– 053 – Concert de l’OBC – EL CASTELL DE BARBABLAVA – BRAHMS (🐌🐌🐌+🐚) – L’Auditori – (temp. 19/20 – espectacle 033) – 2019.11.24

EL CASTELL DE BARBABLAVA – BRAHMS (temp. 19/20 – espectacle nº 033)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Malgrat que ha estat el concert núm. 7 de la temporada de l’OBC, curiosament, i a causa del nostre viatge pel Perú i Bolívia, aquest concert del dia 24 de novembre, ha estat el nostre primer concert de l’abonament d’aquesta temporada a l’Auditori.

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (l’OBC) dirigida per Josep Pons ens ha ofert un programa format per les “Danses eslaves” de Dvorak, les “Danses hongareses” de Brahms i l’òpera en un acte de Béla Bartók, “El Castell de Barbablava”.

Josep Pons i Viladomat (Puig-reig 1957) és, des de 2012, el director musical del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Va rebre la seva primera formació musical a l’Escolania de Montserrat. En 1985 va ser cofundador de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, i en 1992 va ser el director musical de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona.

El programa ha estat el següent:

  1. ANTONÍN DVORÁK (Nelahozeves, Bohèmia 1841 – Praga 1904)

Danses eslaves, op 72 (1886-1887) (🐌🐌🐌)

Num 1 en Si major. Molto vivace

Num 2 en Mi menor. Allegretto grazioso

Es tracta d’una primera audició d’aquestes danses, compostes per encàrrec, per intentar emular l’èxit de les danses hongareses de Brahms. Les danses eslaves van ser originalment escrites per a piano a quatre mans.

Avui s’han interpretat les dues primeres de les 8 danses de l’Opus 72: La primera dansa  es basa en un ball masculí eslovac consistent en salts que creen figures. Amb un caràcter repetitiu i un aire marcial. La segona dansa és ucraïnesa i la repetició dels moviments li confereixen un caràcter obsessiu.

_______________________________

  1. JOHANNES BRAHMS (Hamburg 1833-Viena 1897)

Danses hongareses (1873) (🐌🐌🐌🐌)

Num 3 en Fa major. Allegretto

Num 1 en Sol menor. Allegro molto

Les danses hongareses de Brahms formen un grup de 21 danses que partien de cançons populars zíngares  i que va compondre, inicialment per a piano a quatre mans, explorant ritmes trepidants. Compostes en diversos anys ell mateix va adaptar les danses 1, 3 i 10 per a orquestra.

El compositor no les considerava obres originals, sinó adaptacions d’obres de música tradicional, i avui s’han interpretat la 3 i la 1.

_______________________________

  1. BÉLA BARTÓK (Nagyszentmiklos, Hongria 1881 – Nova York 1945)

El castell de Barbablava, op 11 (1918) (🐌🐌🐌+🐚)

Es tracta d’una òpera en un acte amb llibret, escrit en hongarès, de Béla Balász i ha estat interpretada per l’extraordinari baríton Robert Bork i la magnífica mezzo-soprano Rinat Shaham. Basat en el conte Barbablava de Charles Perrault, l’òpera es va estrenar a l’Òpera Reial de Budapest el 24 de maig de 1918.

No ens acaba d’agradar l’òpera en versió concert i al Liceu acostumem a desfer-nos de les òperes del nostre abonament, que no són representades. Aquesta òpera la vàrem poder veure en una retransmissió en directe des del MET l’any 2015, de la que vàrem escriure aquesta ressenya. Ahir a l’Auditori, gràcies a les projeccions de la lletra sobre el fons de l’escenari l’hem pogut seguir sense cap dificultat, ajudats per la gran gestualitat de Rinat Shaham.

Una de les tres obres escèniques que va compondre el compositor, està protagonitzada únicament per dos personatges, el duc de Barbablava i la seva última dona, Judith. Van al castell per primera vegada i ella vol obrir totes les portes tancades perquè hi entri la llum. Reticent, Barbablava li dóna una a una les claus de les set portes tancades. A la primera els estris de tortura, a la segona les armes, a la tercera les joies, a la quarta les flors, a la cinquena els dominis del duc, a la sisena un llac blanc fet de llàgrimes i a la setena i última porta les anteriors dones de Barbablava. A totes les portes, la sang ho impregna tot.

Una òpera de curta durada, amb molt poca difusió en el seu temps, que avui ha estat magníficament interpretada pels seus dos protagonistes i que ha gaudit d’una magnífica direcció de l’OBC per part de Josep Pons.

Si us be de gust, podeu escoltar el concert en aquet ENLLAÇ de Catalunya Ràdio

Deixa un comentari