– 339 – Òpera – TOSCA de Puccini (🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2019.06.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 260)

TOSCA de Puccini (temp. 18/19 – espectacle nº 260)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

El nostre abonament del Liceu ens va oferir divendres passat l’última de les representacions d’aquesta producció de TOSCA, de Paco Azorin, que ja es va poder veure en aquest mateix espai ara fa 4 anys (veure ressenya), i que retorna amb la mateixa escenografia i petits retocs en el vestuari, fets per Lluna Albert sobre l’original d’Isidre Prunés (1948-2014).

Ens ha “tocat” el segon repartiment i aquesta funció és la que s’ha ofert dins del “Liceu a la fresca” a l’Arc del Triomf de Barcelona i a molts llocs arreu del territori català i també ha estat emesa per Canal 33 i la 2.

Hem de dir públicament que estem una mica farts que en el nostre abonament, del torn “F”, a poc a poc, sense que ens hem adonat, s’ha convertit en residual, perquè a hores d’ara ens ofereix gairebé sempre el segon repartiment i en escassíssimes excepcions podem gaudir del cast principal. Després de 20 anys d’estar abonats al Liceu, a partir de la reconstrucció a causa de l’incendi, per fi hem aconseguit canviar de torn, i aquesta ha estat una de les principals raons per fer-ho. A partir d’octubre tindrem el torn “A”.

Foto de A. Bofill

TOSCA és una òpera de Giacomo Puccini en tres actes, amb llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basada en una obra teatral escrita el 1887 per a lluïment de la gran Sarah Bernhardt. Ells van reduir a tres els cinc actes de la peça original suprimint molts personatges del drama de Sardou i focalitzant l’acció en el trio protagonista, Tosca, Caravadossi i Scarpia.

El mateix Paco Azorín, a la roda de premsa (vegeu ressenya), que va tenir lloc el passat dia 4, va comentar de la seva proposta “Jo no opto per proporcionar una monumentalitat èpica, sinó per cedir protagonisme als cantants, apropant-los sempre al públic“.

Giacomo Puccini (Lucca 1858-Brussel·les 1924) va ser el promotor d’aquesta iniciativa de convertir l’obra de teatre en una òpera. Tot i el seu interès, va compondre abans Manon Lescaut i La Bohème . Tosca es va estrenar a la ciutat de Roma el 14 de gener de 1900 al Teatre Constanzi i la seva estrena al Liceu va tenir lloc el 30 de marc de 1902.

TOSCA ens situa a la Roma de l’any 1800, en ple caos polític. El republicà Cesare Angelotti (Stefano Palatchi) fuig de la presó per refugiar-se a la basílica de Sant’Andrea della Valle, on l’artista Mario Cavaradossi (Roberto Aronica) està pintant una Maddalena, i l’ajuda a amagar-se. El Baró Scarpia (Lucio Gallo) , cap de policia, sospita que Mario ha ajudat en la fuga d’Angelotti i convenç Floria Tosca (Tatiana Serjan), a qui estima secretament, que el seu estimat Mario l’ha traït. Quan ella va reunir-se amb ell, Scarpia la persegueix, captura el pintor i el condemna a morir. Només si Tosca accedeix als reclams sexuals del baró, Mario podrà salvar-se. Tot i això, el destí dels dos estimats serà fatídic. Ni Cavaradossi podrà evitar l’afusellament, ni ella la tristesa i el seu conseqüent suïcidi.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotos de A. Bofill

L’escenografia de Paco Azorín consta d’una estructura sobre una base que girant, es converteix en tres indrets que marquen els tres actes de l’òpera. Al primer acte ens trobem  a l’interior de l’església de Sant’andrea della Valle amb un retaule carregat d’imatges religioses i on Caravadossi està pintant la seva Maddalena. Un primer acte que inclou un magnífic Te Deum.

Al segon acte l’escenografia es transforma en el despatx de Scarpia, fosc i tenebrós, on una cortina vermella amaga la presó on Caravadossi és sotmès a tortura. El vestit esclatant de Tosca és el contrapunt i el seu color, l’indici del tràgic final. A les finestres uns ulls que ho veuen tot. La videocreació es obra d’Alessandro Arcangeli i la il.luminació de Pedro Yagüe.

Al tercer acte el decorat tombat ens recorda al Castel de Sant’Angelo. Al fons una lluna que avança. A l’interior de la cel·la els dos amants creuen en la possibilitat de fugir i viure el seu amor, moments abans del fatídic final.

La direcció musical ha estat a càrrec de l’actual director de l’Òpera i el Ballet Nacional de Noruega, John Fiore, que és la primera vegada que dirigeix al Liceu. Una direcció que ha estat força aplaudida. Com és habitual la direcció del cor del Gran Teatre del Liceu, és de Conxita García i el cor infantil Amics de la Unió ha estat dirigit per Josep Vila i Jover.

Foto de A. Bofill

Pel que fa al repartiment, Tatiana Serjan, soprano russa que nosaltres vam poder veure l’any 2016 (vegeu ressenya), interpretant a Lady Macbeth; ara interpreta el rol protagonista de manera prou convincent i una veu que ha brillat en l’ària del segon acte, “Vissi d’arte” on Tosca expressa tota la seva frustració davant Déu. Ha estat molt aplaudida.

Roberto Aronica, tenor italià que vam veure l’any 2012 interpretant Rodolfo a La Bohème (vegeu ressenya), ha interpretat el rol del pintor Mario Cavaradossi amb dos àries magnífiques, en el primer acte “Recondita armonia” i “E lucevan le stele” al final del tercer acte. Ha estat també fortament aplaudit, malgrat que al nostre entendre no ha arribat a estar a l’altura de la seva companya de cast.

Lucio Gallo, baríton italià, ha assolit el rol del Baró de Scarpia en una interpretació que ha anat guanyant a mesura que avançava la representació protagonitzant l’ària “Tre sbirri, una carroza” en el primer acte.

La resta del repartiment ha estat integrada per Stefano Palatchi com a Cesare Angelotti, anterior cònsol de la República Romana, Enric Martínez-Castignani com a sagristà, Francisco Vas com a Spoletta, esbirro de Scarpia, Josep-Ramon Olivé com al gendarme Sciarrone, Marc Pujol com a carceller i Inés Ballesteros com a pastoret.

Ha estat una bona nit d’òpera però que ens ha emocionat tan sols en el punt just….. i és que malgrat que l’òpera TOSCA ens agrada molt, especialment per la música de Puccini, hem sortit de la sala amb la sensació del “Déjà vu”, perquè la mateixa producció la vàrem veure massa recentment i el cast (excepte la soprano), tampoc era per tirar coets.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció musical: John Fiore
Direcció d’escena i escenografía: Paco Azorin
Direcció del cor: Conxita García
Repartiment: Tatiana Serjan, Roberto Aronica, Lucio Gallo, Stefano Palatchi, Enric Martínez-Castignani, Francisco Vas, Josep-Ramon Olivé, Marc Pujol i Inés Ballesteros
Vestuari: Isidre Prunés/Lluna Albert \ Il.luminació: Pedro Yagüe \ Videocreació: Alessandro Arcangeli \ Moviment escènic: Martos de la Vega \ Assistència a la direcció d’escena: Salva Bolta \ Assistència a la direcció musical: Josep Gil
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Cor infantil Amics de la Unió dirigits per Josep Vila i Jover
Idioma: italià
Durada: 2h 40 min amb un entreacte de 30’

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.