– 368 – GREC2019 – Circ – VEUS QUE NO VEUS (🐌🐌🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2019.07.18 (temp. 18/19 – espect. nÂș 284)

GREC2019 – VEUS QUE NO VEUS (temp. 18/19 – espectacle  nÂș 284)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Ahir dijous va tenir lloc, dins del Festival Grec, i a l’Escenari Joan Brossa, l’estrena a Barcelona de l’Ășltim espectacle de la Companyia Pepa Plana, VEUS QUE NO VEUS.

Una proposta que es va estrenar al mes d’octubre del 2018 al Festival de Pallassos de CornellĂ  i que tornarĂ  novament a l’Escenari Joan Brossa al mes de desembre dins de la temporada 2019-20, tal com ens van comentar a la roda de premsa “Grec Festival-Dansa i Circ” del passat 7 de juny (vegeu aquella ressenya).

VEUS QUE NO VEUS presenta la versiĂł femenina de les anomenades “entrades clĂ ssiques”, els nĂșmeros que inicien un espectacle o enllacen escenes. Per una banda, i com a pallassa augusta, la Pepa Plana. Per l’altra, en el rol de pallassa blanca, la NoĂ«l OlivĂ©. Com canvien i quin significat prenen quan es juguen des de dues pallasses en comptes de dos pallassos? La companyia de Pepa Plana sempre ha reivindicat la figura de la pallassa i ara presenta els nĂșmeros circenses mĂ©s clĂ ssics. Es tracta de riure? SĂ­, perĂČ no nomĂ©s d’aixĂČ, sinĂł de parlar, jugar i, potser, mossegar.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de Tony Lara

Pepa Plana Ă©s, sense cap mena de dubtes, una de les grans pallasses catalanes, nascuda a Valls, Tarragona, el 1965. Provinent del mĂłn de la interpretaciĂł, va fundar la companyia Preterit Perfecte, l’any 1989 en llicenciar-se a l’Institut del Teatre. Va col·laborar amb la companyia turca Sandimay, i l’any 1998 va crear la seva prĂČpia companyia per fer teatre de pallassos per a un pĂșblic adult.

La seva primera obra va ser “De Pe a Pa” presentada a la Fira de TĂ rrega 1998 i en cartell a la Sala Muntaner durant vuit mesos. DesprĂ©s n’ha fet “Giulietta” (2000), “HatzĂ rdia” (2004) del que va derivar “L’atzar” en un format mĂ©s reduĂŻt, “PenĂšlope” (2010), “Èxode” (2011), “Amaluna” (2012) amb el Cirque du Soleil, “Despistats” (2014) el primer dels seus espectacles de teatre de carrer amb en Toti Toronell, “ParadĂ­s Pintat” (2016) i “Suite” (2017).

Nosaltres vam conĂšixer el treball de la Pepa Plana, l’any 2017 amb la seva peça ParadĂ­s Pintat  que vam poder veure a la Sala Muntaner (vegeu aquella ressenya).

Pepa Plana va obtenir el Premi Nacional de Cultura 2014 atorgat per la Generalitat de Catalunya.

NoĂ«l OlivĂ© nascuda a Igualada va coincidir amb la Pepa Plana a l’Institut del Teatre i des de llavors havien volgut treballar juntes. Amb una llarga trajectĂČria en el mĂłn del cinema i la televisiĂł on ha participat i participa en series de TV3, forma part de la companyia Per-versions amb Pep Cruz i Jordi Coromina. És la primera vegada que fa de pallassa.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies de Aureli Sendra

VEUS QUE NO VEUS aconsegueix fer reviure els nĂșmeros mĂ©s clĂ ssics dels clowns en clau de dona. Intercalen entre els nĂșmeros les seves vivĂšncies com artistes dones que viuen en un mĂłn d’homes. Una proposta dirigida per Joan ArquĂ©, reconegut per combinar la seva feina de pallasso (forma part de la companyia Rhum i Cia) amb la de director.

VEUS QUE NO VEUS Ă©s un espectacle de pallasses que ens explica una histĂČria i que dins seu ens explica histĂČries mĂ©s petites. Com diu el director, “Res Ă©s tan senzill i aparent com sembla … ni res Ă©s tan impossible que la seva magnificĂšncia no pugui superar.” Dues heroĂŻnes del segle XXI que intenten sobreviure a les situacions clĂ ssiques i s’enfronten al seu dia a dia, manifestant la seva necessitat de ser vistes en un mĂłn que sovint els hi Ă©s hostil, per l’Ășnic fet de ser dones.

VEUS QUE NO VEUS, tĂ© un toc feminista i reivindicatiu que vol convidar a la reflexiĂł. Pepa Plana porta com diu ella, molts anys de nas “El nas del pallasso Ă©s la mĂ scara mĂ©s petita del mĂłn, la que menys amaga i la que mĂ©s revela.”, i la seva ha estat una constant reivindicaciĂł com a dona i com a pallassa teatral d’un pĂșblic adult.

Una posada en escena que involucra al pĂșblic des del primer moment, ja que trobem el pati de butaques amb paquets distribuĂŻts a l’atzar i ella que, amb la seva mirada que parla i el seu aspecte innocent, fa que l’espectador “afortunat” l’acompanyi a escena a deixar el paquet. Espera per una entrevista de feina 
 doncs esperem 
.

Una proposta que ens ha captivat, amb una suggerent escenografia de Xavier Erra, il·luminaciĂł de Yuri Plana i mĂșsica de LluĂ­s Cartes i magnĂ­fic vestuari de Rosa SolĂ©. Hem rigut i hem rebut el rerefons reivindicatiu en clau feminista.

Ara en cartell pocs dies, fins al dia 21 de juliol i després en temporada del 18 de desembre al 6 de gener de 2020. Sincerament, paga la pena.

Una proposta que és una autÚntica delícia. No ens hem pogut treure el somriure de la cara durant tota la representació i durant una bona estona en sortir del Teatre. Feia molt de temps que no ens ho passàvem tant bé !!!

Per favĂł … si us plau … no us la perdeu.

This slideshow requires JavaScript.

Interpretació: Pepa Plana (Pallassa Augusta) i Noël Olivé (Pallassa Blanca)

Direcció: Joan Arqué

Assistent direcciĂł: InĂ©s GarcĂ­a \ Coreografia: Roger JuliĂ  \ Escenografia: Xavier Erra \ Il.luminaciĂł : Yuri Plana \ MĂșsica: LlluĂ­s Cartes \ Vestuari: Rosa SolĂ© \ MĂșsica i veu a Tirallonga de monosĂ­l-labs : Rosa Pou \ Fotografia: Aureli Sendra i Tony Lara

Idioma: catalĂ 

Durada: 65 minuts

Leave a Reply