INSTRUMENTAL (temp. 18/19 – RdP nº 060)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Dimarts dia 18 al Teatre Lliure va tenir lloc la roda de premsa de presentació de l’espectacle INSTRUMENTAL basat en el llibre homònim de James Rhodes, amb dramatúrgia i direcció d‘Iván Morales i amb Quim Àvila com a únic intèrpret. Aquesta vegada ha estat a l’Espai Lliure, sala on es representarà del 19 al 30 de juny.
Neix del projecte que tenia la Kompanyia Lliure, que cada actor tingues el seu monòleg i aquest és l’únic monòleg que ha quedat en peu. En principi estava previst fer-ho en una sala d’assaig i per tant s’ha hagut d’adaptar a la nova sala.
Estan presents a la roda de premsa l‘Iván Morales, en Quim Àvila, en Jordi Busquets creador de l’espai sonor, la Carla Tovias creadora del moviment i ajudant de direcció, la Judit Colomer escenògrafa i al Raimon Rius creador de la il·luminació.
Aquesta és la primera versió teatral del llibre autobiogràfic de James Rhodes, publicat en 2015 “Instrumental: A Memoir of Madness, Medication and Music”, que tracta sobre l’abús sexual a menors. Un tribut apassionat al poder terapèutic de la música que aborda qüestions fascinants sobre com funciona la música clàssica i per què pot canviar les nostres vides.
Al maig es va anunciar l’adaptació cinematogràfica que començarà a produir-se al Regne Unit a finals del 2019.
INSTRUMENTAL és una proposta que és alhora una denúncia de la pederàstia i un clam d’esperança davant del poder sanador de la música.
Un text que barreja consciència, dolor, humor, irreverència, sinceritat i valor i que Rhodes ha escrit sense haver cicatritzat encara la seva ferida. La Chacona de Bach és la peça que li va salvar la vida. La música l’ajuda a apaivagar el dolor encara que no es tanqui la ferida.
Un llibre que també parla de les malalties mentals i més concretament de la bogeria.
L’Iván Morales comenta que no s’ha volgut fer un melodrama, que es tracta d’un tema prou sensible per treballar-ho des del debat a la mateixa sala d’assaig, amb tots els membres de l’equip, amb la consciència que hi ha diferents sensibilitats en aquest tema.
Afirma que és un espectacle que no es podria fer sense el Quim Àvila, o dit d’una altra forma, un espectacle que només podia fer en Quim Àvila. Els monòlegs funcionen quan els actors tenen la capacitat de posar-se al límit en escena. I en Quim té dos valors excepcionals, una capacitat emocional i empàtica enorme i al mateix temps és un obsessiu de l’ordre i això fa que tingui una capacitat tècnica excepcional.
Un dels motius per adaptar aquest text és la creença que, és pertinent i urgent, treure aquest tema de la invisualització. Un tabú que s’ha de trencar amb molta insistència. Una proposta que posa en qüestió com ens relacionem en general i l’abús de qualsevol mena, en l’àmbit personal, laboral o afectiu.
La Carla Tovias ha fet la tasca de moviment i d’ajudantia de direcció amb la Paula Ribó. En aquesta proposta s’ha de treballar des del cos perquè arribi a l’espectador, una part física que complementa i suma a la història.
El tractament de la música que ha fet el Jordi Busquets és espectacular, i combinat amb el moviment els ha portat a universos molt diferents. Un procés llarg, de més d’un any, on totes les coreografies han sorgit des de la co-creació amb en Quim que és virtuosisme en escena. L’Ivàn Morales ha aprofitat per reivindicar la feina de moviment que està molt invisibilitzada al teatre.
Cada part de la proposta, música, moviment, text, llums i escenografia, explica una història diferent de la mateixa història.
En Jordi Busquets ens explica que la seva tasca inicial, va ser buscar versions específiques de les peces triades, per donar-li un sentit dramatúrgic. En obrir portes ens trobarem amb una instal·lació sonora i lumínica que posa al públic en situació entrant a la sala. Es tracta de donar-li una mica de ritual a la situació.
En Raimon Rius, Rai, fa amb aquest el seu vintè espectacle al Lliure. Comenta que per dissenyar la il·luminació d’INSTRUMENTAL, hi havia dues premisses, una era partir de la idea de refugi i l’altra era tractar l’espai com un espai únic sense diferenciar graderia i escenari, on tots, actor i públic estigui en el mateix espai compartint l’experiència.
La Judit Colomer ens explica que en aquest cas l’escenografia forma part tangible de l’acció. Com el Quim ho farà tot, tirar llums, pujar i baixar micros, posar els vinils, …. Calia veritat escènica sense artificiositat, on la llum i el so s’han convertit en elements materials de l’escenografia. I els dos camins que trobem els espectadors, el de l’entrada i el de la sortida.
En Quim Àvila comenta que per no trobar-se despullat a escena, dialoga amb la llum, amb la música i amb l’espai. Aquesta obra ha d’ajudar perquè es parli del tema. En James Rhodes té la gran capacitat de parlar de la seva vida amb una distància que altra gent no pot agafar, i és capaç de dir-se victimista i després caure en la trampa del seu victimisme. Suposa un gran risc portar a escena aquesta peça pel que implica d’incomoditat per tothom
Ell no interpreta al James Rhodes, és el Quim Àvila explicant una història. El llibre està escrit en primera persona i ell no trenca amb la regla de la primera persona, però des del treball físic hi ha una constant dissociació entre la història del llibre i la pròpia de l’actor.
S’ha contrastat amb la Vicki Bernadet presidenta de la Fundació Vicki Bernadet contra l’abús sexual infantil que els ha assessorat en el procés de creació.
INSTRUMENTAL és una peça transformadora que commou, remou i esperen que mogui. Una peça que ens descobreix un món que potser no coneixem però que tenim molt a prop. Una peça que ens pot mostrar de quina manera fem pagar als altres per les nostres ferides sense saber-ho o sense ser-ne conscients. Prendre consciència d’això, pot significar trencar amb la cadena de la violència o de l’abús.
Com sempre fem, us deixem aquí l’àudio de la roda de premsa …
