– 341- GREC2019 – Teatre – VALENCIANA (La realitat no és suficient) (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Goya – 2019.06.29 (temp. 18/19 – espectacle nº 262)

GREC2019 – VALENCIANA (La realitat no és suficient) (temp. 18/19 – espectacle nº 262)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte de nou al Teatre Goya per veure l’última proposta de Jordi Casanovas presentada, tan sols dos dies, dins del Festival Grec 2019.

VALENCIANA, un viatge per deu anys de la nostra història recent. Una proposta que, a través de la història d’amistat de tres amigues de València, ens parla de la corrupció, la “ruta del bakalao”, el cas de les nenes d’Alcàsser i la tele-escombraries.

Tres joves amigues, que es van conèixer estudiant periodisme, veuen com els seus camins vitals es van separant a mesura que la crisi econòmica i de valors dels anys noranta es fa gran. Valèria inicia la recerca de la seva identitat per les discoteques de la Ruta Destroy. Ana cobreix el crim més traumàtic de la història d’Espanya per a la televisió valenciana. I Encarna dirigeix la comunicació d’un jove polític que marcarà un canvi de paradigma a tot el territori valencià.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

VALENCIANA, és una obra de ficció basada en fets reals i s’allunya una mica del teatre documental que Jordi Casanovas va utilitzar en propostes com “Ruz-Bárcenas” (espai Lliure 2014),(vegeu ressenya) “Port Arthur” (CCBB 2016) (vegeu ressenya) o “Jauria” (no estrenada a Barcelona).

Una proposta que comença justament amb l’advertiment que “tots els personatges i situacions són ficticis i que qualsevol semblança amb personatges o fets reals són pura coincidència“. Aquest advertiment provoca en el públic una atenció més gran per identificar-los. Són dotze els actors a escena que interpreten una gran quantitat de personatges en escenes curtes i contundents: Rebeca Valls, Lorena López, Vanessa Cano, Carles Sanjaime, Verònica Andrés, Toni Agustí, Enric Juezas, Paloma Vidal, Laura Sanchis, Juli Disla, Laura Valero i Carlos Amador.

Els crims d’Alcàsser presentats des de l’òptica del show mediàtic que va crear el pare d’una de les noies i de com els mitjans de comunicació, televisions públiques o privades és disputàvem la seva presencia constant en programes que podem anomenar de tele-escombraria dirigits per personatges com Nieves Herrero o Paco Lobaton.

La corrupció del PP a les terres de la comunitat valenciana, impulsats inicialment per xarxes periodístiques i mediàtiques i convertits més tard en els personatges polítics més corruptes que hem conegut fins ara. Unes persones que van estendre les seves xarxes de corrupció amb total impunitat i deixaven pel camí a tots els que ja no eren profitosos pels seus interessos.

La “ruta del bakalao”, una mina per tots aquells que van saber aprofitar el boom de la música electrònica i les drogues de disseny. 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquestes tres línies argumentals lligades amb les vides privades de les tres amigues, molt diferents entre elles, Encarna (Lorena López), la mes “clàssica” de les tres que es posa al servei del poder fins que aquest poder la destrossa. Ana (Rebeca Valls) la periodista que s’aparta dels focus televisius quan comença a veure la utilització morbosa dels crims i que acabarà obligada a tornar, i Valeria (Vanessa Cano) perduda en el món de les drogues arran del suïcidi de la seva mare.

Gran treball de totes elles i magnífics també Carlos Sanjaime en el paper del pare “mediàtic” i Toni Agustí en el paper del polític corrupte.

Una magnífica escenografia i il·luminació de Maria de la Cámara i Gabriel Paré que amb diferents espais i nivells permet la interacció de diferents escenes on es barregen documental i ficció.

Una bona proposta, que en algun moment se’ns ha fet una mica llarga i on trobem a faltar una mica d’implicació emocional de l’espectador en el sentit que cal assumir part de la culpa, de fet la tele-escombraria existeix perquè hi ha un públic que la segueix i aixeca els índexs d’audiència, i la corrupció existeix perquè els que la veuen/veiem no són/ som capaços de denunciar-la. Caldria que en sortir ens féssim més preguntes, que l’obra no es quedés dins del teatre.

Una proposta estrenada al Teatre Principal de València el passat dia 22 de maig sent coproduïda per l’Institut Valencià de Cultura, la Diputació de València i el Grec Festival de Barcelona. Esperem que torni en temporada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Dramatúrgia i direcció: Jordi Casanovas 

Interpretació: Rebeca Valls, Lorena López, Vanessa Cano, Carles Sanjaime, Verónica Andrés, Toni Agustí, Enric Juezas, Paloma Vidal, Laura Sanchis, Juli Disla, Laura Valero, Carlos Amador 

Coordinació de la documentació: Eugenio Viñas \  Ajudantia de direcció: Maria Almudéver \ Disseny i realització de l’escenografia i de la il·luminació: Maria de la Cámara,  Gabriel Paré (Cube.bz) \ Disseny del so i composició musical: Damián Sánchez \ Disseny i realització del vestuari: Pascual Peris \ Producció audiovisual: Manuel Conde, Francesc Ribes ( Radiantelab) \ Realització de l’esceonografia: La Viuda.Kike Blanco \ Caracterització: Inma Fuentes \ Moviment: Cristina Fernández \ Fotografies: Vicente Jiménez i Nociones Unidas

Idioma: valencià i castellà

Durada: 2h 15’ sense entreacte

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.