– 039 – Roda de premsa – FLAM – Teatre Lliure de Gràcia – (temp. 19/20 – RdP 014) – 2019.11.14

RdP – FLAM (temp. 19/20 – RdP nº 014)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest matí he pogut assistir a la roda de premsa de presentació de FLAM, un espectacle no absent de forta polèmica, que ja es va poder veure pocs dies el passat GREC Festival de Barcelona. Ara es podrà veure al Teatre Lliure de Gràcia del 21 al 24 de novembre.

Juan Carlos Martel, actual director del Teatre Lliure ha donat la paraula a Ramon Simó, coordinador de la jove companyia de l’Institut del Teatre ITTeatre, formada ara fa 3 anys. Comenta que així com la cia ITDansa és prou coneguda i consolidada, la seva germana ITTeatre, dedicada al Teatre, malgrat aquests 3 anys no ha aconseguit encara el reconeixement que es mereix. Durant aquest període ITTeatre ha coproduït 2 propostes, una amb el TNC, l’altre amb la Sala Beckett i Temporada Alta.

Aquesta tercera coproducció, FLAM, ho fa fet amb la col·laboració del Grec Festival de Barcelona, el CCCB i el Teatre Lliure. Aquestes coproduccions volen ser una aposta de l’Institut del Teatre, per donar suport “creatiu” als alumnes de l’Institut, que un cop graduats, volen tenir accés a la professió. L’Institut està molt agraït a la implicació i recolzament d’aquests estaments públics.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

FLAM, és un espectacle que explora les emocions (sobretot provocar el riure, però també el plor); dirigit per Roger Bernat, dramaturg, creador escènic i ànima de la formació FFF. Ell mateix ha explicat que amb aquesta proposta …”… volem provocar una reacció visceral en els espectadors. Alguns han percebut l’obra com un atac frontal a la seva idea de teatre convencional i moralitzadora, perquè se senten ferits davant de l’expressió d’emocions gratuïtes sense catarsi final. És el que buscàvem“.

Una proposta que, ha intentat saltar-se les normes establertes en el teatre convencional, sense la necessitat de buscar uns personatges, ni un text per explicar una història per tal de complaure a un públic passiu, que resta assegut en una sala de teatre. Roberto Fratini (responsable de la dramatúrgia), creu que el Teatre s’ha convertit en una mena de forma de substituir el fet d’anar a les esglésies, a la recerca d’esperança.

Segons el director, Roger Bernat, es tracta d’una proposta “eixelebrada”, que explora els tres grans temes que provoquen el riure i el plor: la mort, el sexe i l’escatologia. “Les emocions surten quan no tenim paraules per expressar allò que ens passa i que no entenem“.

La representació de l’espectacle es realitza en una mena d’habitació on la pressió provocada pels actors, fa que el públic arribi a un grau d’excitació tan alt que les emocions hagin d’aflorar.

FLAM neix d’una conversa en què dues actrius acusaven Roger Bernat de fer un teatre fred i sense emocions, “La subversió de l’espectacle està en què Flam els ofereix emocions despullades, sense res superflu, sense història“.

Durant l’espectacle els 9 actors generaran accions que provocaran una muntanya russa de sensacions sense necessitat de relat en aquesta proposta poc convencional.

Les reaccions del públic en les representacions que ja s’han pogut veure són totalment divergents, ja que molts ho consideren una provocació i fins i tot alguns diuen queés el pitjor que mai han vist en teatre” … i per altra banda públic entusiasmat precisament per aquesta “lletjor” i perquè l’espectacle aconsegueix que el públic reaccioni en un sentit o en un altre davant del que es planteja a escena.

La polèmica va començar fins i tot abans de l’estrena, quan va haver-hi professors de l’Institut del Teatre que eren partidaris que no s’estrenés la proposta, per no malmetre el bon nom de l’Institut, mentre que d’altres li varen fer costat plenament.

Els quatre actors presents a la presentació, així com el director i el dramaturg, ens expliquen que volen que el públic no sàpiga realment si riure o plorar, portant-los a situacions desagradables. .. i fins i tot en algun cas a algun espectador li pot produir “fàstic cultural“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El que està clar, és que l’espectacle no deixa indiferent a ningú.

Nosaltres tenim molta curiositat i almenys anirem a veure aquesta proposta perfectament preparats i oberts al que calgui.

Com de costum, us deixo l’àudio de la presentació …

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.