TURANDOT (temp. 19/20 – espectacle nº 002)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Tot tornant del nostre viatge pel Perú i Bolívia, pràcticament sense treva, teníem una cita amb el Liceu, Giacomo Puccini i TURANDOT. Una òpera inclosa dins del nostre abonament i que havíem canviat de data per no perdre’ns aquesta nova producció del vídeo-creador català Franc Aleu.
L’última i pòstuma òpera de Puccini (1858-1924), acabada per Franco Alfano, estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 1926, és també el títol amb el qual debuta com a director d’escena aquest vídeo-artista. Una òpera que Puccini no va poder enllestir i que ens deixa la incògnita de saber que hauria passat, després de la mort de Liù, si Puccini hagués tingut temps d’acabar-la.
Amb aquesta producció el Liceu ha inaugurat la temporada 2019-2020 i celebra el 20è aniversari de la reconstrucció (un vídeo abans de la representació recorda l’incendi de l’any 1994). Vint anys enrere, el 7 d’octubre del 1999, “la princesa de gel” va ser l’encarregada de reinaugurar el Liceu.
Va ser llavors i amb la mateixa òpera, ara fa 20 anys, que nosaltres ens varem abonar per tal de donar suport a la nova etapa del Liceu despres del malaurat incendi. Abans d’estar abonats però, teniem l’enorme sort de poder accedir a una llotja del trecer pis, que l’empresa on treballavem (Vitalicio Seguros), posava a la disposició dels treballadors. No recordem la data exacta de la primera vegada que varem aprofitar aquesta avantatge, però potser d’aixó ja fa gairebé 50 anys.
Ahir, abans d’entrar al Teatre observem que la façana ha estat totalment restaurada i ens permet observar, des del carrer Sant Pau, les vidrieres wagnerianes modernistes del Cercle del Liceu. Ara caldrà una actuació a l’interior on observem que cada vegada son mes les xarxes que cobreixen el sostre del Teatre.
Franc Aleu (Barcelona 1966) va ser Premi Nacional de Cultura el 2012 a la categoria d’audiovisual. Format com a fotògraf de moda va començar la seva activitat escènica amb la Fura dels Baus i Jaume Plensa.
La Turandot d’Aleu és espectacular, una proposta plena de metàfores visuals on el vestuari de Chu Uroz i la meravellosa il·luminació de Marco Filibeckç acompanyen el canvi continu de la configuració de l’escenari a partir d’una base giratòria i uns blocs d’escales que giren entorn d’una piràmide que també es mou. Un escenari que ha estat dissenyat pel mateix Aleu i l’escenògraf Carles Berga i on la piràmide representa el poder amb l’emperador a la cúspide i la princesa que habita a l’interior com si és tractes d’una presó meravellosa de la qual no vol sortir.
La Turandot d’Aleu és la regent d’un món virtual en el qual els seus súbdits estan dominats per ella. Una realitat virtual que gaudeixen gràcies a unes ulleres especials i en la que estan atrapats. Únicament Calaf, Timur i Liú resten al marge d’aquesta alienació. Calaf recollirà les ulleres de l’últim príncep ajusticiat i quedarà atrapat sota el domini de la “princesa de gel”. Les projeccions embolcallen les escenes, imatges en 3D projectades a manera de pensaments i records dels personatges, llums i colors electrònics que s’activen i canvien amb la veu i la música d’acord amb el rol de cadascú. La fantasia és total des del moment zero.
L’argument és prou conegut però en aquesta versió Aleu vol deixar pales que Calaf és un assetjador i no respecta el “No” de Turandot, que acabarà descobrint l’amor, no a través de Calaf sinó de Liù.
Josep Pons, director musical del Liceu, ens ha presentat una versió vitalista amb una sonoritat espectacular i una gran sensibilitat i cura en les parts més delicades. Els cors, fonamentals en aquesta òpera han estat a l’altura, d’una banda el Cor del Gran Teatre del Liceu dirigit per Conxita García i d’altra banda l’excel·lent interpretació dels cantaires del Cor Vivaldi.
Un repartiment, de luxe, Iréne Theorin ha interpretat una Turandot freda i al mateix temps apassionada, amb una contundent projecció vocal. Jorge de León ha interpretat un correcte Calaf al que ha mancat força a la famosa ària “Nesun dorma” del tercer acte. Ermonela Jaho una Liú captivadora que ha desfermat l’entusiasme del públic amb la seva interpretació de “Signore ascolta” del tercer acte. La resta del repartiment ha estat formada per Alexander Vinogradov, un excel·lent Timur, Toni Marsol (Ping), Francisco Vas (Pang), Mikeldi Atxalandabaso (Pong), Chris Merritt (l’emperador), Maria Such i Marta Polo, serventes, Michael Borth (mandarí) i la veu de José Luis Casanova com a príncep de Pèrsia.
Com diu la web del Liceu: Tres enigmes desvelats per un príncep sense nom: l’esperança, la sang i Turandot. Tres personatges clau per entendre el sentit del melodrama en clau pucciniana: Calaf, Liù i Turandot.
Una proposta que ens ha enlluernat i on el muntatge visual no eclipsa en cap moment la qualitat artística dels cantants ni per descomptat la música ni la dramatúrgia. Creiem que no exagerem pas, si diem que ha estat una de les nits més màgiques que hem viscut al llarg de tots aquests anys en el Gran Teatre del Liceu. Insuperable en tots els aspectes!!!
Direcció musical: Josep Pons
Direcció d’escena i videocració: Franc Aleu
Codirecció d’escena: Susana Gómez
Direcció del cor del Gran Teatre del Liceu: Conxita García
Direcció del cor Vivaldi-Petits Cantors de Catalunya: Òscar Boada
Repartiment: Iréne Theorin, Chris Merritt, Alexander Vinogradov, Jorge de León, Ermonela Jaho, Toni Marsol, Francisco Vas, Mikeldi Atxalandabaso, Michael Borth, José Luis Casanova, Maria Such i Marta Polo.
Orquestra Simfónica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Escenografía: Carles Berga i Franc Aleu \ Vestuari: Chu Uroz \ Il.luminació: Marco Filibeckç \ Tecnología multimèdia: José Vaaliña \ Infografia 3d art: Nil Estany, Martina Ampuero i Romà Hereter.
Idioma: italià sobretitulada en català
Durada: 2h 40’ (primer acte 35’– pausa tècnica 5’ – segon acte 50’- entreacte 30’ – tercer acte 40’)
