– 389 – GREC2019 – Música – LES RUTES DE L’ESCLAVATGE del 1620 al 1865 – JORDI SAVALL (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Grec – 2019.07.29 (temp. 18/19 – espectacle nº 298)

LES RUTES DE L’ESCLAVATGE del 1620 al 1865 – JORDI SAVALL (temp. 18/19 – espect.  nº 298)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir al Teatre Grec vam poder gaudir d’un dels concerts que conformen el recorregut temàtic d’en Jordi Savall, LES RUTES DE L’ESCLAVATGE del 1444 al 1888.  Un gran projecte de Jordi Savall sobre la memòria musical de l’esclavatge, que ha estat girant per diversos països europeus i els Estats Units i que encara no haviem pogut veure a Catalunya.

Estrenat l’any 2015 al Festival de Música i Història de l’Abadia de Fontfroide (França),  ara arriba a casa nostra, amb dos concerts diferents, un, el que vam veure ahir, centrat en l’Amèrica del Nord i el Carib del 1620 al 1865 i l’altre, complementari, que se centra en el viatge d’Àfrica al Nou Món passant per Europa, concretament Espanya i Portugal, i que es podrà veure al Festival de Torroella de Montgrí el dia 2  d’agost.

Aquest projecte va néixer fa més de 20 anys, quan Jordi Savall va investigar sobre músiques colonials i músiques que estaven als arxius de les Illes Canàries i de Colòmbia. A partir d’aquesta investigació va descobrir la clau de la riquesa de l’imperi espanyol,  basada en la explotació d’éssers humans, que eren arrencats dels seus pobles a l’Àfrica, i portats com a bèsties al Nou Món.

Jordi Savall reuneix per aquests dos concerts a músics de Mali, Mèxic, Colòmbia, Brasil i el Canadà, així com a dos dels seus grups, la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI. Un repertori integrat per formes musicals hispanes, inspirades en cants i balls d’esclaus i dels indígenes americans, i per músiques basades en les tradicions africanes, mestisses o índies.

S’intercalen textos sobre l’esclavatge amb testimonis, cròniques, lleis i reflexions dels cronistes de l’època. Aquests textos són recitats per l’actor català d’origen gambià Babou Cham, i hem de dir que malauradament ha estat la part més feble del concert, no tant per la selecció de textos com per la lectura poc reeixida que s’ha fet d’aquests. Texts històrics des de les primeres cròniques de 1444 fins al darrer text del Premi Nobel de la Pau, Martin Luther King, escrits pocs abans del seu assassinat el 1968.

El concert que hem pogut veure s’inicia el 1620, data de l’arribada dels primers colons anglosaxons a la costa est d’Amèrica del Nord i acaba el 1865, any en el qual els Estats Units d’Amèrica van abolir l’esclavitud.

Un retrat musical d’una època, un gran fresc sonor que ens mostra les actituds envers els africans dels habitants de l’anomenat món occidental, tant a Europa com a l’Amèrica Llatina o als Estats Units, però també les qualitats de la música com a font de pau i consolació i com a últim refugi de l’alegria i l’esperança. Una gran lliçó de música i història signada per un apassionat del mestissatge musical i del diàleg intercultural que ha estat apadrinada per la Unesco.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Segons ha manifestat, amb aquest projecte musical, Savall vol retre un emotiu homenatge en memòria d’aquest període obscur, tot apel·lant cadascú de nosaltres al deure de reconèixer l’extrema inhumanitat i els terribles patiments causats a totes les víctimes d’aquest horrible comerç.

Davant l’esclavatge i les noves formes que adopta avui (l’explotació laboral dels infants o la prostitució de menors), contra el racisme i contra l’odi envers l’altre, no hi ha tolerància possible.

