– 336 – GREC2019 – Teatre – CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2019.06.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 257)

GREC2019 – CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS (temp. 18/19 – espectacle nº 257)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts dia 25, va ser per a nosaltres el primer espectacle del GREC 2019 al Teatre Romea, es tracta de CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS, espectacle que s’estrena oficialment el dia 3 de juliol.

El mes d’abril del 2017 el dramaturg estatunidenc Lucas Hnath va estrenar a Broadway una segona part de Casa de nines, d’Henrik Ibsen. Casa de nines és un drama ambientat a Noruega en el qual la Nora no volia acceptar el paper submís que el seu rol d’esposa i mare li atorgava. Aquella obra acaba en el moment en què la Nora decideix marxar deixant enrere un marit i tres fills de curta edat. Una obra escrita a finals del segle XIX que reflexiona sobre el paper de la dona en un món on s’imposen les aparences per sobre de la felicitat personal.

A CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS, la Nora torna a casa, i la seva tornada fa trontollar tot de nou. Ella torna per demanar al seu marit, el banquer Torvald Helmer, que demani el divorci. La seva petició, la confrontarà amb les tres persones amb les quals es retroba, el seu marit, la seva criada i dida, i la seva filla. Ella es veurà obligada a justificar el perquè de la seva decisió i intentarà que entenguin la seva forma d’entendre la vida i el paper que ella creu que la dona ha de tenir.

Ara el text arriba, traduït per Helena Tornero i de la mà de Silvia Munt que ha comptat amb Emma Vilarasau (Nora), Ramon Madaula (Torvald), Isabel Rocatti (Anne Marie, la dida) i Júlia Truyol (Emmy, la filla).

“Els quatre personatges de l’obra defensen quatre relats que tenen una vigència indiscutible. Encara ara ens cal entendre els motis de Nora, la necessitat profunda d’escoltar la seva pròpia veu, d’assumir la responsabilitat de viure en llibertat, d’escollir qui és i que vol ser. Però també d’escoltar Torvald, el marit abandonat, i Emmy, la seva filla i també l’Anne Marie, la dida que ha tingut cura dels seus fills”.

Nora, Emma Vilarasau, està en escena des del primer moment i en la seva interpretació la    veiem molt a ella mateixa. La defensa reiterada dels seus sentiments, dels seus anhels de llibertat i la seva necessitat de ser ella mateixa i no la filla, la dona o la mare de …. ens sembla, a moments una mica mancada d’emoció, com si anés repetint el discurs après que ha de justificar, davant de tots, la seva decisió de vint anys enrera.

Davant d’ella, Anne Marie, una magnifica Isabel Rocatti, que reivindica la vàlua del paper que ha desenvolupat en la història de la família a costa de la seva pròpia vida. Ella creu que es va veure obligada a abandonar la seva pròpia filla per educar els fills de la Nora, i que ho va fer perquè no tenia cap més sortida per sobreviure.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Torvald, Ramon Madaula, impactat per la tornada de la dona, és incapaç de reaccionar davant de la petició d’ella i li nega el que li demana només per tornar-li d’alguna manera el que ella li va fer vint anys enrera. Ell ha aconseguit sobreviure a la seva absència i ha construït un món paral·lel fent creure a tothom que ella era morta. La lectura del llibre que la Nora va escriure li donarà una altra visió d’ell mateix.

I finalment, Emmy la filla, explosiva i abassegadora Júlia Truyol que s’enfronta a la mare absent des de la racionalitat més profunda, buscant solucions pràctiques sense deixar en cap moment aflorar sentiments de rancúnia o de dolor. Perquè ha d’entendre el matrimoni com el final d’ella mateixa ?? Perquè no pot entendre el matrimoni com la necessitat de compartir ??

Tots quatre actors estan realment magnífics, però volem destacar per sobre de la resta, la interpretació de la jove Júlia Truyol, que ens ha agradat especialment.

Una proposta estructurada com una concatenació de trobades a dos entre la Nora i els altres protagonistes, una lluita entre la reivindicació del dret a la possibilitat d’escollir o l’acceptació de la impossibilitat de fer-ho.

“Aquesta invitació a pensar en els motius que ens fan escollir com volem viure, en com costa trencar els patrons culturals als quals estem sotmesos homes i dones, i en la dificultat que comporta el simple fet de viure amb les persones, és el viatge apassionant que ens ofereix l’autor …”

La posada en escena juga amb l’escenografia d’Enric Planas i el vestuari de Mercè Paloma en tons de gris i blancs. Una estructura cúbica que sobresurt de l’escenari del Romea amb una única porta d’entrada. L’estudiada il·luminació de David Bofarull i l’espai sonor de Jordi Bonet i la música de violoncel interpretada per Manuel M. del Fresno, completen una acurada proposta.

El text proposa un debat imprescindible sobre la llibertat de la persona, home o dona i les diferents maneres d’entendre la vida que ens porta si o si a la necessitat d’escoltar l’altre.

