GREC2019 – LA TIENDA DE LOS HORRORES (temp. 18/19 – RdP 077 i espectacle nº 286)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
… I el mateix divendres, en sortir del Mercat de les Flors ens dirigim al Teatre Grec per tal de veure la segona de les representacions del Musical LA TIENDA DE LOS HORRORES, que ens van presentar en roda de premsa el passat dimarts 16 de juliol (us deixem l’àudio), on es van presentar conjuntament diferents propostes teatrals del Festival Grec.
si cliqueu AQUÍ, podreu escoltar l’àudio de la presentació.
Una proposta que farà temporada al Teatre Coliseum a partir de setembre.
LA TIENDA DE LOS HORRORES és un clàssic del teatre musical compost per Alan Menken amb llibret de Howard Ashman, que es va estrenar l’any 1982 a l’OffBroadway. Aquesta obra de teatre musical era una adaptació de la pel·lícula de sèrie B que Roger Corman havia dirigit en 1960. Després de l’èxit del musical, el 1986, es va tornar a fer una versió cinematogràfica, “The Little Shop of Horrors” dirigida per Frank Oz.
Llàstima que novament no s’ha optat per fer la versió en català, com de fet fan altres teatres com el Gaudí i companyies com Els Pirates, sense tants recursos econòmics, que se la juguen per recolzar la normalitat de la nostra llengua. Ho podem arribar a entendre, per raons de rendibilitat, ja que tenen la intenció de poder-la exportar fora de Catalunya com faran també amb “La Jaula de les Locas“; ho entenem, és clar que si, però almenys a nosaltres ens sap força greu.
LA TIENDA DE LOS HORRORES és una història d’amor impossible entre en Seymour (Marc Pociello) i l’Audrey (Diana Roig), treballadors de la vella floristeria del senyor Mushnik (Ferran Rañé). L’aparició d’una misteriosa planta de la qual en Seymour té cura, farà donar un tomb a tot plegat. L’exòtica planta, que salvarà el negoci i aportarà nou clients, es diu Audrey II i té un petit gran problema: és carnívora i s’alimenta de sang humana …
Una història d’amor que ens fa pensar en fins on som capaços d’arribar en ares de l’ambició, en quins són els límits del que està bé i del que no està bé, per sortir de la mediocritat. Una història que ens parla dels monstres que alimentem nosaltres mateixos i creixen fins que ja no podem aturar-los.
Un espectacle que ja s’havia representat a Barcelona, estrenada en 1987 per Dagoll Dagom dirigida per Joan Lluís Bozzo, va ser reestrenada l’any 2000 amb Ángel Llàcer i Manu Guix, dirigida aleshores per Ricard Reguant.
En aquesta proposta presentada al Grec, dirigida per Àngel Llàcer i Manu Guix, s’ha fet una revisió total del text, traduït i adaptat per Marc Artigau, i de la música adaptada per Manu Guix. Un espectacle que es representa sense mitja part i amb una posada en escena molt potent. Una escenografia d’Enric Planes i Carles Piera estructurada a tres nivells. La il·luminació és d’Albert Faura i el disseny de so de Roc Mateu.
Una forta tempesta el dia abans de l’estrena, va estar a punt de malmetre tot plegat i fins i tot es va estar ben a punt de suspendre les representacions al Teatre Grec, ja que va inutilitzar el sistema informatitzat de les llums, els instruments musicals i bona part de l’escenografia. Deu ni do, el bon resultat que hem vist al Grec, i per tant de ben segur millorarà quan es representi al Coliseum quan tot funcioni com es va dissenyar.
La música està basada en el rock dels anys 50 i el soul i el funk dels 70.
LA TIENDA DE LOS HORRORES, té diverses instrumentacions i en aquest cas s’ha fet un híbrid entre l’orquestració gran per a dotze músics i la partitura per a una formació bàsica. Manu Guix està al piano i dirigeix el grup compost per cinc músics: Oriol Cusó, Jordi Franco, Eloi López, Jaume Peña i Jordi Roquer, i al mateix temps un sistema de seqüències en directe on dispara efectes gravats.
Una proposta on destaquen les magnífiques veus dels dos protagonistes, en Marc Pociello i la Diana Roig i les veus i interpretacions de la resta del repartiment integrat per … The Sey Sisters (caldria millorar la seva vocalització quan deixen de cantar), Ferran Rañé, José Corbacho (que es posa al públic a la butxaca des de la seva aparició al cap de munt de les grades), Victor Gómez, Sylvia Parejo, Bernat Cot, Natán Segado i Raquel Jezequel (que sigui dit de pas, està infrautilitzada en aquesta proposta, ja que es tracta d’una de les millors veus que tenim actualment en aquest gènere).
Cal parar atenció al debut com a actor i cantant de musical de Manu Guix que, a més de dirigir, posa la veu al personatge més inquietant de la història: la planta carnívora Audrey II.
Esplèndida la feina coreogràfica de Miryam Benedited.
Audrey II … una protagonista de fibra de vidre realitzada per l’escultor Carles Piera, quatre peces per donar credibilitat al creixement de la planta i on cal destacar l’última d’elles de dos metres d’alçada i 250 quilos de pes. Unes escultures que incorporen leds i dotades, les dues últimes, d’un mecanisme intern de contrapesos que fa anar un manipulador, Quim Molina, per tal que la planta es bellugui i parli.
LA TIENDA DE LOS HORRORES, és en resum, una gran festa del ritme i la música amb una protagonista, no humana, espectacular.
Autoria del llibret i les lletres: Howard Ashman
Composició musical: Alan Menken
Traducció i adaptació: Marc Artigau
Direcció: Àngel Llàcer, Manu Guix
Direcció musical: Manu Guix
Interpretació: Manu Guix, Marc Pociello, Diana Roig, Ferran Rañé, The Sey Sisters, José Corbacho, Victor Gómez, Sylvia Parejo, Bernat Cot, Natán Segado i Raquel Jezequel.
Interpretació musical: Manu Guix, Oriol Cusó, Jordi Franco, Eloi López, Jaume Peña, Jordi Roquer (Richi).
Coreografía: Miryam Benedited \ Disseny de l’escenografia: Enric Planas, Carles Piera \ Disseny del vestuari: Miriam Compte \ Disseny de la il·luminació: Albert Faura \ Disseny del so: Roc Mateu \ Caracterització: Helena Fenoy, Marta Ferrer \ Ajudantia de direcció: Daniel J. Meyer \ Maquinaria de la planta: Quim Molina
Idioma: castellà – Durada: 105 minuts
Ganessss!
Doncs setembre esta aquí mateix !!!
els nens la poden veure ?? Gràcies
Perfectament. Es una proposta que poden veure tots els públics.
Moltes gràcies el meu fill te 7 anys , era per si hi havia alguna escena no recomanable.