PASSATGE AL NOU MÓN de Tània Just  (temp. 18/19 – llibre nº 025)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

Aquest és el cinquè llibre d’aquesta escriptora de la qual no havia llegit res, i que m’ha encisat amb la seva manera tan poètica d’escriure.

PASSATGE AL NOU MÓN ens parla de dues dones desconegudes, la Berta Casals i la Irina Alexandrovna, que viatgen, l’any 1918, a bord del transatlàntic Reina Victoria Eugenia, anant cap a Buenos Aires. I de com, no només compartiran la travessia, sinó que compartiran converses, complicitats i el seu destí.

La Berta se’n va a Amèrica per no tornar. Un ric ramader argentí que gairebé no coneix, l’espera per casar-se amb ella, convertir-la en la Sra. Mitchell i establir la seva llar a la Patagònia. Ha deixat el seu pare, que s’acaba de tornar a casar,  al port de  Barcelona.

La Irina és filla de la Maya Demianova, una cèlebre ballarina de Rússia imperial que ja no pot ballar. Viu i viatja amb ella sotmesa als seus capricis i arbitrarietats.

Elles viatgen en primera classe, rodejades de luxe i comoditats. A la coberta, la Berta es retroba amb l’Abel, un antic company d’infantesa que viatja en segona i amb qui descobrirà el món dels que viatgen en tercera classe.

Setanta anys després la Berta explica a la seva néta la veritable història d’aquella travessia.

Un llibre que ens porta a la mentalitat de les dones de principis del segle XX, unes dones que es qüestionen el seu rol a la societat. És també una reflexió sobre la relació entre mares i filles.

Ens parla d’una època des d’un lloc, un transatlàntic al mig de l’Atlàntic, d’on no es pot sortir i on s’estableixen relacions impensades. Un lloc on conviuen persones de diversa procedència o nacionalitat que somien amb vides noves en un país nou.

Segons llegim, Tània Juste s’ha documentat a fons consultant arxius, llegint diaris de viatges transatlàntics de l’època i amb plànols originals del Reina Victoria Eugenia, el vaixell que cobria la línia regular de Barcelona a Río de la Plata.

I el resultat és una deliciosa novel·la amb un estil delicat on la Berta ens anirà narrant els fets des d’avui, tot llegint amb la seva néta Valentina, el diari que va escriure en aquell viatge. La d’ella però, no és l’única veu narrativa dels fets.

Un llibre que recull la història d’una època sense ser un llibre d’història, ja que l’autora construeix magistralment la narració des dels personatges i allò que els passa.

TÀNIA JUSTE (Barcelona 1972) és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona.

Després d’uns anys de treballar en el món de la comunicació i de la imatge, i de fundar una agència de viatges culturals decideix dedicar-se a l’escriptura, compaginant-ho amb les feines de traducció.

L’any 2009 publica la seva primera novel·la “A flor de pell” situada a la Barcelona dels anys 20, en plena dictadura de Primo de Rivera.

L’any 2012 publica “Els anys robats“, un homenatge als aviadors republicans de la Guerra Civil, i dos anys més tard la seva tercera novel·la “L’hospital dels pobres” ambientada en la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

L’any 2015 publica la seva quarta novel·la “Temps de família” la història d’una nissaga catalana, amb la que guanya el Premi Néstor Luján de novel·la històrica.

Títol : Passatge al nou món

Autora: Tània Juste

Editorial: Columna Edicions

Data de Publicació: Maig 2018

Idioma: Català – Pàgines: 368