ELS MORTS NO PARLEN de Miquel Aguirre (temp. 18/19 – llibre nº 031)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Després de llegir “Animals dels marges” (vegeu aquella ressenya) i el relat publicat en el llibre “Assassins de Girona” (vegeu aquella ressenya), finalment he pogut llegir la novel·la “ELS MORTS NO PARLEN” escrita per Miquel Aguirre i publicada en 2015, per Llibres del Delicte.

ELS MORTS NO PARLEN és un inversemblant i engrescador relat de gènere negre que traspua humor des de les primeres línies.

En Quimet, un dels protagonistes de la novel·la, ha estat prejubilat i passa el dia al seu hort al peu de la serralada del Rocacorba, al Pla de l’Estany, a Banyoles. Per fer temps a què la dona arribi a casa després de la feina, visita el bar del poble on habitualment es troba amb el seu cosí, …. en Ferriol “l’Escorpit”. Dues personalitats ben diferents, en Quimet apocat, incapaç de prendre decisions que circula amb una Derby atrotinada. En Ferriol un pocavergonya ple de deutes que condueix un Mercedes.

Però un matí, en Quimet troba un cadàver a l’hort  i amb el cosí decideixen amagar-ho i simular un segrest. Per fer-ho compten amb la complicitat d’en Santaló, un ex carnisser borratxo i amb sobrepès.

En un escenari rural envoltat de granges, camps de conreu i fàbriques abandonades, uns personatges grotescs planegen un cop que els ha de solucionar la vida. Però entre perdedors mai res no surt com esperen i les complicacions inesperades els porten a l’enviliment i a la confrontació. Mentrestant la dona del Quimet encara no ha tornat de la feina.

Una novel·la que ens presenta uns personatges marcats per la seva grolleria i que es converteixen en caricatures cruels d’ells mateixos. Un escenari rural on reconeixem tòpics i on el llenguatge emprat ens apropa al lèxic de la comarca on es desenvolupen els fets. Unes situacions que de tan surrealistes i exagerades, acaben sent creïbles i versemblants. Un món rural on la gent perdona però no oblida, i uns protagonistes que aprofiten les oportunitats que es presenten per saldar comptes.

Sang i fetge, botifarres amb allioli, vi, conyac, morts violentes, desaparicions, brutícia, roba estripada, cava desbravat i calent, gossos, gats, porcs, pudor de resclosit, indrets abandonats, caliquenyos, un capellà, diners, xantatges, … una barreja esbojarrada que converteix el llibre en una novel·la d’excessos que m’ha divertit fins al final.

Una novel·la que el mateix autor descriu com una bestiesa integral, i que de fet és això, una bestiesa delirant que t’endinsa en una espiral de violència desbaratada.

Miquel Aguirre té, al meu entendre, una manera genial d’escriure capaç de convertir una història plena de morts en una història atractiva, engrescadora i divertida. Una novel·la de perdedors que intenten sobreviure com poden, encara que per fer-ho hagin de fer que els vius esdevinguin morts que no parlin.

Miquel Aguirre Oliveras, escriptor i periodista, va néixer a Banyoles l’any 1964. Llicenciat en Història Contemporània per la UAB hi ha col·laborat com a columnista el diari El Punt i a la Revista de Banyoles i participa en diferents programes radiofònics a Ràdio Banyoles, Ràdio Salt i Ràdio Girona.

Ha publicat quatre novel·les: “Després del tro” (2000), “La Cortina de saca” (2012), “Els morts no parlen” (2014) i “Animals dels marges” (2019). És autor de nombrosos assajos, relats i llibres d’història.

Títol: ELS MORTS NO PARLEN

Autor: Miquel Aguirre

Editorial: Llibres del Delicte

Data de publicació: Febrer de 2015

Pàgines: 347 – Idioma: català