FIRA TÀRREGA (temp. 18/19 – RdP nº 061)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
L’acumulació excessiva de rodes de premsa d’aquests dies, fa que vagi força endarrerit en la publicació d’aquestes ressenyes. Aquest passat dilluns 17 de juny vaig poder assistir a la presentació de la programació de la 39a edició de FIRA TÀRREGA, que tindrà lloc del 5 al 8 de setembre.
Aquesta serà la primera edició sota la direcció artística d’Anna Giribet que, en complicitat amb la resta de l’equip de FiraTàrrega ,engega una nova etapa, que abraçarà els cinc anys vinents, amb un nou projecte artístic però també un nou projecte de gestió.
Per això FiraTàrrega vol oferir una mirada polièdrica, al voltant de quatre eixos:
el territori, la identitat, el compromís i la reflexió.
El programa Suport a la Creació 2019, inclou 14 projectes artístics i es caracteritza per la renovació i per la voluntat d’oferir un acompanyament integral a les companyies, on s’inclouen totes les relacions possibles entre artistes, professionals, mercat, ciutat i ciutadania. Les companyies tenen temps per realitzar processos d’investigació, reflexió i assaig.
Els 14 projectes són: Livalone (Francesc Cuéllar/Fundación Agrupación Colectiva), Teia (Júlia Farrero), La Festa (Mambo Project), Peix (Hotel Iocandi), Frame (Eléctrico 28), The Half (Foradelugar), La ballarina (Holoqué), 1+1+1 (Laurie Bérubé, Xavier Laliberté & Elwin Roland),[kórps] (Miquel Barcelona), Paparazzi (Paral·lel Ensamble), Els despoblats (Projecte In-Situ),La llista (Quim Bigas), La crisi de la imaginació (Rauxa) i Possê (Sound de Secà).
La programació 2019:
En aquesta edició l’obertura de la Fira serà tota una declaració d’intencions. Es concretarà amb una conversa sobre l’Espai Públic a la plaça Major de Tàrrega, el dijous 5 de setembre, entre Àngels Margarit i el filòsof Xavier Antich, i amb la moderació de Judit Carrera.
La programació, Com dèiem s’aglutina al voltant de quatre eixos:
Pel que fa a TERRITORI es podran veure propostes com la de la Júlia Farrero amb el seu solo de circ Teia vinculat a la tradició pirinenca de les falles; també A Vore (veure l’enllaç), un diàleg entre la dansa i la música tradicional i la contemporània que entén la festa en clau intergeneracional i acaba sent una reflexió profunda sobre la identitat. Una peça que s’adapta al format de carrer gràcies a la col·laboració del Festival Eufònic. Trópico de Covadonga, de Rodrigo Cuevas, és un espectacle plantejat com un cançoner popular contemporani que recórre a l’electrònica, l’humor, la performance i els codis musicals per narrar les històries del folklore. Peix, d’Hotel Iocandi és un solo que des de la poètica de l’absurd reflexiona sobre l’impacte del turisme, la lluita de poders, la buidor, el silenci i la solitud davant la immensitat.
Vinculades a la IDENTITAT, es podran veure peces com Give me protein, de Kernel Dance Theatre, una reflexió sobre els estereotips del gimnàs, l’obsessió per la imatge, la idealització de l’estètica i l’esclavització del cos. També Así bailan las putas, de Sixto Paz, un espectacle que porta a escena l’acceptació de la vulnerabilitat, les contradiccions, les incerteses o l’apoderament de les dones de què parla Júlia Bertran en el seu llibre M’estimes i em times.
Pel que fa a la REFLEXIÓ, a més de l’acció d’obertura, trobarem peces com C’est pas là, c’est par là, del coreà Galmae, una instal·lació sobre la comunitat i la individualitat, Mission Roosevelt, dels britànics Tony Clifton Circus, una acció col·lectiva sobre les capacitats i les barreres urbanes. o Suite TOC núm 6, la darrera peça de Les Impuxibles sobre l’estigma i les convencions d’una societat sana.
Finalment, en termes de COMPROMIS i responsabilitat social, trobem peces com Excalibur de Hermanos Picohueso, una sàtira de la societat que fa evidents les estructures del poder i la política de la por i del control. Les fronteres i la crisi de refugiats estan molt presents en la proposta que ens arriba des del País Basc, Bidaia de la companyia Hortzmuga, un espectacle de carrer amb teatre, dansa, música i metges que fa una crítica a la hipocresia de la política europea sobre immigració.
Els més joves i els més petits tenen també la seva oferta a FiraTàrrega 2019 – La ballarina d’Holoqué ens endinsa en història d’amor prohibit entre la musica i la dansa. Horta de L’Horta Teatre, és una proposta familiar que recupera els valors arrelats a la terra i als costums més genuïns i ancestrals. La lluna en un pot (un espectacle incomprès) de La petita Malumaluga portarà a Tàrrega una reflexió crítica de les programacions dirigides a la primera infància. Els joves tindran peces com La Festa, de Mambo Project, una experiència coreogràfica immersiva que explora els diferents estadis d’una festa tecno. També CALMA! de Guillem Albà, que reflexiona amb múltiples llenguatges escènics sobre la pressa, la hiperconnexió i la sobreinformació; o Livalone de Francesc Cuéllar que, amb lucidesa i humor construeix un relat sobre els camins per arribar a l’autosuficiència abans dels trenta anys.
Completen la programació les propostes de Cafuné (Du’K’tO), Garden Party (Compagnie Nº8), Full House (Eléctrico 28), Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria (Glòria Ribera), Paseos urbanos (Itsaso Iribarren & Germán de la Riva), Pig (Kaleider), Ovvio (Kolektiv Lapso Cirk), Bye bye, Confetti (La Baldufa), Pareidolia. Juegos Para Activar la Imaginación (La llave maestra), Out Of The Blue II (Larutan), The good place (Marcel et ses Drôles de femmes), Mirabal, Hand to hand (Roser L. Espinosa), Toc de fusta, Diòptries (Toti Toronell) i Áureo (Uparte).
FiraTàrrega presenta un total de 42 peces, 24 de les quals són catalanes, 9 d’elles provenen de la resta de l’estat, 6 són internacionals i 3 de procedència mixta.
Us deixo com de costum l’àudio de la presentació …
Podeu veure la programació detallada en aquest ENLLAÇ
