GREC2019 – Teatre – EL CARTÓGRAFO (temp. 18/19 – RdP 068 i esp. nº 268)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Dins de la programació del Festival Grec 2019 ahir dijous 4 de juliol, vam poder veure ……… EL CARTÓGRAFO de Juan Mayorga al Teatre Goya.
Juan Mayorga (Madrid, 1965), va explicar a la roda de premsa (us deixem l’àudio al final de l’entrada), que tot va sorgir d’una visita que ell va fer a la ciutat de Varsòvia. A l’hotel, li van donar un plànol de la ciutat i va sortir a passejar per la ciutat. Després de veure una exposició fotogràfica del gueto dins d’una sinagoga, i localitzar els punts on estaven fetes les fotografies, va continuar el recorregut amb el plànol a la mà buscant aquells indrets. D’aquesta passejada, va néixer El Cartógrafo.
Una obra amb dotze personatges pensada per ser interpretada per 4 actors i que finalment ha estat portada a escena per dos, Blanca Portillo i José Luis García-Pérez. L’obra ho permet formalment perquè cada escena està escrita com un duel de dos personatges, però ser interpretat per només dos actors demana un nivell d’exigència elevat en les interpretacions. Nivell que sense dubtes s’aconsegueix en aquest cas.
En aquesta obra són actors-cartògrafs, i dibuixen els seus personatges en diferents temps i espais. Temps separats per quasi un segle, escenes de la Varsòvia del 1942 i escenes de la Varsòvia d’avui.
L’escenografia i el vestuari d’Alejandro Andújar, la il·luminació de Juan Gómez-Cornejo, el so de Mariano García i la direcció que conformen aquest espectacle, són també cartogràfics. El color vermell ho domina tot, roba, utillatge, escenografia, …. Podem dir que hem intentat dibuixar un mapa. Cal recordar que un mapa és més valuós quan és menys evident el que ens deixa veure.
Una proposta que parla de l’extermini dels jueus i que partint de la “Shoah” ens porta als diferents escenaris de l’horror del present. Només sent conscients del passat podem construir un futur.
Per Varsòvia corre una llegenda, la del cartògraf del gueto. L’ha sentit la Blanca, una dona encuriosida per la història d’un ancià que, mentre el gueto jueu de la ciutat anava desapareixent i els seus habitants marxaven cap a la mort, es va entestar a dibuixar un mapa de la zona abans que aquell paisatge urbà no s’esvaís completament. Massa vell per sortir al carrer i recollir la informació que havia de plasmar en el seu mapa, el cartògraf confiava en una nena que, amb les seves anades i vingudes, li subministrava les dades necessàries per completar el seu treball. Sí, és una llegenda. Però la Blanca la prendrà com a realitat i començarà a buscar per tot Varsòvia aquell mapa inexistent. Ho farà de manera obsessiva i sense adonar-se que, segurament, no va tant a la recerca d’un mapa com de la pròpia identitat.
Dues històries que s’entrellacen, amb la comuna voluntat de combatre l’oblit, de no acceptar que la mort sigui la que digui l’última paraula. Aquestes dues històries s’acaben trobant.
Els dos actors protagonistes es mouen per l’escena amb una gran gestualitat que sovint substitueix les paraules i aconsegueixen donar vida a una escenografia austera. Una proposta que pretén que l’espectador, en sortir del teatre, acabi dibuixant el mapa de vida, de la seva vida, marcant els llocs que tenen un significat per ell i pensant en quines persones són les que figurarien en aquest mapa.
Unes interpretacions magnífiques i entregades de tots dos actors, que no eviten que EL CARTÓGRAFO no sigui un espectacle còmode ni fàcil de veure. Dues hores i quart en què cal mantenir una atenció intensa i continuada i la imaginació en actiu. És potser aquests condicionants que la fa, almenys per nosaltres, un pèl feixuga, i encara que hem de dir que ens ha agradat, ens hem adonat que hem mirat cap al final, massa sovint el rellotge.
Una proposta estrenada en 2016 i que després de Barcelona, on estarà fins al 21 de juliol, acaba, de moment el seu recorregut a Varsòvia, allà on tot va començar.
————————————–
Com ja hem comentat al principi de la ressenya, uns dies abans havíem assistit a la roda de premsa, de la que us deixem aquí l’àudio d’aquesta …
Autor i director: Juan Mayorga
Amb: Blanca Portillo i José Luis García-Pérez
Escenografia i vestuari: Alejandro Andújar \ Il·luminació: Juan Gómez-Cornejo \ Direcció musical i so: Mariano García \ Moviment: Nelson Dante (maestre de ball) \ Ajudant de direcció: Carlos Martínez-Abarca \ Direcció tècnica: Amalia Portes \ Interpretació musical: Diego Galáz (violins i cordes), Jasmina Petrovic (veu) \ Producció executiva: Chusa Martín, Susana Rubio \ Realizació del vestuari: Época \ Attrezzo: Miguel Ángel Infante \ Tècnic de so: César Cortés \ Distribució: Cuca Villén, Entrecajas Producciones \ Màrqueting i Comunicació: Publispec \ Fotografia: Ceferino López, marcosGpunto, Jesús Romero de Luque \ Disseny de vídeo promocional: Oscar Pedraza
Idioma: castellà – Durada: 2h 15’
