– 020 – Teatre – LA MORT I LA PRIMAVERA – Teatre Nacional de Catalunya (🐌) – (temp. 19/20 – espectacle 010) – 2019.11.02

LA MORT I LA PRIMAVERA (temp. 19/20 – espectacle nº 010)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir dissabte ens hem apropat a la sala Petita del Teatre Nacional per veure LA MORT I LA PRIMAVERA, obra pòstuma de Mercè Rodoreda (Barcelona 1908 – Girona 1983) adaptada i dirigida per Joan Ollé.

Considerada com el gran testament literari de l’autora, és una obra que no té res a veure amb els relats costumistes als quals en tenia acostumats com “Aloma”, “La Plaça del Diamant” o “Mirall trencat”. LA MORT I LA PRIMAVERA vol ser una al·legoria contra l’autoritarisme, la manca de llibertat i la violència totalitària, localitzada narrativament en una petita comunitat muntanyenca ubicada en un temps i en espai indeterminat.

Un petit poble sense escola ni església però amb un riu que el travessa per sota, on els seus habitants es regeixen per lleis terribles que ens podrien recordar societats primitives.

Malauradament hem de dir que a nosaltres ens ha decebut des del minut zero, quan encara no es veia el protagonista recitar palplantat i hieràtic, completament a les fosques a peu d’escenari. Entenem que no és un text fàcil de portar a escena, però també creiem que la direcció de Joan Ollé ha estat la responsable de no saber fer arribar al públic el significat del que volia dir realment el text.

No ens ha agradat gens l’escenografia de Sebastià Brosa (entre mítica i fantàstica) per fosca i opressiva, amb un arbre que semblava caigut travessat dues edificacions (per nosaltres sense cap sentit aparent). Malgrat tot, encara sort que tenen un pes important les projeccions de Francesc Isern i la il·luminació de Lionel Spycher.

Però encara ens han satisfet menys la majoria de les interpretacions. No creiem que en tingui cap culpa el jove actor protagonista, Francesc Colomer, de dir el text amb un to de “ploramiques” durant tota la representació, sense modular tot just cap paraula amb un to diferent de la següent paraula, sense cap passió, sense gairebé cap expressió al rostre; entenem que ha estat el director el que l’hi ha indicat que havia de fer-ho d’aquesta manera. Una autèntica llàstima, perquè coneixem la vàlua d’aquest actor, que el director no ha volgut aprofitar.

En Francesc Colomer, ens ha intentat transmetre la idiosincràsia del poble on viu acompanyat del seu pare i la marastra (Sara Morera): “Encara que fos pintat de color de rosa, el poble de vegades era ple de malestar per culpa dels cavalls, per culpa del pres, per culpa del temps, per culpa de les glicines, per culpa de les abelles, per culpa del senyor que vivia sol a la casa amb l’espadat cobert d’heura que a les tardes d’acabament d’estiu semblava una onada de sang“.

El jove ens explica la terrible mort del seu pare, al que han omplert la boca de ciment abans de morir i han enterrat dins d’un arbre. L’obra descriu una societat opressiva, castradora que ofega el desig i la llibertat personal a través de la por i dels rituals bàrbars. En aquest poble, anualment, s’hi sacrifica la vida d’un jove, que és llançat al riu per comprovar el bon estat del túnel subterrani que passa sota la vila.

Volem creure que estem davant d’un text d’una gran riquesa poètica, que ens descriu un món oníric difícilment adaptable al teatre. El llenguatge tan ric i la trama plena de missatges amagats acaba, en aquesta adaptació teatral, atabalant a l’espectador que lluita per entendre quelcom del que està veient a l’escenari. Joan Ollé, malauradament no ho aconsegueix.

Les interpretacions han estat força desiguals, encara que voldríem destacar per sobre de tots a Pepo Blasco que interpreta tres papers, però que ens ha agradat molt fent el personatge de pres. També ens ha agradat força el treball de Rosa Renom, la narradora (Mercè Rodoreda?) … i és que la Rosa, està per sobre de les direccions desencertades.

Més continguts, Joan Anguera en el paper del Senyor i els joves Sara Morera, Roger Vilà i Francesc Colomer, aquest últim (com ja hem comentat abans), amb una cadència narrativa reiterativa i al que per contra, hem de felicitar en el monòleg quan explica la seva experiència en el riu.

Per a nosaltres el resultat d’aquesta adaptació no ha estat satisfactori i en sortir del teatre els comentaris en aquest sentit eren majoritaris. Preguntes com … has entès alguna cosa ?? … saps de què parlaven ??, ens fan pensar o que no és una obra fàcil de digerir teatralment i que potser hauria estat millor fer l’esforç de llegir el llibre, en comptes d’intentar veure-la representada en un escenari.

Autoria : Mercè Rodoreda

Adaptació i direcció: Joan Ollé

Amb: Joan Anguera, Pepo Blasco, Sara Morera, Rosa Renom, Francesc Colomer, Roger Vilà

Escenografia: Sebastià Brosa \ Vestuari: Míriam Compte i Nídia Tusal \ Il·luminació: Lionel Spycher \ Música : Ramón Muntaner i
Adrià Muntaner \ Moviment coreogràfic : Andrés Corchero i
Ana Pérez
\ Espai sonor: Damien Bazin, Ramon Muntaner, Adrià Muntaner \ Disseny de so: Damien Bazin\ Disseny vídeo: Francesc Iser\ Veus de dones velles: Àngela Jové i Lola Sans \ Caracterització: Núria Llunell

Producció: Teatre Nacional de Catalunya i Temporada Alta 2019

Idioma: català – Durada: 1h 35’

4 pensaments sobre “– 020 – Teatre – LA MORT I LA PRIMAVERA – Teatre Nacional de Catalunya (🐌) – (temp. 19/20 – espectacle 010) – 2019.11.02

      1. Imma C.

        LA MORT I LA PRIMAVERA és una novel.la pòstuma de la Mercè RODOREDA i es va publicar un cop morta l´autora,
        La dramatització que se n´hagi fet són figues d´un altre paner.

        Paisajes par no colorear al LLIURE, el teniu a l´agenda? Adolescència i teatre.

        M'agrada

        Respon

Respon a Miquel Gascon Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.