– 028 – Teatre – PAISAJES PARA NO COLOREAR (🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure (temp. 19/20 – espectacle 014) – 2019.11.07

PAISAJES PARA NO COLOREAR (temp. 19/20 – espectacle nº 014)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Aquest dijous varem anar al Teatre Lliure en un horari totalment inusual per nosaltres, a les 16 hores, per tal d’encabir aquesta proposta de la Companyia de Teatre La Re-Sentida, PAISAJES PARA NO COLOREAR, de la qual només havíem sentit elogis. I hem de dir que tot i reconèixer el valor de la proposta, a nosaltres ens ha decebut força.

L’espectacle ha arribat a Barcelona després de passar amb èxit pel FIND 2019 de la Schaubühne de Berlín, l’Holland Festival d’Amsterdam, el Zürcher Theaterspektakel de Zuric, el MIT de São Paulo, el Sziget Festival de Budapest i el FIT de Cádiz. Després del Lliure, anirà al Teatro de La Abadía de Madrid.

A PAISAJES PARA NO COLOREAR nou noies xilenes, amb edats compreses entre els 13 i els 17 anys, pugen a l’escenari per donar la seva visió del món i de la violència amb què s’han d’enfrontar en el seu país. Aborda temes com el bulling, el maltractament familiar, les etiquetes de gènere, l’homosexualitat, l’avortament, el suïcidi o la cosificació de la dona jove i ho fa mitjançant música, coreografies, internet, vídeos en directe i humor.

Creiem que han volgut abastar massa temes, i molt superficialment; això a parer nostre, desdibuixa el missatge de denúncia que volen fer arribar als espectadors.

La Re-Sentida creada l’any 2008, amb Marco Layera (Santiago de Xile, 1978) al capdavant, ha dut a terme un llarg procés d’investigació per a la creació del projecte, que es fonamenta en més de cent testimonis reals de joves adolescents, extrets de la premsa o d’experiències viscudes per elles. Segons Marco Layera, “Volíem ser un espai de llibertat on puguin dir el que pensen, fora de les regles de l’escola i de casa“.

La Re-sentida entén el teatre com un camp de batalla on hi ha molts ferits però no hi ha ni vencedors ni vençuts. És una estètica de l’excés com a forma d’interpel·lar, però no per convidar a reflexionar sinó que per obligar a reflexionar. No hi ha cap més camí.

Un cop enllestida la dramatúrgia de PAISAJES PARA NO COLOREAR, de la mà de Marco Layera i Carolina de la Maza, va seguir una audició de 140 noies i un taller on es van escollir les nou intèrprets del projecte, basant-se en la seva capacitat expressiva i de donar opinió.

Les nou noies, Ignacia Atenas, Sara Becker, Paula Castro, Daniela López, Angelina Miglietta, Matilde Morgado, Constanza Poloni, Rafaela Ramírez i Arwen Vásquez, surten a escena amb el seu nom i actuen d’acord amb la seva personalitat.

PAISAJES PARA NO COLOREAR és una obra que intenta visibilitzar, a través de les nou intèrprets, la vulnerabilitat a què estan exposades les dones menors d’edat. “El tema que ens mou és la violència de què som víctimes, la violència de gènere, social, familiar, escolar i, puntualment, l’avortament i el feminicidi adolescent“.

Malgrat estar d’acord amb la majoria de les coses que ens denuncien, al nostre entendre i en determinats moments es queda en un discurs força gratuït i sense força, per la confluència de temes que es volen exposar en poc menys de 90 minuts i que fa perdre una mica la coherència del discurs i dels molts, … per nosaltres massa missatges que volen transmetre.

Nosaltres com a adults i pares, no entenem el perquè volen mostrar com “perversos”, alguns estereotips del món adult ….com el perquè volen culpabilitzar de forma genèrica el gènere masculí, mostrant la figura del  “pare” com un ésser absent i sense cap mena d’emocions cap als seus fills…. i una mare que l’única cosa que sap fer és passar-se el dia a la cuina i mantenir sotmesos als fills l’ordre estricte establert pels adults.

Una obra que busca generar consciència, provocar rabia i al mateix temps obligar a reflexionar sobre el món que hem construït entre tots, sobre allò que coneixem i permetem. Vol ser una crida dels adolescents que volen ser escoltats, en aquest cas únicament noies, però totalment extrapolable al món dels nois.

Una protesta enèrgica, que potser perd una part del seu missatge amb una posada en escena que no ens va acabar de convèncer teatralment parlant i sobretot pel carregós epíleg final amb la declaració de cada una de les intèrprets com si ens volguessin aclarir el que hem vist. Malgrat tot, un crit que cal escoltar, malgrat que hem de ser conscients que, en la seva totalitat està realitzat per adults, tant la seva dramatúrgia, la mateixa selecció de les actrius, com també el disseny de la posada en escena.

Això no treu el valor de voler recollir les denúncies d’aquests adolescents i exposar-les davant d’un públic, que les recull amb entusiasme, aplaudint drets gairebé en cada representació. Nosaltres esperàvem molt més d’aquesta proposta i potser anàvem amb el llistó massa alt.

Potser la part molt positiva per nosaltres, és la gran quantitat de joves espectadors que han deixat de parlar i fer-se selfies en el minut zero i que han aplaudit entusiasmats al final.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció: Marco Layera

Dramatúrgia: Carolina de la Maza i Marco Layera

Intèrprets: Ignacia Atenas, Sara Becker, Paula Castro, Daniela López, Angelina Miglietta, Matilde Morgado, Constanza Poloni, Rafaela Ramírez, Arwen Vásquez

Escenografia i il·luminació: Pablo de la Fuente \ Vestuari: Daniel Bagnara \ Música: Tomás González \ So: Alonso Orrego \ Assessorament dramaturgic: Anita Fuentes i Francisca Ortiz \ Psicòloga: Soledad Gutiérrez \ Ajudanta de direció: Carolina de la Maza \ Ajudanta d’escena: Soledad Escobar \ Cap tècnic: Karl Heinz Sateler \ Producció delegada: Carlota Guivernau
 

Coproducció: GAM – Centro Cultural Gabriela Mistral i Compañía de Teatro La Re-Sentida

Idioma: Castellà – Durada: 1h 27’

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.