– 364 – Teatre – DE MARES I FILLES (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Poliorama – 2019.07.15 (temp. 18/19 – espectacle nº 281)

DE MARES I FILLES (temp. 18/19 –  espectacl.  nº 281)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dilluns dia 15,  vam fer cap al Teatre Poliorama per veure una comèdia escrita i dirigida per Paco Mir amb Mont Plans i Annabel Totusaus, una mare i una filla.

Una proposta que es va estrenar, fa tot just un any, al Teatre Eòlia, i que estarà en cartell al Poliorama fins al dia 24 de juliol en sessions de dilluns, dimarts i dimecres.

Una mare i una filla es retroben a l’habitació d’un hospital després d’haver passat cinc anys sense parlar-se. Una conversa forçada en què la filla descobrirà aspectes inversemblants de la seva mare i de la seva família.

Aquesta proposta es deriva de l’obra de Paco Mir,  que va quedar finalista en el Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta 2013, i que portava el títol de “I deien que plouria“.

Amb DE MARES I FILLES, Paco Mir aconsegueix fer riure i fer plorar, un text amb una barreja d’emocions que ens aclapara i que ens arrosseguen a l’habitació de l’hospital on la mare i la filla parlen del passat i del present, de les 1001 coses que s’haurien de dir abans ….. que sigui massa tard.

Perquè la vida passa tan de pressa que el que ens pensem que serà demà, ja és avui  …..

Mont Plans i Annabel Totusaus són dues actrius que  tenen el do de la comèdia, però al mateix temps són capaces d’imprimir a les seves interpretacions el dramatisme necessari per donar la pàtina de seriositat que provoca en nosaltres, els espectadors, el toc de reflexió que el text busca.

Mont Plans (Artés, 1948) a qui hem vist treballar recentment a “El gran Mercado del Mundo” (vegeu aquella ressenya) (TNC, maig 2019), … és coneguda per haver estat una de les actrius de referència de La Cubana i Dagoll Dagom, i una de les recordades “Teresinas”. Una actriu que ha desenvolupat sempre una brillant feina teatral en tots tipus de papers i que aquesta nit ens ha captivat per la seva naturalitat.

Annabel Totusaus (Calafell, 1974) és també una actriu nascuda a La Cubana i actriu de Dagoll Dagom. L’última proposta en què la vam veure treballar va ser “El llibertí” (vegeu aquella ressenya) en aquest mateix teatre durant la temporada 2017/18.

Mare i filla, ens captiven des del primer moment dins les teranyines del seu passat; un dragonkhan emocional que sembla que no s’hagi d’acabar mai.

Dues personalitats contrastades, una mare despreocupada, que viu la vida intensament i que far “volar coloms”, les seves vivències són fruit de la seva imaginació? O realment ha viscut la vida que explica que ha viscut? Va viure realment el maig del 68 a París? És de veritat activista de GreenPeace?

La filla és una funcionària amb responsabilitats en la Conselleria de Salut, una dona de principis rígids que té tota la seva vida i la del seu fill, perfectament estructurada. Però és realment feliç amb la vida que porta? Cal ser tan terriblement perfecta?

Un aspecte que hauria de fer reflexionar a les noves generacions, del fet que el simple fet de “ser jove” no sempre vol dir ser més obert a viure en llibertat sense massa prejudicis; sovint els joves són molt més conservadors que els seus progenitors.

Dues persones que caminen per espais paral·lels sense ser conscients que les dues es necessiten i que en depenen l’una de l’altra. S’han anat distanciant i una discussió, cinc anys enrera, va fer que no es tornessin a parlar. I, ara, s’adonen del poc que saben l’una de l’altra.

Una posada en escena molt realista, d’una habitació d’hospital on les dues actrius van entrellaçant els seus records i les seves emocions. L’escenografia de Paula Bosch, la il·luminació d’Eudald Gili i la música de Jaume Vilaseca arrodoneixen la proposta.

Una proposta d’entreteniment, si, … però una gran proposta i sobretot unes magnífiques interpretacions.

Autor i director: Paco Mir

Ajudant de direcció: Queralt Riera

Intèrprets: Mont Plans i Annabel Totusaus

Escenografia: Paula Bosch \ Vestuari: Cristina Muñoz \ Il.luminació: Eudald Gili \ Música: Jaume Vilaseca \ Disseny Gràfic: Raquel Díaz Reguera \ Regidoria: Cristina Prunell \ Fotografia: Josep Guindo, Daniel Escalé i Pere Abiac \ Audiovisual promocional: Max Mir \ Comunicació i premsa: Xarli Diego \ Producció Executiva: Mercè Puy \ Producció: Mosica Mix i Puy&CO

Idioma: català – Durada: 80 minuts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.