Un concert que ens ha ofert una altra faceta de les possibilitats rememoratives i conciliadores de la música, en mans d’aquest gran erudit i estudiós de les músiques antigues i que ja ens va meravellar en el Grec 2017 amb “IBN BATTUTA el viatger de l’Islam” (vegeu aquella ressenya)

El programa, estructurat en dues parts, ha estat el següent:

Primera part:

    1. Música: Vents & percussió
    2.  Follow the drinking gourd – Cançó d’esclaus americana
    3. Canto de guerreiro (Caboclinho de Paraíba) Tradicional
    4. Tambalagumbá
    5. La iguana (Son jarocho) – Tradicional (Veracruz, Mèxic)
    6. Another man done gone- Cançó d’esclaus americana
    7. Son de la Tirana: Mariquita, María Tradicional (Costa Chica de Guerrero, Mèxic)
    8. Tributo aos Orixás (Samba) Anònim (Brasil, tradició africana)
    9. Antonya, Flaciquia, Gasipà (Negro a 5) Fray Filipe da Madre de Deus (ca. 1630-1690)
    10. Simbo (Cant de griot) Versió musical i improvisacions de Mohamed Diaby

Segona part:

    1. Awal (instrumental) Anònim (Madagascar)
    2. Tonada El Congo: A la mar me llevan (Veu i baix continu per dansar cantant) Anònim, Còdex Trujillo, núm. 3
    3. Xicochi conetzintlé (Nadala nàhuatl) Gaspar Fernandes (ca. 1563/1571-1629)
    4. I’m packing up – Cançó d’esclaus americana
    5. Bom de Briga (Maracatu i samba) Tradicional
    6. Cachua serranita nombrada El Huicho Nuebo: No ay entendimiento humano Anònim, Còdex Trujillo, núm. 19
    7. Amazing grace (Cançó espiritual) John Newton (1779) / William Walker (1835)
    8. Touramakan (Cant de griot) Versió musical i improvisacions de Mohamed Diaby

Conèixer el passat ens permet de ser més responsables i, per consegüent, ens obliga moralment a actuar contra aquestes pràctiques inhumanes. Les músiques d’aquest programa representen la veritable història viva d’aquest llarg i dolorós passat.

Un gran concert amb alguna errada, especialment en els recitatius que ha estat a un pas d’aconseguir l’excel·lència.

Direcció: Jordi Savall 

Recitador: Babou Cham

Interpretació musical:

Canadà Neema Bickersteth (cant)

Mali Mamani Keita (cant), Ballaké Sissoko (kora), Mary Konçé, Tanti Kouyaté, Fanta Sayon Sissoko (cor de veus)

Mèxic / Colòmbia Tembembe Ensamble Continuo: Ada Coronel (viola de mà, guasá, dansa i veu), Leopoldo Novoa (marímbula, marimba de chonta i tiple colombià), Enrique Barona (viola de mà, leona, jarana, mandíbula de cavall, dansa i veu), Ulises Martínez (violí, viola de mà, leona i veu)

Brasil Maria Juliana Linhares (soprano), Zé Luis Nascimento (percussió)

La Capella Reial de Catalunya Arianna Savall (soprano), David Sagastume (contratenor), Lluís Vilamajó (tenor), Víctor Sordo (tenor), Petter Udland Johansen (tenor), Yannis François (baríton), Daniele Carnovich (baix)

Hespèrion XXI Pierre Hamon (flautes), Béatrice Delpierre (xeremia), Daniel Lassalle (sacabutx), Jordi Savall (viola de gamba soprano), Xavier Puertas (violó), Xavier Díaz-Latorre (tiorba, guitarra, viola de mà), Andrew Lawrence-King (arpa barroca espanyola), Pedro Estevan (percussió)

Selecció de músiques de Mali: Mohamed Diaby, Violet Diallo & 3MA \ Selecció de músiques de Mèxic i Colòmbia: Leopoldo Novoa \ Selecció de músiques del Brasil: Maria Juliana Linhares\ Selecció de les cançons d’esclaus i gòspel antic: Jordi Savall \ Investigació històrica i literària: Sergi Grau, Manuel Forcano, Jordi Savall \ Traducció dels textos: Gilbert Bofill i Ball \ Concepció del programa i selecció final de les músiques i dels textos: Jordi Savall

Durada: 2h 30’ amb entreacte

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.