Autor: Lucas Hnatg (A partir del clàssic de Henrik Ibsen)
Traducció: Helena Tornero
Direcció: Sílvia Munt
Interpretació: Emma Vilarasau, Ramon Madaula, Isabel Rocatti i Júlia Truyol
Escenografia: Enric Planas \ Vestuari: Mercè Paloma \ Il·luminació: David Bofarull \ Espai sonor: Jordi Bonet \ Ajudantia de direcció: Tilda Espluga \ Ajudant d’escenografia: Víctor Peralta
Direcció de producció: Maite Pijuan \ Cap de producció: Marina Vilardell \ Producció executiva: Raquel Doñoro \ Direcció de l’Oficina Tècnica: Moi Cuenca \ Oficina Tècnica: David Ruiz \ Regidoria i vestuari: Jana Morey \ Construcció d’escenografia: Pascualin Estructures i Estudi Taller d’Escenografia Jorba-Miró \ Confecció vestuari: Época Barcelona \ Intèrpret de violoncel: Manuel M. del Fresno \ Premsa: Anna Casasayas i Albert López \ Màrqueting i Comunicació: Publispec \ Reportatge fotogràfic: David Ruano
 Producció: una coproducció del Grec 2019 Festival de Barcelona, Teatre Romea i Verteatro
Idioma: català – Durada: 110 minuts

13 pensaments sobre “– 336 – GREC2019 – Teatre – CASA DE NINES, 20 ANYS DESPRÉS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2019.06.25 (temp. 18/19 – espectacle nº 257)

  1. Oriol

    L’obra de teatre “Casa de nines” està ambientada al sXIX, i tracta sobre una família: Nora i Torvald, pares d’Emmy i l’Annie Maria, que és la que ha tingut cura dels seus fills. La família té una sèrie de problemes amb divorcis i altres factors. La protagonista, Nora escriu un llibre explicant els seus conflictes amb el seu marit Torvald i reclamant la llibertat de les dones. La Nora li demana el divorci a el seu marit, del qual no vol divorciar-se, ja que ella el necessita per continuar escrivint llibres i poguer-los publicar, cosa que era impossible ja que en aquella època les dones depenien dels homes. Durant tota l’obra es tracten els conflictes del divorci dels quals finalment acaben solucionats.
    L’obra de teatre personalment em va agradar molt, ja que és diferent a les altres ,i et dones compte de la poca llibertat que tenien les dones en aquella època. També es veuen les vorsions que donen els familiars i et pots posar a la pell de cadascun.

    M'agrada

    Respon
    1. Sergi

      El dimecres vam anar a veure l’obra “Casa de Nines” a Barcelona. El teatre en si estava molt bé i la obra em va impresionar molt. La manera en la qual els actors actuaven i s’expresaven devant del públic, era espectacular i transmetien tota la siutació de la llibertat de la dona molt bé i molt real en una situació pasada. Era com veure-ho realment en el passat i tant la actuació com la transmisió que donaven era molt bona. Aquesta es la meva opinió que realment em va transmetre l’obra.

      M'agrada

      Respon
      1. Albert Marco

        Dimecres passat vam anar a veure “casa de nines” a Barcelona.
        En general l’obra em va semblar molt original, i transmesa molt bé pels personatges.
        Opino que l’obra està molt ben feta, es nota que té molta feina darrere de tot. Tot i que m’hagués agradat més que l’obra tingués comèdia.
        Sobre els personatges, van representar molt bé els seus papers i van aconseguir que em posés en la pell de les persones al segle XIX.

        M'agrada

        Respon
      2. Ferran

        El passat dimecres els alumnes de 1r i 2n de batxillerat vam anar a veure l’obra de teatre de casa de nines.
        Em va semblar una obra molt bona i molt interessant, a mes, els actors van fer-ho molt i van representar molt bé els seus papers i va ser tota la obra molt bona

        M'agrada

        Respon
  2. Nerea Montero Martínez

    L’obra ” Casa de nines” en sí m’ha agradat, però penso que ja que està feta en un mateix escenari, hauria de ser més curta, o ser igual de llarga però anar canviant d’escenari o més bè caviar els decorats.
    Al principi de l’obra em va semblar interesant, ja que remarca la poca llibertat que tenien les dones i que depenien molt dels homes al segle XIX.
    El que més m’ha agradat de l’obra és que cada actor et dona diferents “opinions” del tema el qual és parla, i així, no només escoltes una sola opinió, et pots posar a la pell de cadascún dels personatges.
    En la meva opinió, m’hagués agradat que haguessin barrejat més el gènere, tipu no sempre drama, podrien haver barrejat drama amb comedia o amb suspens…
    En general l’obra no va estat malament, l’única cosa, personalment, l’hagués fet més curta amb més varietat.

    M'agrada

    Respon
  3. Álex Millán

    L’obra em va agradar tot i que s em va fer una mica llarga. Va ser bastant divertida però trobo que es podria haver anat canviant l’escenari. Els personatges van estar molt bé i es nota que hi havia molt de treball i temps darrere.

