L’AMIC RETROBAT (temp. 19/20 – espectacle nº 016)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Aquest passat divendres vuit de novembre, vam fer cap al Teatre de l’Aurora d’Igualada amb un petit grup d’espectadors de la Nau Ivanow per assistir a l’estrena de L’AMIC RETROBAT, la tercera producció pròpia d’aquesta sala. És un enorme orgull per aquest petit Teatre d’Igualada, que aquest espectacle molt aviat es programarà en temporada al Teatre Nacional de Catalunya del 4 al 22 de desembre. Un reconeixement a l’esforç que des de fa molts anys és dur a terme en aquest petit teatre, per programar arts escèniques fora de la influència de la metròpoli de Barcelona.
Havíem quedat a les set de la tarda amb l’Òscar Balcells director de l’equip gestor de la sala i en Lluís Segura, president de la Junta d’Unicoop Cultural. Ens expliquen que el Teatre de l’Aurora és gestionat per la cooperativa Unicoop Cultural, un projecte col·lectiu sense ànim de lucre que s’articula a través de la figura dels Amics del Teatre de l’Aurora que destinen temps o diners a participar. Hi ha en funcionament diverses comissions de treball, entre elles, la comissió responsable de la programació, que en bona part està formada per espectadors, que durant tot l’any veuen un enorme nombre d’espectacles arreu de Catalunya.
Accedim a la sala de Teatre on s’estan ultimant els preparatius per a l’estrena i després al pis de dalt a l’espai de Les Golfes, una petita sala on es fan assajos i activitats de petit format com són els Contes per adults.
Després de pagar a taquilla les localitats que teníem reservades i fer una hamburguesa ràpida prop del teatre, ocupem les nostres localitats, (per cert, un goig veure la sala plena), per gaudir de l’estrena de L’AMIC RETROBAT, de Fred Uhlman amb dramatúrgia de Josep Maria Miró i direcció de Joan Arqué.
L’AMIC RETROBAT (títol original en angles: Reunion) va ser escrita l’any 1971 per l’autor alemany resident a Anglaterra, Fred Uhlman (Stuttgart 1901- Londres 1985).
De caràcter autobiogràfic, relata a través de la veu d’un home adult, Hans Schwarz, fill d’una família jueva, la pròpia història d’amistat de fa més de tres dècades amb Konradin Von Hohenfels, fill d’una família aristocràtica de Suàbia. Els nois es coneixen al Karl Alexander Gymnasium d’Stuttgart, l’escola més famosa de Württenmber, i inicien una intensa relació en què comparteixen i conflueixen coneixement, idees, preocupacions i també contradiccions. Inicialment l’amistat es configura al marge de l’enfrontament polític del país però, de mica en mica, es veurà enterbolida pels convulsos esdeveniments i la pujada de tensió que es viu a Alemanya a partir de 1933 amb l’ascens del nazisme i l’antisemitisme.
Els dos nois no poden viure al marge de les circumstàncies externes que començaran a notar en les seves respectives famílies i que també s’inocularà en la seva amistat provocant la separació definitiva de les seves vides.
Tot i que el llibre està narrat per en Hans adult, que recorda la seva amistat amb en Konradin i l’any que van compartir (de fet la novel.la és un flash-back que explica Hans 30 anys desprès de coneixer en Konradin), en aquesta versió de Josep Maria Miró , el relat està centrat en tres personatges, en Hans adult (Jordi Martínez), en Hans jove (Quim Àvila) i en Konradin jove (Joan Amargós).
Un tema que malauradament ens va recordar massa el que en aquests moments està passant a Catalunya, amb la persecució ideològica i sistemàtica … l’odi generat des del nacionalisme “excloent” espanyol, cap a tot el que s’apropi al desig de molts catalans de voler un estat propi; malauradament aquest desig no és entès per la majoria de ciutadans de l”estat espanyol, que s’ho han pres com un greuge. Aquesta persecució de tot el que faci olor de “català”, a nosaltres cada vegada ens recorda més el que varen fer els nazis, perseguint als jueus.
Una posada en escena senzilla que ens ha agradat molt i que ajuda a pair la duresa del que ens estan explicant, una escenografia blanca de Xesca Salvà, la il·luminació de Xavier Amat i Rafael Roca, la música de Pep Pascual, amb direcció de moviment de Carla Tovías.
Unes magnífiques interpretacions dels tres intèrprets, en espacial menció als dos joves, en Quin Avila i en Joan Amargós; pel que fa a en Jordi Martínez el dia de l’estrena no va tenir el seu millor dia i ell mateix ho va reconèixer al col·loqui posterior a la funció; estem segurs que en les properes representacions la seva interpretació estarà a l’altura del que ens té acostumats, perquè el considerem com un dels millors actors del nostre país.
Volem també remarcar que ens va sorprendre molt el magnífic i emotiu final. Pronostiquem que serà un dels grans èxits de la temporada, que tot just acaba de començar.
En acabar va tenir lloc un interessant col·loqui amb els membres de la companyia i vam finalitzar amb una copa de cava.
Magnifica nit d’estrena i el nostre agraïment al Teatre de l’Aurora per la seva acollida.
Autor: Fred Uhlman
Direcció: Joan Arqué
Dramatúrgia: Josep Maria Miró
Intèrprets: Jordi Martínez, Quim Àvila, Joan Amargós
Moviment i assessoria de direcció: Carla Tovías / Ajudant de direcció i assessorament dramatúrgic: Núria Ramis / Disseny escenografia: Xesca Salvà / Vestuari: Rosa Lugo / Il·luminació: Xavier Amat i Rafael Roca / Espai sonor: Pep Pascual / Construcció escenografia: Jorba-Miró i Martí Doy / Direcció de producció: Òscar Balcells / Ajudant de producció: Maria Tort / Comunicació: Núria Olivé – La Tremenda / Administració: Mònica Cardús
Producció: Teatre de l’Aurora
Idioma: català – Durada: 1h 20’
