– 316 – Teatre – APOCALYPSE UPLOADED (🐌🐌🐌) – Escenari Joan Brossa – 2019.06.13 (temp. 18/19 – espectacle  nÂș 240)

APOCALYPSE UPLOADED (temp. 18/19 – espectacle nÂș 240)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Estrenada al Fringe Madrid i Fira Tàrrega, APOCALYPSE UPLOADED, tanca la trilogia amb quù LAminimAL ha desenvolupat el seu llenguatge artístic. Ahir la vam poder veure a la Sala Joan Brossa de l’Escenari Joan Brossa.

LAminimAL va nĂ©ixer l’any 2010 a la Sala Beckett, com a grup d’investigaciĂł entorn els Sistemes Minimalistes Repetitius (SMR), creats per JosĂ© Sanchis Sinisterra. La companyia ha desenvolupat un llenguatge propi on la frontera intĂšrpret-personatge Ă©s un dels seus punts de partida. Des d’aleshores ha produĂŻt set espectacles i hem de reconĂšixer que nosaltres, Ă©s la primera vegada que en veiem un.

La trilogia neix el 2012 amb “El suĂŻcidi de l’Elefant hipotecat” fruit de la necessitat de retrobament entre el teatre i el pĂșblic, i de recuperar el paper qĂŒestionador que generacionalment els pertoca.

El 2014 neix la segona part “La supervivĂšncia de les Lluernes” on revisen la histĂČria recent fent un viatge a l’any 1975. La necessitat de saber com hem arribat fins aquĂ­, qĂŒestionant l’anomenada TransiciĂł.

Ara, amb “APOCALYPSE UPLOADED: la transhumanitzaciĂł de les Abelles” s’enfronten al projecte mĂ©s ambiciĂłs de tots, i parlen del futur, de la sensaciĂł persistent que “alguna cosa ha de passar”, alguna cosa que ens permeti tornar a començar.

Una trilogia que parla en tres temps: passat, present i futur.

Amb dramatĂșrgia d’Albert Pijuan i dirigit per Daniela De Vecchi, Ă©s un espectacle que fusiona teatre, mĂșsica i nous llenguatges en un escenari que amplifica, modula i modifica les accions dels personatges. Els set intĂšrprets, Eloi Benet, Esperança CrespĂ­, Carles Cruces, Toni Figuera, Xantal GabarrĂł, Andrea Marinel.lo i Joan MartĂ­nez desenvolupen un gran treball coral, amb mĂșsica en directe i, interrelacionant amb el pĂșblic que seiem a dues bandes.

Ens imaginem un futur on els éssers carnals ja no existeixen, el món s’ha transformat en un conglomerat d’avatars, personalitats virtuals, persones incompletes, informacions esbiaixades que vagaregen intentant reconstruir la seva existència comuna. Volem parlar del jo del futur per reflexionar sobre el nostre jo del present.

En un viatge al futur ens disposem a parlar sobre el concepte d’identitat, de les diferents versions del “jo” apocalĂ­ptic, i de com tornar a començar. Un futur on les persones sĂłn les ombres de la persona que van ser i ara estan obligades a vagar pels nĂșvols fins a l’eternitat.

Es tracta de teatre fragmentat, de monĂČlegs individuals expressats en petits grups, un recopilatori d’histĂČries que van des de famĂ­lies que es preparen per a l’hecatombe fent simulacres de bloquejar finestres o entrar dins del refugi, el sexe virtual i les promocions comercials que ho interrompen, el nen de paper que angoixat no sap que vol ser de gran, la predicadora que llegeix passatges de l’antic testament, ….. I al final,  resulta que tot consistia en escoltar a les abelles. I a Bowie, Ă©s clar.

Ballant en la frontera entre actor i personatge els intĂšrprets lluiten per reconstruir la seva identitat a partir dels vestigis de les seves memĂČries. El sistema s’ha descompost i ara toca recompondre’l. Escenes d’interĂšs dramĂ tic desigual sense un fil conductor Ășnic on es barregen relats biogrĂ fics reals amb relats de ciĂšncia ficciĂł.

De la pàgina web de la companyia transcrivim:

Dels humans nomĂ©s en sobreviu la seva identitat virtual, el seu avatar. Davant d’aquesta perspectiva, quĂš es pot fer? QuĂš queda del jo? I del nosaltres? Per quĂš s’ha de viure? Per a quĂš es pot lluitar? Les restes de memĂČria configuren ara la realitat d’aquest grup de persones que intenten reconstruir les seves memĂČries damnificades per la fi del mĂłn. Entre els ecos que els assalten del mĂłn desaparegut, entre els records formats de bits, aquests Ă©ssers virtuals descobriran que el seu jo anterior devia ser alguna cosa mĂ©s que un simple llistat de gustos i preferĂšncies.

NomĂ©s els hi queden els parracs de la seva personalitat que lluiten per recosir-se a travĂ©s dels efectes sonors que han quedat emmagatzemats en el sistema: les seves veus, les seves passes, les seves cançons. Es pot recuperar la humanitat perduda? El mĂłn virtual es barreja amb el real, la ficciĂł es confronta amb la realitat. L’espai comĂș es converteix en l’Ășnic lloc possible per intentar reconstruir les seves memĂČries esparracades i aconseguir pujar un altre cop al “sistema” la informaciĂł que conforma la nostra memĂČria col·lectiva. Una reflexiĂł sobre aquesta era virtual que ens envolta i s’apropia de les nostres identitats. Aquesta Ă©s una experiĂšncia envoltant que duu l’espectador a un univers postapocalĂ­ptic amb la seva aposta estĂštica i sonora. Com se sobreviu a l’apocalipsi si l’apocalipsi ja Ă©s aquĂ­?

Una posada en escena que Ă©s un bombardeig d’idees, de conceptes, de reflexions i on tots els actors s’entreguen al mĂ xim. Impossible deixar de mirar, impossible deixar d’escoltar, impossible no sentir-se interpel·lat, impossible captar-ho tot.

Barreja de moviment, veu i mĂșsica amb una magnĂ­fica interpretaciĂł coral i una estudiadĂ­ssima coreografia.

This slideshow requires JavaScript.

DirecciĂł: Daniela De Vecchi
DramatĂșrgia: Albert Pijuan
IntÚrprets: Eloi Benet, Esperança Crespí, Carles Cruces, Toni Figuera, Xantal Gabarró, Andrea Marinel-lo i Joan Martínez.
Il·luminaciĂł: Ignasi Bosch \ Disseny de l’espai: Joan Fortuny \ Espai sonor: Carolina Ortiz \ Escenografia i attrezzo: Joan Fortuny i PatrĂ­cia CortĂ©s \ Ajudant de direcciĂł: Bet Miquel \ Disseny grĂ fic: Carles Murillo \ Fotografies: Ariana Cardenas, MartĂ­ E. Berenguer i Bet Miquel \ Cap TĂšcnic: Pau Segura \ Cap de producciĂł: Aina Juanet \ ComunicaciĂł:  Neus Molina
ProducciĂł: LAminimAL Teatre
Idioma: catalĂ 
Durada: 80 minuts

Leave a Reply