FLAM (temp. 19/20 – espectacle nº 031)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Divendres passat vam fer cap al Lliure de Gràcia per veure FLAM, l’espectacle que, rodejat de polèmica, es va poder veure el passat Grec Festival de Barcelona, i del qual en vam fer cinc cèntims en la nostra ressenya de la roda de premsa.
Una proposta amb dramatúrgia de Roberto Fratini i direcció de Roger Bernat amb la companyia FFF/ITTEATRE.
Roger Bernat (Barcelona, 1968) és l’ànima de la companyia FFF i autor d’un seguit de peces que donen el protagonisme al públic sense concedir protagonisme ni als actors ni a les actrius. L’acusen de fer un teatre fred i sense emocions. Dues actrius italianes van parlar amb ell i la conversa el va decidir a crear un muntatge fet únicament d’emocions.
ITTEATRE és la jove companyia de l’Institut del Teatre, formada en 2016 i coordinada per en Ramon Simó. Una companyia nascuda amb la finalitat de facilitar la inserció laboral dels graduats de l’Institut del Teatre.
FLAM és la tercera coproducció d’aquesta companyia.
La companyia i el director van decidir que per apel·lar a les emocions del públic no era necessari crear una història ni una trama convencionals. Van voler fer un espectacle farcit d’emocions “trobades”, que no es busquessin mitjançant una història o uns personatges.
La proposta escènica de FLAM pren la forma d’una partitura “exclamativa“, on, sense cap justificació i sense un context moral que ho aprovi o desaprovi, uns professionals de l’emoció, actors i actrius, ploren i riuen.
Ells són Alba Aloy, Adrià Ardila, Hodei Arrastoa, Marta Borràs, Alba Duño, Mireia Lorente-Picó, Antoni Mas, Jose Luis Oliver i Eva Ortega.
Uns intèrprets que busquen la connexió amb el públic i reclamen la seva participació i ens conviden a riure, plorar, cantar, aplaudir o sospirar amb els cartells que van enlairant.
Uns intèrprets que interaccionen constantment entre ells i es provoquen, i al mateix temps volen provocar una reacció visceral en els espectadors. Nou actors generant accions que provoquen una muntanya russa de sensacions en aquesta proposta tan poc convencional.
Potser perquè anàvem preparats i sabíem el que anàvem a veure, ens ha agradat molt més del que esperàvem; temíem el pitjor i no ha estat així, perquè hem gaudit de valent i els actors ens han sorprès gairebé tota la representació, malgrat alguna reiteració i davallada a mitja representació. Malgrat que potser nosaltres som més de teatre de text, sempre hem estat oberts a aquest tipus de teatre alternatiu i encara enyorem aquells “radicals Lliure” amb el que tant varem aprendre teatralment.
Segons va comentar Roger Bernat a la roda de premsa, es tracta d’una proposta “eixelebrada”, que explora els tres grans temes que provoquen el riure i el plor:
… la mort, el sexe i l’escatologia.
“Les emocions surten quan no tenim paraules per expressar allò que ens passa i que no entenem“.
És ben cert que a priori FLAM és una proposta que et deixa sense paraules, surrealista en molts moments i amb escenes que s’allargassen un pèl, però en conjunt a nosaltres ens ha semblat una proposta arriscada i engrescadora, que ens ha agradat força.
… Ah!!!, … i evidentment hem aprofitat per llançat tomàquets a l’escenari. HO HO HO …
Dramatúrgia: Roberto Fratini
Direcció: Roger Bernat
Cia: FFF/ITTEATRE
Intèrprets: Alba Aloy, Adrià Ardila, Hodei Arrastoa, Marta Borràs, Alba Duño, Mireia Lorente-Picó, Antoni Mas, Jose Luis Oliver, Eva Ortega
Vestuari: Adriana Parra \ Il.luminació: Ana Rovira \ So: Cristobal Saavedra \ Ajudant de direcció i dramatúrgia: Nicolas Jongen \ Ajudanta d’il.luminació: Núria Vila \ Cap Tècnic: Txalo Toloza \ Alumna en pràctiques (MUET): Nadinka Flores \ Observadora: Joana Castellano \ Coordinació de FFF: Helena Febrés Fraylich \ Coordinació d’ITTEATRE: Ramón Simó i Pepelú Guardiola
Idioma: català i castellà – Durada: 1h 30’ amb dos falsos finals
