– 400 – Voltar per la Literatura – ELS MORTS NO PARLEN de Miquel Aguirre (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.08.27 (temp. 18/19 – llibre nÂș 031)

ELS MORTS NO PARLEN de Miquel Aguirre (temp. 18/19 – llibre nÂș 031)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba

DesprĂ©s de llegir “Animals dels marges” (vegeu aquella ressenya) i el relat publicat en el llibre “Assassins de Girona” (vegeu aquella ressenya), finalment he pogut llegir la novel·la “ELS MORTS NO PARLEN” escrita per Miquel Aguirre i publicada en 2015, per Llibres del Delicte.

ELS MORTS NO PARLEN és un inversemblant i engrescador relat de gÚnere negre que traspua humor des de les primeres línies.

En Quimet, un dels protagonistes de la novel·la, ha estat prejubilat i passa el dia al seu hort al peu de la serralada del Rocacorba, al Pla de l’Estany, a Banyoles. Per fer temps a quĂš la dona arribi a casa desprĂ©s de la feina, visita el bar del poble on habitualment es troba amb el seu cosĂ­, …. en Ferriol “l’Escorpit”. Dues personalitats ben diferents, en Quimet apocat, incapaç de prendre decisions que circula amb una Derby atrotinada. En Ferriol un pocavergonya ple de deutes que condueix un Mercedes.

PerĂČ un matĂ­, en Quimet troba un cadĂ ver a l’hort  i amb el cosĂ­ decideixen amagar-ho i simular un segrest. Per fer-ho compten amb la complicitat d’en SantalĂł, un ex carnisser borratxo i amb sobrepĂšs.

En un escenari rural envoltat de granges, camps de conreu i fĂ briques abandonades, uns personatges grotescs planegen un cop que els ha de solucionar la vida. PerĂČ entre perdedors mai res no surt com esperen i les complicacions inesperades els porten a l’enviliment i a la confrontaciĂł. Mentrestant la dona del Quimet encara no ha tornat de la feina.

Una novel·la que ens presenta uns personatges marcats per la seva grolleria i que es converteixen en caricatures cruels d’ells mateixos. Un escenari rural on reconeixem tĂČpics i on el llenguatge emprat ens apropa al lĂšxic de la comarca on es desenvolupen els fets. Unes situacions que de tan surrealistes i exagerades, acaben sent creĂŻbles i versemblants. Un mĂłn rural on la gent perdona perĂČ no oblida, i uns protagonistes que aprofiten les oportunitats que es presenten per saldar comptes.

Sang i fetge, botifarres amb allioli, vi, conyac, morts violentes, desaparicions, brutĂ­cia, roba estripada, cava desbravat i calent, gossos, gats, porcs, pudor de resclosit, indrets abandonats, caliquenyos, un capellĂ , diners, xantatges, … una barreja esbojarrada que converteix el llibre en una novel·la d’excessos que m’ha divertit fins al final.

Una novel·la que el mateix autor descriu com una bestiesa integral, i que de fet Ă©s aixĂČ, una bestiesa delirant que t’endinsa en una espiral de violĂšncia desbaratada.

Miquel Aguirre tĂ©, al meu entendre, una manera genial d’escriure capaç de convertir una histĂČria plena de morts en una histĂČria atractiva, engrescadora i divertida. Una novel·la de perdedors que intenten sobreviure com poden, encara que per fer-ho hagin de fer que els vius esdevinguin morts que no parlin.

Miquel Aguirre Oliveras, escriptor i periodista, va nĂ©ixer a Banyoles l’any 1964. Llicenciat en HistĂČria ContemporĂ nia per la UAB hi ha col·laborat com a columnista el diari El Punt i a la Revista de Banyoles i participa en diferents programes radiofĂČnics a RĂ dio Banyoles, RĂ dio Salt i RĂ dio Girona.

Ha publicat quatre novel·les: “DesprĂ©s del tro” (2000), “La Cortina de saca” (2012), “Els morts no parlen” (2014) i “Animals dels marges” (2019). És autor de nombrosos assajos, relats i llibres d’histĂČria.

TĂ­tol: ELS MORTS NO PARLEN

Autor: Miquel Aguirre

Editorial: Llibres del Delicte

Data de publicaciĂł: Febrer de 2015

PĂ gines: 347 – Idioma: catalĂ 

2 pensaments a “– 400 – Voltar per la Literatura – ELS MORTS NO PARLEN de Miquel Aguirre (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.08.27 (temp. 18/19 – llibre nÂș 031)

  1. Miquel Aguirre

    GrĂ cies per la confiança. Celebro que la lectura t’hagi divertit. Penso que, en part, la literatura va d’aixĂČ. De divertir a vegades, de commoure altres, d’enlluernar en algunes ocasions. El fat i l’insĂ­pid ho deixarem per l’aigua destil·lada. Una abraçda.

    Respon
  2. Imma Barba

    Per a mi una bona novel·la Ă©s aquella que sents a prop, on et creus el que passa per molt inversemblant que sigui la histĂČria. Un llibre on als personatges els puc posar cara i donar veu. Un llibre que m’atrapi i m’arribi, com m’hi ha passat amb els teus. GrĂ cies per comentar i grĂ cies per escriure. Espero amb ganes la segĂŒent novel·la …….

    Respon

Deixa un comentari