SOUVENIRS (temp. 19/20 – espectacle nº 003)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dijous va ser nit d’estrena a l’Antic Teatre i nosaltres no vam poder ser-hi pel nostre compromís amb Turandot, des de feia més d’un any. Ahir divendres no vam dubtar ni un segon en fer cap a l’Antic per veure SOUVENIRS. La Bellesa, el projecte de teatre comunitari de la sala, ha presentat aquest espectacle aixecat a partir de textos dels mateixos intèrprets amb direcció i dramatúrgia de Marta Galán.

Marta Galán és artista-educadora, autora i directora de projectes escènics des de 1999. El 2009 inicia el projecte TRANSlab., des d’on coordina diferents processos pedagògics i de creació col·lectiva o comunitària a través de les arts escèniques i performatives.

Aquest projecte artístic amb veïns i veïnes dels barris de Santa Caterina, Sant Pere i la Ribera, està liderat per l’Antic Teatre des de fa més de cinc anys. Un projecte que consisteix en la realització de tallers de dansa i moviment dirigits a la gent gran i la presentació de mostres artístiques de forma regular durant l’any. El projecte també inclou diferents activitats per a fomentar la relació intergeneracional, entre els més majors i els més joves dels barris.

Aquesta tercera exploració escènica de la Bellesa està conformada per uns relats encarnats que conviden a una presa de consciència col·lectiva sobre la manera en què les guerres i els feixismes esquincen les biografies i deixen una empremta inesborrable.

Igual que va passar dijous, la funció d’ahir va estar dedicada a un dels participants en el projecte, l’Enrique Ibañez que per problemes de salut no va poder estar present. Segons comenta la mateixa Marta Galán, Montserrat Iranzo, molt implicada en el projecte, serà la persona que llegirà i intentarà interpretar la seva part.

Amb el nexe conductor de l’arqueologia, la proposta està agrupada en “4 fases d’excavació”:

• • Les guerres,
  • La repressió nacionalcatòlica,
  • El “espíritu nacional”
  • i Democràcia i ….llibertat ???

Instants de la vida d’aquestes nou persones que ens arriben a partir dels objectes triats per elles mateixes. Una càmera ens mostra cada un dels objectes que ordenadament van traient dels seus calaixos particulars mentre ens expliquen que signifiquen per a elles.

This slideshow requires JavaScript.

Amb una absoluta entrega i un llenguatge escènic potent, ens mostren objectes com el llibre de la padrina, un anell de compromís, el llibre de les flors seques, fotografies de casament o de primera comunió , una agenda, un rellotge, uns brodats, un cor de drap, …..

Una proposta que a través dels records dels protagonistes va derivant en un crit reivindicatiu davant de tot el que va prohibir o “canalitzar” la dictadura franquista posterior a la Guerra civil. Particularment punyent la tercera part de l’espectacle on apareixen els llibres de la Secció Femenina que van “educar” les nenes: “El ABC de la belleza”, “el Manual de Cocina”, “Urbanidad, estudio de las reglas de conducta y moral”, “Economia domestica”, ……. i el crit reivindicatiu es feminitza.

Durant l’espectacle s’intercalen dos vídeos molt adients, l’entrevista de Montserrat Roig a Neus Català l’any 1978, i una entrevista a Hannah Arendt.

This slideshow requires JavaScript.

Una posada en escena amb moments molt visuals com la taula de gimnàstica o el de l’ús de la mantellina cobrint els rostres, la interpretació de Maria Isabel Gutiérrez que ha perdut la vergonya i reivindica el seu desig de fer de vedette, la de Mercè Martínez que ens regala unes cançons, la de la Mari Creu Pavan que ens explica per què no s’ha tornat a confessar o l’abús escolar patit per l’Enric que ens transmet en el seu nom la Montserrat Iranzo.

Records, objectes, moments i unes interpretacions fresques i sinceres que ens han fet recordar amb ells temps que no volem tornar a viure.

Un final amb soroll d’helicòpters sobre els nostres caps, amb el que ens volen avisar que tot és possible, que la història es pot tornar a repetir, i que cal anar amb compte.

This slideshow requires JavaScript.

Nosaltres, l’Imma i en Miquel els darrers anys hem vist una bona pila d’espectacles protagonitzats per gent gran no professionals de les arts escèniques, que ens han commogut especialment, però hem de dir que cap com aquest …. per la sinceritat en el que està treballat, els mesos i fins i tot anys de dedicació dels seus protagonistes i per la profunditat dels temes que es tracten; alguns d’ells ben amagats al fons de la nostra memòria.

Gràcies per ajudar-nos (entre riure i riure), a recordar i desenterrar foscos records d’aquells tristos anys de la dictadura… gràcies per ajudar a desenterrar-los, i que ens faci capaços d’impulsar-nos novament en la lluita per les llibertats, ara que sembla que tornen temps similars o encara pitjors.

Gràcies als responsables de l’Antic Teatre, per lluitar per la cultura de base i donar suport incondicional a projectes com aquest, que haurien d’estar recolzats pels teatres públics amb pressupostos econòmics molt més importants.

Una proposta molt i molt recomanable que es pot veure encara avui i demà a l’Antic Teatre.

Feu-nos cas i NO us la perdeu per res del món. Esperem que aquest projecte tingui molta més vida que aquestes escasses representacions.

This slideshow requires JavaScript.

Coordinació, direcció i dramatúrgia: Marta Galán Sala

Intèrprets: María Isabel Gutiérrez, Aurora Roig, Graciela Alonso, Jonathan Ballester, Enrique Ibañez, Emilia Martín, Mercé Martínez, Francesca Navarrete, Mari Creu Pavan,  Anselm Héctor Rojas

Vídeo: Abel Montes \ Il.luminació i video: Dani Miracle \ So: Àlex Polls Salvador \ Producció: Elisabeth Ruiz / Antic Teatre \ Fotografía: Carmen Molina \ Acompanyament del procés: Montserrat Iranzo i Domingo.