– 371 – Roda de premsa – NO CAL ANAR A L’HAVANA – La Gleva teatre – 2019.07.18 (temp. 18/19 – RdP 076)

RdP – NO CAL ANAR A L’HAVANA (temp. 18/19 – RdP nº 076)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Entre Grec i Grec, vam poder encabir aquest passat dijous 18 de juliol, la roda de premsa i el passi de gràfics de l’espectacle NO CAL ANAR A L’HAVANA de Marc Artigau, que va tenir lloc a la petita sala de teatre La Gleva, situada al barri de “el Putxet i el Farró”, molt a prop de casa nostra. Una proposta que estarà en cartell fins al pròxim 4 d’agost.

NO CAL ANAR A L’HAVANA és un espectacle d’havaneres nascut de la idea de la Cristina Arenas i que està dirigit per Joan Maria Segura Bernadas. Cristina Arenas, una nit en una cala petita amb poca gent, estava escoltant un grup d’havaneres, envoltada d’un grup de bons amics; en aquell moment va pensar “la felicitat plena serà quelcom semblant a això“… i va pensar que perquè no …. intentar transportar aquelles sensacions viscudes, al món de les Arts Escèniques, afegint a les havaneres una dramatúrgia adient.

Marc Artigau, va assolir el repte de crear una dramatúrgia per aquesta idea. Un dels millors dramaturgs de casa nostre, que no descansa ni un moment … Aquesta setmana ha estrenat  ni més ni meys que 3 espectacles: “Càsting Giulietta” com a dramaturg al teatre Lliure, La tienda de los horrores (vegeu la nostra ressenya) … com a traductor i adaptador, al Teatre Grec … i aquest passat divendres va estrenar aquesta … NO CAL ANAR A L’HAVANA, a la petita sala de La Gleva.

A la roda de premsa hi són presents  Marc Artigau, Joan Maria Segura,  Miquel Malirach,  Cristina Arenas, Josep Sobrevals i Bárbara Granados.

Un espectacle que pretén ser un homenatge a les cançons dels nostres avis i de forma molt especial a l’havanera. Vol donar a conèixer aquests versos i el seu origen. L’havanera, originària de Cuba al segle XIX és la barreja del ritme cubà i la música africana. Va arribar a Catalunya de la mà de la sarsuela i ha mantingut sempre lligams molt estrets amb la nostra cultura.

Un espectacle interpretat per Miquel Malirach, Cristina Arenas i Josep Sobrevals que transita per diferents llocs. Un espectacle poètic, còmic i refrescant on els espectadors són rebuts amb un rom cremat. Es tracta d’un viatge amb les havaneres populars amb reflexió i critica sobre algunes de les lletres masclistes.

Un espectacle on hi ha música en directe i on el públic participa cantant i tocant instruments.

Seran onze les havaneres que es podran escoltar, en retalls “entre cosides” i algunes vegades senceres: “El meu avi”, “Mariner de terra endins”, “La balada d’en Lucas”, “Lola, la tavernera”, “La bella Lola”, “La barca xica”, “Quan jo tenia pocs anys”, “Vestida de nit”, “Mare, vull ser pescador”, “Mira’m guitarrista” i una peça “Jo volia ser un final” de nova creació composta per Marc Artigau amb música de Bárbara Granados i planejant, la música de “La Gavina”.

Una proposta que pretén dibuixar una mirada divertida sobre els nostres referents recuperant la comunió que es viu en un concert d’havaneres a la platja.

Si us bé de gust, podeu escoltar també l’àudio de la presentació …

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.