar de l’excel·lència, destacant Carles Pedragosa i Joan Carreras que mostren una vis còmica al·lucinant.
Això és un francès, un alemany i un italià… I un holandès, i un danès i un belga… I un grec i un finès, i un espanyol i un portuguès… I un suec, i un polonès, i un irlandès, i un austríac, i un romanès, i un luxemburguès, i un eslovè, i un croat, i un hongarès i un txec i un eslovac, i un letó i un lituà i un estonià… I un búlgar, i un maltès, i un xipriota i un… britànic, que van agafats de la mà, però -a més d’un- ja li comença a suar.
Magnífica proposta que estarà al TNC fins al dia 15 de desembre. Hem gaudit tant d’aquesta meravella, que segurament intentarem repetir. Amb això us ho diem tot!!!
Dramatúrgia i direcció: Jordi Oriol
Direcció musical: Carles Pedragosa
Intèrprets: Sasha Agranov, Joan Carreras, Anna Hierro, Olga Onrubia, Carles Pedragosa, Karl Stets
Espai escènic i vestuari: Sílvia Delagneau i Max Glaenzel \ Il·luminació: Marc Salicrú \ Audiovisuals: Marc Permanyer \ Espai sonor: Jordi Salvadó \ Ajudant de direcció: Anna Serrano \ Ajudant d’espai i vestuari: Adriana Parra \ Cap tècnic: Albert Glas \ Producció executiva: Helena Font
Idioma: català, castellà, anglès, danès, francès, ……
Durada: 2h
Hola,
doncs si ja ho heu dit tot, només dir que Jordi Oriol, aquesta vegada a la reraguarda, la torna a encertar de ple.
Tots els actors molt bé, el que conec més és en Joan Carreras i un goig veure´l a escena amb tot els registres que mostra.