RITA (temp. 18/19 – espectacle nº 294)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir dijous vam tenir la sort d’estar convidats a una preestrena d’una nova proposta de la Marta Buchaca, RITA, que es podrà veure avui i demà dins de Terrats en Cultura 2019 i a la sala Beckett del 29 d’octubre al 17 de novembre del 2019 (A la sala Beckett el paper de Júlia el farà l’Anna Moliner).
Recordem que Terrats en Cultura és una iniciativa de l’associació cultural Coincidències, nascuda a Barcelona en 2013, amb la vocació de fer sortir el teatre de les sales convencionals, en considerar que la cultura pot esdevenir-se en qualsevol espai urbà. Enguany ha obtingut el Premi Butxaca a la Millor iniciativa per a públics.
Fins uns dies abans no hem sabut el terrat on tindria lloc la representació, al barri de les Tres Torres. Un magnífic espai on l’any passat ja vam poder veure “Si tinguéssim més coca et demostraria com t’estimo”. (en aquest enllaç podeu veure aquella ressenya)
L’obra de Marta Buchaca tanca el seu díptic sobre la mort que va iniciar amb LITUS, la proposta que vam poder veure a la Sala Flyhard en 2012. (vegeu aquella ressenya)
RITA és una obra sobre la família, sobre els germans, sobre l’amor mare-fills, i, també, és una obra sobre la incapacitat d’acceptar la mort.
RITA es tracta d’una tragicomèdia que protagonitzen dos germans, la Júlia (Sara Espígul) i el Toni (David Bagés). Ella és oncòloga i està embarassada, ell viu sol, amb una gossa que es diu Rita i està separat. Té una filla de catorze anys que es diu Martina.
Són dos caràcters totalment diferents, ell és de tirar pel dret i ella sembla que és incapaç de prendre decisions. Ell és un hipocondríac malaltís i ella una persona tranquil·la i conformista.
Tenen la mare, la RITA, afectada per una malaltia degenerativa, tal vegada Alzheimer, … i està ingressada en una residència. Ja no els reconeix, no parla i gairebé no menja. El seu deteriorament és evident i ells la visiten amb assiduïtat…. bé, més ella que ell.
Quan el veterinari aconsella sacrificar la gossa, al Toni el món li cau a sobre. La Júlia té molt clar que cal fer. I a partir d’aquest fet tot es convulsiona i parlen del dret a morir dignament tant els animals com les persones.
Una proposta composta de moltes escenes curtes, que ens van mostrant pinzellades dels caràcters i la relació que mantenen els dos germans, entre ells, amb la filla d’en Toni, amb la mare i amb la gossa.
Una tragicomèdia que parla de la dificultat de “deixar anar” les persones que estimem, ens planteja què és viure amb dignitat i la legitimitat que tenim de decidir sobre la mort dels altres.
Una magnífica proposta, amb dos actors absolutament convincents en els seus papers i que m’han fet sentir una autèntica RITA (la mare, que no la gossa). Un text especialment sincer, àgil i dotat d’una gran sensibilitat. Amb moments que ens provoquen la riallada sense deixar d’imprimir seriositat al tema de la mort i de l’eutanàsia.
Si no la podeu veure en Terrats, no deixeu d’anar-hi a la Beckett a la tardor. Paga molt la pena.
Autoría i direcció: Marta Buchaca
Repartiment: David Bagés i Sara Espígul
Ajudant de direcció: José Pérez i Ana Bofill \ Escenografía: Sebastià Brosa \ Il.luminació: Jordi Berch \ So: Carles Bernal \ Vestuari: Míriam Compte \ Fotografía: David Ruano \ Disseny grafic: Chârles \ Producció: La Pocket \ Ajudantia de producció: Anna Vilella \ Producción ejecutiva: Fixentia S.L.
Idioma: català – Durada: 65’
———————————————
Nota: el nostre amic Ferran Civit, ha pensat en nosaltres i ens ha portat aquest pòster de la seva estada al Festival de Teatre d’Avinyó. Creiem que és una bona pensada publicar aquesta imatge en una de les nostres darreres cròniques d’aquesta temporada. Gràcies Ferran !!!
Retroenllaç: – 085 (22/23) – Teatre – QUANT TEMPS EM QUEDA? – Teatre Goya (🐌🐌🐌🐌) – 14/02/2023 |