– 344 –  GREC2019 – Teatre – JERUSALEM (🐌🐌🐌🐌🐌) —– Teatre Grec – 2019.07.01 (temp. 18/19 – RdP 066 i espectacle  nº 265)

GREC2019  – JERUSALEM (temp. 18/19 – RdP 066 i espectacle  nº 265)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Presentada, a la roda de premsa del passat dia 26 de juny (us deixem l’àudio al final d’aquesta ressenya), com la gran estrena teatral del Festival Grec 2019, vam poder gaudir dilluns dia 1, al Teatre Grec, de JERUSALEM, la proposta dirigida per Julio Manrique i protagonitzada per Pere Arquillué.

Un muntatge transgressor d’un text extremadament original i singular que parteix de les essències de la vella Anglaterra per reflexionar sobre la fi de les utopies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una obra fonamental dels últims quinze anys del teatre europeu, escrita per Jez Butterworth (1969), dramaturg i director de cinema britànic. Estrenada el 2009 al West End de Londres, va ser conceptuada pels crítics britànics com “el fenomen teatral de la dècada“. Les obres de Jez Butterwoth es fan ressò d’històries fascinants protagonitzades per éssers excèntrics que transmeten l’eco d’ansietats socials generalitzades.

En paraules del seu director JERUSALEM és una obra enorme. Abassegadora. Salvatge. Divertida. Insurrecte. Rebel. Com un gegant. Com un exèrcit de gegants. Com una nit de festa memorable. I al mateix temps és una obra amb ànima, amb molta ànima.

Tota l’acció té lloc a la clariana d’un bosc, el bosc frondós, exuberant i màgic d’Anglaterra. El bosc del “Gall”, de Johny Byron “El Gall” l’antiheroi protagonista de la història.

Decadent, abandonat, patètic, però també valent i divertit… Així és l’antiheroi que protagonitza aquesta peça, tan aplaudida al West End com a Broadway. És el dia de Sant Jordi, patró d’Anglaterra, i en una localitat rural que aquell dia acull la fira del comtat, Johnny “el Gall” Byron surt del remolc on viu. Les autoritats el volen desnonar per poder construir al solar que ocupa i un pinxo li vol clavar una pallissa… És l’home més odiat del poble? Potser, però també és el més estimat: els amics volen que surti amb ells de festa i el seu fill el reclama perquè passin junts el dia visitant la fira… És una mena de Falstaff del nostre temps, un personatge modern però que al·ludeix constantment a una Anglaterra medieval idealitzada mentre beu, consumeix drogues o eludeix les autoritats que el persegueixen…

El muntatge s’inspira en la lletra de la cançó Jerusalem, un himne no oficial, compost per Sir Hubert Parry el 1916, a partir d’uns versos de William Blake recollits en el prefaci del poema Milton (1804) dedicat a John Milton.

Pere Arquillué ens ha regalat una interpretació de les que difícilment ens oblidarem, un personatge d’una complexitat enorme que és desvergonyit i al mateix temps és inspirador d’una gran tendresa. Un personatge solitari rodejat de gent. Un personatge al qual ningú estima però al que tots busquen. No saps si és un fracassat o està tocat pels déus. S’acosta als pobres d’esperit, perquè és amb ells que se sent còmode”.

Només Ginger, paper interpretat magníficament per en Marc Rodriguez, mostra un veritable afecte cap a ell (com va dir a la roda de premsa, ell és el seu Sancho Panza particular). Ell és l’adolescent etern.

Destaquem també molt especialment les interpretacions de Víctor Pi, el professor filòsof que, en un acte de bogeria i espiritualitat, acaba despullat copulant amb la terra i d’Albert Ribalta, l’amic de la infància propietari d’un pub que ha de ballar una dansa tradicional a la festa del poble. Ells pretenen ser el contrapunt seriós a l’aparent bogeria d’en Byron.

David OlivaresChantal Aimée són els altres dos adults de la història que interpreten, cadascú dos personatges totalment diferents.

La resta de personatges són joves adolescents, que aprofiten com poden, l’espai de llibertat que es viu al costat de la caravana d’en Byron. Ells són Elena Tarrats (magnifica veu), Guillem BalartAdrian Grösser, Anna Castells i Clara de Ramon.

Quin nivell la d’aquests joves actors !!! El futur del teatre català està en bones mans.

Per altra banda, Jan Gavilan Max Sampietro són els dos nens que alternen el paper del fill d’en Byron.

