GREC2019 – TRES COREOGRAFIES – BALLET BC VANCOUVER (temp. 18/19 – espectacle nº 271)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Dissabte, després de “Les feres de Shakespeare” al Teatre Onyric Condal, ens vam dirigir al Teatre Grec. Teníem dues hores al davant, però vam pensar que potser estaríem tranquils i fresquets. Ens esperava un altre espectacle de dansa dins del Festival Grec, el Ballet British Columbia (Ballet BC) amb “TRES COREOGRAFIES”.
Era aviat i vam poder seure en una de les taules amb una cerveseta i un llibre, i per sorpresa comencen a caure gotes …. plou!!!! Va ser un moment de pànic, però suficient per mullar-ho tot i fer endarrerir el començament de l’espectacle. I després, la calor es va accentuar!!!!
El Ballet British Columbia va néixer el 1986 i ha esdevingut una de les grans referències de la dansa contemporània al Canada. Està ubicada a Vancouver, i des del 2009 Emily Molnar és la seva directora artística; hem pogut gaudir d’una de les seves coreografies, la segona de la nit.
Amb un repertori de més de 45 peces, la companyia està formada per divuit ballarins i ballarines. Per a la seva participació en el Grec 2019 han seleccionat tres peces recents signades per dones.
—————————————–
BEDROOM FOLK (🐌🐌🐌🐌🐌)
Es tracta d’una coreografia signada per l’artista israeliana Sharon Eyal, creada en 2012 en col·laboració amb Gai Behar.
Una coreografia de grup per a divuit intèrprets (aquesta nit eren catorze) que té com a base la música electrònica de l’artista Ori Lichtick. Una peça absolutament hipnòtica i plena d’energia on el treball de grup és exquisidament mil·limètric amb uns solos gairebé anecdòtics. Tots els intèrprets vesteixen de negre.
Per nosaltres la millor coreografia de la nit, on els ballarins semblaven format part d’un sol cos i es bellugaven amb una perfecta sincronia, com si estiguessin enganxats per una cola invisible. Absolutament impressionant.
Coreografia: Sharon Eyal \ Cocreació: Gai Behar \ Assistència de coreografia: Tom Weinberger \ Música i art sonor: Ori Lichtik\ Disseny de la il·luminació: Thierry Dreyfus \Direcció de la il·luminació: Alan Cohen \ Direcció tècnica: Baruch Shpigelman \ Disseny del vestuari: Rebecca Hytting
Interpretació: Brandon Alley, Anna Bekirova, Emily Chessa, Parker Finley, Scott Fowler, Miriam Gittens, Patrick Kilbane, Justin Rapaport, Peter Smida, Dex van ter Meij, Nicole Ward, Sophie Whittome, Kirsten Wicklund, Zenon Zubyk
—————————————–
TO THIS DAY (🐌🐌🐌🐌)
El treball signat per Emily Molnar va ser creat en 2018, es tracta d’una coreografia a ritme de blues i de la guitarra de Jimi Hendrix on s’inclouen alguns temes que formen part de l’àlbum pòstum “Blues”. En aquesta peça, són quinze els intèrprets que vestits de colors molt vius converteixen en moviment la música i el so dels instruments, deixant espai als silencis i creant petites peces de teatre físic.
Nosaltres, ens vam imaginar que cada cos humà que apareixia i desapareixia ràpidament, eren com notes de la partitura musical.
És el treball més nou de l’Emily Molnar, una creadora que té les arrels en el ballet de Frankfurt de William Forsythe, del qual va formar part com a solista.
Coreografia: Emily Molnar \ Il·luminació: James Proudfoot \ Disseny del vestuari: Kate Burrows \ Assistència coreogràfica: Alexis Fletcher \ Música: Born Under a Bad Sign Lletra i música de William Bell, Booker T. Jones Jr.
Interpretació: Brandon Alley, Anna Bekirova, Emily Chessa, Parker Finley, Scott Fowler, Miriam Gittens, Kiera Hill, Patrick Kilbane, Racheal Prince, Justin Rapaport, Peter Smida, Dex van ter Meij, Nicole Ward, Sophie Whittome, Zenon Zubyk
—————————————–
SOLO ECHO (🐌🐌🐌🐌)
La tercera coreografía de la nit, creada en 2015, es obra de la canadenca Crystal Pite que te com a base dues sonates de Johannes Brahms (Cello Sonata en E menor, op. 38–Allegro non troppoi Cello Sonata en F major,op. 99–Adagio affettuoso) i està inspirada en el poema “Lines for Winter” del poeta nord-americà Mark Strand (1934-2014).
Una peça, que amb set ballarins, dibuixa un recorregut entre l’adolescència i la maduresa destacant tot allò que es perd en el trajecte. Vestits de negre son una mostra de la poètica de la dansa.
Coreografia: Crystal Pite \ Disseny de la il·luminació: Tom Visser \ Disseny de l’escenografia: Jay Gower Taylor \ Disseny del vestuari: Crystal Pite, Joke Visser \ Posada en escena: Eric Beauchesne \ Música: Johannes Brahms interpretada per Yo-Yo Ma (violoncel) i Emanuel Ax (piano).
Interpretació: Brandon Alley, Kirsten Wicklund, Alexis Fletcher, Racheal Prince, Justin Rapaport, Gilbert Small, Peter Smida
—————————————–
Un altre encert en la programació que ens ha portat la direcció artística d’en Cesc Casadesús. Un altra nit màgica !!!
Podríem dir que ens ho vam mirar amb els mateixos ulls, la primera peça Bedroom Folk ens va deixar impressionats, tot el grup de ballarins a la una, mil.limetrics en els seus moviments,
Per recordar del Grec 19.
Les altres dues també van estar bé.
En fi, bona dansa de Vancouver fins a Bcn. Gran tria del Grec.
Doncs sembla que aquesta vegada també coincidim. Un bon espectacle de dansa