– 018 -Teatre – UNA HISTÒRIA REAL – La Villarroel (🐌🐌🐌🐌) – (temp. 19/20 – espectacle 008) – 2019.10.31

UNA HISTÒRIA REAL (temp. 19/20 – espectacle nº 008)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir, 31 d’octubre, vam anar a La Villarroel a veure UNA HISTÒRIA REAL del dramaturg i director PAU MIRÓ que ha estat estrenada aquesta setmana. Segons llegim en el programa de mà es tracta d’una proposta que vol reflectir l’ascens de l’extrema dreta en la societat, una obra contra Steven Bannon i els seus intents d’instaurar, amb finançament, partits d’ultradreta arreu. Segons comenta el director, la història està basada en fets reals, però no retrata als protagonistes.

I ho fa explicant el conflicte d’un escriptor (Julio Manrique) i el seu fill adolescent, (en Nil Cardoner). Després de la mort de la mare, l’escriptor publica una novel·la on parla d’ella i la seva mort. El fill no ho pot pair, creu que el pare mercadeja amb el seu dolor, i  adopta una actitud de rebel·lia trobant refugi en la ideologia de l’extrema dreta, adoptant consignes i comportaments supremacistes i xenòfobs.

Un text que presenta les contradiccions entre les idees i els fets i mostra la incapacitat de les persones de posar-se en la pell dels altres.

Laura Conejero és l’editora que intenta mitjançar en aquesta crisi pare-fill per evitar que repercuteixi en el seu objectiu d’aconseguir que el llibre de l’escriptor es publiqui i sigui un èxit. Al mateix temps reflexiona sobre el procés d’escriptura i de quina manera ella pot reconduir el procés creatiu d’un escriptor.

Mireia Aixalà és una psicòloga que treballa a Afers Socials i no pot ni vol justificar els fets que ha protagonitzat el fill de l’escriptor. Tracta d’ajudar però ni pare ni fill volen ser ajudats. La seva ràbia davant la impunitat d’uns fets ,que ella considera greus, farà que prengui alguna decisió poc convencional.

Un adolescent que se sent desemparat i incomprès. Un pare absorbit per la seva professió. Un dol per gestionar. Una novel·la pendent de ser publicada. Una butaca atrotinada, plena de records, al bell mig del menjador. Un secret que pot acabar amb tot, …. i a l’exterior, el món no sembla anar millor: el discurs de la por agafa força, les esquerdes del pensament progressista són cada vegada més grans, l’individualisme ferotge impera. La clau és la supervivència.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una escenografia d’Enric Planas simple, que es transforma en els diferents espais: l’habitació del fill, el saló de la casa, l’editorial, el despatx d’Afers Socials … ajudats per la il·luminació de Jaume Ventura i l’espai sonor de Marta Folch (per cert, volem fer aquí un petit comentari, …. estàvem situats força enrere, a un lateral de la fila 9 de la grada B, i hem tingut alguns problemes seriosos d’audició).

Unes interpretacions molt acurades i que ens han agradat força, destacant la del jove actor Nil Cardoner que ens ha seduït des de la primera escena fent seu i creïble el paper que interpreta.

Un desenvolupament de la història que enganxa pel seu format de semi-thriller, ja que els espectadors no sabem que li diuen al pare quan rep la trucada telefònica que el destarota. De mica en mica anem copsant que hi ha al rerefons de la història i podem entendre una mica l’actitud hostil del fill envers el seu pare. Tots dos, marcats per la mort de la mare, s’allunyen dia a dia. Cadascú s’hi ha construït la seva realitat i viuen en un món fet a mida de les seves necessitats.

En paraules del director: aquest text és un esforç per arribar a apropar-se a l’altre. Sigui qui sigui l’altre. Perquè no veure l’altre és perdre’s el món. Perquè poden néixer monstres fruit d’aquesta desconsideració cap a l’altre.

Una història que deixa temes sense resoldre, preguntes sense respondre, i molts temes oberts a comentar, però que potser per això, ens ha agradat força. Curiosament havent llegit opinions no massa positives d’alguns amics teatraires, hi anàvem amb certa recança…. i per sort, la proposta ens ha sorprès molt favorablement …. això acostuma a passar sovint quan t’esperes el contrari.

Autor i director: Pau Miró

Repartiment: Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà,  Nil Cardoner

Escenografía: Enric Planas \ Vestuari: Berta Riera \ Il.luminació: Jaume Ventura \ Espai sonor: Marta Folch \ Caracterització: Alicia Machin \ Comunicació: Lídia Giménez i Albert López \ Màrqueting: Publispec \ Disseny gràfic: Santi&Kco

Producció: la Villarroel, Verteatro i Bitó

Idioma: català

Durada: 90 minuts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.