La posada en escena és espectacular, en un lloc tan màgic com l’amfiteatre del Teatre Grec, que deixa respirar la màgia de l’indret i de l’obra. Amb esplèndida escenografia d’Alejandro Andujar, vestuari de Maria Armengol, Il·luminació de Jaume Ventura, espai sonor de Damien Bezin, els audiovisuals de Francesc Isern i la caracterització de Núria Llunell; el text traduït per Cristina Genebat, ha brillat de la mà de la direcció i de tot l’elenc actoral.

JERUSALEM és una obra dionisíaca, la celebració del caos, el desordre i la llibertat. Una comèdia shakespeariana moderna de dimensions èpiques.

Llarga, llarguíssima (però que se’ns ha fet curta). Bravo, bravíssim.

Tant de bo que la màgia d’aquesta posada en escena al Teatre Grec, no perdi massa als escenaris dels teatres convencionals, quan es pugui veure al Teatre Romea en temporada i en la seva gira posterior. Creiem que ho tindran difícil.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nosaltres com veieu hem sortit del Teatre Grec, absolutament FASCINATS. No som massa partidaris de veure representacions teatrals en un espai tan enorme, com és aquest, i encara menys a l’aire lliure, però aquesta nit, la recordarem per molts anys. Potser també l’hem gaudit molt especialment per estar situats ben a prop, a la fila 5 on podíem veure amb claredat les expressions dels actors i les seves interpretacions.

—————————————

Finalment us deixem aquí unes fotografies de la Roda de premsa i l’àudio d’aquesta …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autor: Jez Butterworth  – Traducció: Cristina Genebat

Direcció: Julio Manrique

Repartiment: Pere Arquillué, Elena Tarrats, Chantal Aimée, David Olivares, Marc Rodríguez,  Víctor Pi, Guillem Balart, Adrian Grösser, Clara de Ramon, Anna Castells, Albert Ribalta, Jan Gavilan i Max Sampietro.

Ajudant de direcció: Xavi Ricart \ Escenografia: Alejandro Andújar \ Il·luminació: Jaume Ventura \ So: Damien Bazin \ Audiovisuals: Francesc Isern \ Vestuari: Maria Armengol \ Caracterització: Nuria Llunell \ Moviment: Natalie Labiano \ Assessorament musical: Carles Pedragosa \ Ajudantia d’escenografia: Sergi Corbera \ Ajudant de vestuari i confecció: Marta Pell \  Direcció de Producció: Maite Pijuan \ Producció executiva: Marina Vilardell \ Producció: Mireia Farrarons

Idioma: català – Durada: 180 minuts + un entreacte.

3 pensaments a “– 344 –  GREC2019 – Teatre – JERUSALEM (🐌🐌🐌🐌🐌) —– Teatre Grec – 2019.07.01 (temp. 18/19 – RdP 066 i espectacle  nº 265)

  1. Pep Duran

    A totes les cròniques/crítiques de JERUSALEM s’obvia una informació que crec important: el fet que JERUSALEM ja es va estrenar l’any 2015 al nostre pais en català, per la companyia Scla’Ka Si Teatre, en una traducció de Núria Busquet, per cert, molt i molt similar a la de la Cristina Genebat, amb expressions idèntiques… i “ahí lo dejo”. Una producció lloada per un dels grans valedors d’aquest text com és en Josep Maria Pou… i un Byron interpretat magistralment per l’Àlex Ferre i que en la meva opinió dibuixava molt millor i amb més profunditat que l’Arquillué la complexitat del personatge, més coherent amb l’esperit del text.

    En deixo constància perquè ens sentim una mica oblidats quan vam ser nosaltres els descobridors i els pioners i -com deia en Pou- els bojos que ens vam atrevir amb aquesta funció.
    Si us interessa, la nostra funció la podei trobar al youtube.

    Respon
    1. Imma Barba

      Moltes gràcies per la teva informació. Efectivament hem vist que vau estrenar aquesta proposta, en 2015 a Cardedeu i que vau fer quatre representacions. Nosaltres no n’érem coneixedors, i crec que tampoc es va fer esment del fet a la roda de premsa, on en Josep Maria Pou va dir que havia vist l’obra a Londres. Per ser-vos molt sincers tampoc sabíem de l’existència de la vostra companyia, i per tant si ens voleu mantenir informats de les vostres propostes, estaríem encantats de poder-vos conèixer. Salutacions.

      Respon

Respon a Imma BarbaCancel·la les respostes