RdP – UNA HABITACIÓ BUIDA (temp. 19/20 – RdP nº 012)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Aquest dimarts va tenir lloc la roda de premsa de presentació del musical UNA HABITACIÓ BUIDA que s’estrena al Maldà dimecres dia 6 de novembre.
Marc Artigau i Queralt és el dramaturg, Clara Peya és la compositora musical, la direcció escènica és de Joan Maria Segura i Bernadas i la direcció musical de Miquel Tejada.
UNA HABITACIÓ BUIDA és una distòpia futurista sobre l’impacte de la tecnologia, una proposta que vol mostrar i qüestionar la doble cara de les noves tecnologies i parlar de l’essència humana a través del temps.
Marc Artigau ja va parlar de l’impacte de les noves tecnologies explorant el món dels robots en un futur, amb “Alba (o el jardí de les delicies)” que vam poder veure al TNC fa un any. Ara “m’interessava abordar la doble cara de les noves tecnologies, com ens poden ajudar i perjudicar al mateix temps”.
“Imagina una habitació buida. Imagina que allà dins hi pots trobar o retrobar qui vulguis. Imagina que no hi ha límits. Potser molts han cregut que és un somni, però la distància entre el que és impossible i el que és real, cada cop és més difosa. Imagina un conte. Les habitacions sempre estan buides, som nosaltres els únics que les podem omplir. Imagina, It isn’t hard to do.”
Al voltant d’aquest idea, el dramaturg ha construït tres històries interrelacionades:
-
- la Iona vol retrobar-se amb la seva mare,
- en Néstor que ja fa temps que visita el seu ídol, John Lennon i
- Ell que va a trobar-se amb si mateix.
Aquesta peça va néixer com un treball de fi de grau dels alumnes del 4rt curs ESAD musical de l’Escola Eòlia, i va ser emmarcat dins de la Mostra de Creadors Emergents (2018), treball que nosaltres vam poder veure el maig de 2018. (podeu veure AQUÍ aquella ressenya).
Segons comenta el Marc Artigau, els alumnes es van “apropiar” de l’espectacle i per professionalitzar-se van crear la companyia Llançat formada pels intèrprets Marc Arias, Ariadna Colomer, Eric Oloz, Marc P.Balasch, Carla Pueyo i Cristina Vallribera. Ferran Enfedaque i Núria Llausí completen el repartiment del muntatge que es presenta a la sala Maldà.
Un espectacle musical gens convencional amb aires de ciència-ficció que parla de les relacions humanes. Una proposta que vol apropar-se al públic, parlant-li de tu a tu i trencant la quarta paret quan és menester fent-lo participar de les històries.
Malgrat tots els avenços tecnològics sabem que la nostra vida és finita. La mort no té cap mena de jerarquia i afecta i engloba a tothom, determinant la fi del nostre temps particular. Aquesta certesa però es pot veure en perill davant l’incansable avenç de la ciència i la tecnologia.
Què passaria si el camí directe i lineal cap a la mort fos circular i poguéssim tornar a llocs on ens pensàvem que ja no seria possible?
Quina repercussió tindria socialment parlant?
Aquestes són algunes de les preguntes que caldria poder respondre i que es relacionen amb conceptes com buidor i solitud, la importància de les arrels, de la família … l’autoestima i l’autodestrucció.
Una proposta que a nosaltres ens va agradar molt quan la vam veure a l’Eòlia i que ara estem segurs que ens agradarà més. Ja la tenim agendada !!!
Encara que vaig arribar tres minuts més tard, un cop començada la roda de premsa, us deixo, com de costum, l’àudio del que vaig poder gravar.
