RdP – RESIDÈNCIES INTERNACIONALS de la Nau Ivanow (temp. 19/20 – RdP nº 013)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Ahir dimecres 6 de Novembre va tenir lloc a la Nau Ivanow una roda de premsa per presentar un nou pas en el projecte de residències internacionals iniciat a principis d’any. L’objectiu és reforçar els ponts internacionals existents amb Xile, Mèxic, Cuba, Itàlia, Costa Rica i altres festivals o espais de trobada.
A la roda de premsa estaven l’Adán Aguilar i el xilè Matías Muñoz, de “Los Escultores del Aire“, companyia adjunta a la Nau amb qui viatjaran avui mateix a Costa Rica per col·laborar en la 6a edició del Festival de Teatro Internacional Embrujarte, a Escazu.
També el Toni Guillemat i el Xavi Torra, de “Projecte Ingenu“, companyia que va ser resident a la Nau durant quatre anys i que ja han viatjat per diversos països.
I per últim, la Irene Vicente, de “Pelipolaca & Les Desvestides“, companyia guanyadora del Cicle DespertaLab 2019 que estarà un mes en residència a Xile.
Tal com han manifestat, no es tracta només de conèixer i participar en espais internacionals, sinó de construir ponts transitables, generar espais d’intercanvi i relacions professionals entre companyies de tot el món. Això és el que ha portat a la Nau Ivanow a formar part de l’IETM (International Network for Contemporany Performing Arts), una xarxa internacional d’arts escèniques, una organització amb més de 500 integrants de 50 països diferents. Fa unes setmanes l’equip de la Nau va viatjar fins a Rijeka, a Croàcia, per participar en l’encontre anual dels seus membres i obrir noves vies d’internacionalització cap a Europa.
Ens expliquen que la Nau Ivanow, creuen que les “RESIDÈNCIES” s’han d’entendre com un procés flexible que es desenvolupa en un espai i un temps de treball, adaptat a les necessitats específiques de cada projecte acollit. Una residència ha d’estar basada en els temps de la creació, no de la producció.
Les RESIDÈNCIES no les veuen únicament com unes cessions d’espai per treballar, sinó que quan envien a una companyia fora de l’estat espanyol, intenten facilitar-los al màxim aquesta sortida, pagant el viatge, facilitant allotjament, amb contracte i amb un sou i també fent-se càrrec d’altres despeses com poden ser les assegurances, de manera que vagin realment a desenvolupar el seu treball i no ho facin en la precarietat en el que sovint es veuen abocats en el món de les Arts Escèniques, una mica per amor a l’art.
Una RESIDÈNCIA ha d’estar dotada d’una aportació econòmica que permeti treballar dignament al creatiu i d’un equip humà que li doni suport en tots els àmbits, sense ingerència en el procés de creació. Una residència deu poder oferir espais de connexió i d’intercanvi i formar part d’una xarxa comunitària que inclogui l’artista, el centre de la creació i l’entorn.
Les residències internacionals s’han d’entendre com un pont d’anada i tornada.
Un gran projecte que obre portes i possibilitats, especialment a les companyies de teatre emergents, i pretén facilitar la continuïtat de trajectòries artístiques.
Com de costum, us deixo l’àudio de la presentació …