    M'agrada

    Respon
  4. Meritxell Veliz

    La obra “Casa de muñecas 20 años después” me gustó pero se me hizo bastante larga ya que sólo era drama, hubiera estado bien que se combinara con otro tipo de géneros, y que hubiera algún cambio de escenario. También lo que más me gustó es como Nora se expresaba libremente aunque tuviera personas y cosas en contra de ella.
    Sobre los actores percibí que transmitían lo que sentían en aquel momento de la obra, se notó mucho el esfuerzo y trabajo que hay detrás de esto.

    M'agrada

    Respon
  5. Bruno Domínguez Ferrer

    El dimecres passat vam anar a un teatre de barcelona a veure “casa de nines”.
    Aquesta obra partida en dues parts esta ambientada en una casa del segle passat en la qual hi ha una ruptura “divorci” entre els pares i l’olvlit de la mare als seus fills, ananse a la ciutat a la busca d’una nova vida.
    La segona part de l’obra comença amb un problema de la dona que comporta finalment al fet que es doni compte que el seu exmarit no va signar el divorci i els problemes que això comporta, amb el desenvolupament final en una baralla per aconseguirlo. En la meva opinio va ser una miqueta aburrida perque al se una segona part em va costar una mica agafar el fil a mes de no habe cambis a l’escenari ni cap gir argumental
    Bruno
    1 e B

    M'agrada

    Respon
  6. Paula Jimenez

    Dimecres 9 d’Octubre van anar a Barcelona al teatre Romea a veure l’obra “Casa de nines”.
    En general l’obra em va semblar molt original, I del tema que tractava. Em va semblar molt encertat cada personatge, apart els actors van fer molt bé cada paper.
    Va estar molt bé que cada personatge tingués una manera diferent de pensar, i opinar.
    Durant tota l’obra es tracten els conflictes del divorci, els quals passen a la vida real, però en aquest cas la que avandona la família és la dona i generalment a l’antiga societat estava mal vist per part de les dones.
    Personalmente em va semblar molt interesant, i molt necessària.

    M'agrada

    Respon
  7. Toni Lázaro Sánchez ("·")

    El dimecres, dia 25 d’Octubre, vam anar-hi a veure l’obra teatral titulada “Casa de Nines” al teatre Romea. Aquesta obra es basa en la novel·la del dramaturg Henrik Ibsen, 20 anys després de que la Nora tornés a casa seva. La seva obra teatral és va estrenar el 21 de desembre del 1879 en el Det Kongelige Teater, a Copenhague.
    Abans de dir-vos la meva opinió sobre com ha sigut l’obra, primer volia dir que l’establiment era molt preciós i els seient estaven bastant còmodes i ben interlineats.
    Finalitzant la presentació, la obra en general m’ha agradat. D’una banda, els personatges tenien molta experiència com actors i es veia clarament que sabien transmetre totes les emocions d’aquells personatges com si fossin ells mateixos, cosa que m’ha fascinat, però no tot son flors i violes, perquè el escenari que hi havia en la obra, opino que era inexpressiu i que no tenia cap bellesa de cara a nosaltres, els espectadors.

    En conclusió, la obra m’ha resultat agradable tant com la sortida en conjunt.

    Un salut

    M'agrada

    Respon
  8. Guillem

    L’obra casa de nines al teatre Romea em va agradar bastant tenint en compte que jo ja m’havia llegit la obra original. Crec que la idea de que la Nora torni, es molt interessant i li afageix emoció a l’obra. En general opino que la representació va ser molt bona i de gran qualitat. Va ser una sortida molt profitosa i enriquidora.

    M'agrada

    Respon
  9. Arnau Prat

    Dimecres dia 9 d’Octubre els alumnes de 1r i 2n de batxillerat del institut Vil·la Romana, vam anar a veure l’ obra de “Casa de Nines”.
    Em va agradar molt l actuació dels actors/es. El diàleg i tot en general un 10. D’altre banda no estic d acord amb les coses que diu la nora, amb la meva opinió penso lo contrari que la “Nora” la protagonista de l’obra. La meva ideologia es diferent, però com he dit una excel·lent obra.

    M'agrada

    Respon
  10. Walter Reyes

    La semana pasada vam anar a veure l’obra de teatre “Casa de nines, 20 anys després”, una obra de teatre interessant que reflexa la situació de les dones en aquella època. Personalment em va agradar molt l’actuació dels actors, ja que et feien sentir que ells realment eren els personatges i et transmitien els seus sentiments i el seu estat d’ànim. Es nota que hi ha un gran treball darrera del que es veu. També, he de dir que l’únic que no em va agradar de l’obra va ser l’ambientació, ja que crec que es podrien haver esforçat més en decorar l’escenari. Tot i així no els hi trec el mèrit de la feinada que porta fer una obra com aquesta.
    Finalment recomano aquesta obra a molta gent, ja que s’adonaran del gran canvi que ha fet la dona a la societat avui en dia.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.