– 377 –  GREC2019 – Teatre – ABANS QUE ES FACI FOSC — Espai Lliure (🐌🐌🐌🐌) – 2019.07.22 – (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle nº 290)

GREC2019 – ABANS QUE ES FACI FOSC (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle  nº 290)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dilluns vam fer cap a l’Espai Lliure per veure, dins del Festival Grec, ABANS QUE ES FACI FOSC, una proposta que estarà en temporada al mes d’octubre.

El passat dia 16 de juliol a la roda de premsa on es van presentar diverses propostes teatrals, entre les que es va parlar d’aquesta proposta; deixem l’àudio en aquesta ressenya ….

… si cliqueu AQUÍ, podreu escoltar l’àudio de la presentació (a partir del minut 11:15)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

…. estaven presents en Pep Pla i la Míriam Iscla, director i protagonista d’aquest viatge sideral i íntim d’una astrònoma cap a la ceguesa. La idea de posar en escena  aquesta proposta va venir de part  de la Míriam Iscla, que en veure el monòleg “Ivan i els gossos” (vegeu la nostra ressenya del 2012), va buscar més textos de la mateixa autora, la britànica Hattie Naylor.

ABANS QUE ES FACI FOSC (“Going Dark” en angles) és un altre monòleg de l’autora d’un home amb el seu fill. Consensuat amb ella es va convertir en el monòleg d’una dona i la seva filla. El muntatge original de Going Dark es va estrenar en col·laboració amb la companyia experimental Sound&Fury, el Young Vic i el Science Museum de Londres la temporada 2013-14.

Anna és una dona astrònoma que basa la seva professió i la seva vida en la mirada llunyana cap a l’univers. Afectada d’una malaltia, la retinosi pigmentaria, va perdent la visió i amb això canvia el seu punt de vista, ja que de mirar lluny es veu obligada a mirar cap endins.

Forçosament canvia la seva manera d’enfocar la feina, canvia la relació amb la seva filla i amb la seva mare i amb la vida en general. El seu procés de mirar lluny a mirar endins passa pel procés de dol que provoca qualsevol pèrdua: la negació, la rabia, la tristesa, i finalment el pacte amb el que és inevitable.

Un monòleg dividit en 29 escenes, moments curts i concrets en els que anem veient l’evolució de l’Anna, escenes situades en diferents llocs: al planetari, a casa, al carrer.

Una magnífica posada en escena amb la creació d’un viatge emocional, un món visual, lumínic i un món sonor. Barreja de tecnologies que ha comptat amb un gran equip tècnic: Xavi Erra espai escènic, Miriam Compte vestuari, Joana Serra disseny de la il·luminació, Vicenç Vilaplana disseny del vídeo, Irene Ferrer ajudant de direcció i regidoria i Toni Ubach a l’espai sonor.

Una proposta immersiva que ens fa sentir que formen part  d’aquest univers on viu la protagonista. Una gran feina d’en Pep Pla com a director de la proposta.

L’Anna treballa en un planetari local i explica als qui s’acosten a les instal·lacions els secrets que guarda l’univers, aquesta extensió fosca, freda i sense límits coneguts. Com a astrònoma, sempre recorda als visitants que som en un punt perdut de l’univers i que vivim en un planeta de color blau que gira constantment sobre si mateix mentre es desplaça a una velocitat de més de 1.000 quilòmetres per hora.

En parla, també, a la Maria, la seva filla (veu gravada de Daniela Lucas), que voldria pujar dalt d’un coet i viatjar cap a una altra galàxia…

Però la vida de l’Anna canviarà quan li diagnostiquin una malaltia que farà que, com la de les estrelles, també la llum dels seus ulls s’acabi apagant. I és que l’Anna s’adona que s’adreça cap a aquella mateixa foscor en la qual l’univers s’enfonsa dia rere dia…

Una peça d’una gran intensitat emocional que no cau en el dramatisme que la situació podria provocar, i que ens fa veure que dins de la foscor és també possible veure la llum.

Esplèndida, immillorable la interpretació de la Miriam Iscla a la que admirem profundament i insuperable, al nostre entendre, la posada en escena. 

Ser valenta. Ser conscient en la pèrdua. Ser feliç en la trobada.

L’únic punt fix que tenim som nosaltres. Som el nostre referent, portem un bagatge infinit, som herència, som llum. Bon viatge.

Una proposta molt i molt recomanable. Com ja hem dit abans, la podreu veure a la temporada vinent del 2 al 20 d’octubre al Teatre Lliure.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autoria: Hattie Naylor 

Traducció: Neus Bonilla, Carme Camacho

Direcció: Pep Pla 

Interpretació: Míriam Iscla 

Veus en off: Daniela Lucas (Maria), Lluís Soler (veu en off del planetari), Rosa Cadafalch (oculista) \ Toni Ubach (tècnic del planetari)

Espai sonor: Toni Ubach \ Assessoria de moviment: Joana Serra \ Escenografia: Xavi Erra \ Disseny de la il·luminació: Joana Serra \ Espai sonor: Toni Ubach \ Disseny de vídeo: Vicenç Viaplana \ Disseny del vestuari: Míriam Compte \ Ajudantia de direcció i regidoria: Irene Ferrer \ Direcció tècnica: Xavier Xipell “Xipi” \ Direcció de producció: Carles Manrique \ Fotografia: David Ruano \ Disseny gràfic: Maria Picassó \ Distribució: Elena Blanco-Magneticam

Idioma: català – Durada: 75 minuts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.