APOCALYPSE UPLOADED (temp. 18/19 – espectacle nº 240)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Estrenada al Fringe Madrid i Fira Tàrrega, APOCALYPSE UPLOADED, tanca la trilogia amb què LAminimAL ha desenvolupat el seu llenguatge artístic. Ahir la vam poder veure a la Sala Joan Brossa de l’Escenari Joan Brossa.

LAminimAL va néixer l’any 2010 a la Sala Beckett, com a grup d’investigació entorn els Sistemes Minimalistes Repetitius (SMR), creats per José Sanchis Sinisterra. La companyia ha desenvolupat un llenguatge propi on la frontera intèrpret-personatge és un dels seus punts de partida. Des d’aleshores ha produït set espectacles i hem de reconèixer que nosaltres, és la primera vegada que en veiem un.

La trilogia neix el 2012 amb “El suïcidi de l’Elefant hipotecat” fruit de la necessitat de retrobament entre el teatre i el públic, i de recuperar el paper qüestionador que generacionalment els pertoca.

El 2014 neix la segona part “La supervivència de les Lluernes” on revisen la història recent fent un viatge a l’any 1975. La necessitat de saber com hem arribat fins aquí, qüestionant l’anomenada Transició.

Ara, amb “APOCALYPSE UPLOADED: la transhumanització de les Abelles” s’enfronten al projecte més ambiciós de tots, i parlen del futur, de la sensació persistent que “alguna cosa ha de passar”, alguna cosa que ens permeti tornar a començar.

Una trilogia que parla en tres temps: passat, present i futur.

Amb dramatúrgia d’Albert Pijuan i dirigit per Daniela De Vecchi, és un espectacle que fusiona teatre, música i nous llenguatges en un escenari que amplifica, modula i modifica les accions dels personatges. Els set intèrprets, Eloi Benet, Esperança Crespí, Carles Cruces, Toni Figuera, Xantal Gabarró, Andrea Marinel.lo i Joan Martínez desenvolupen un gran treball coral, amb música en directe i, interrelacionant amb el públic que seiem a dues bandes.

Ens imaginem un futur on els éssers carnals ja no existeixen, el món s’ha transformat en un conglomerat d’avatars, personalitats virtuals, persones incompletes, informacions esbiaixades que vagaregen intentant reconstruir la seva existència comuna. Volem parlar del jo del futur per reflexionar sobre el nostre jo del present.

En un viatge al futur ens disposem a parlar sobre el concepte d’identitat, de les diferents versions del “jo” apocalíptic, i de com tornar a començar. Un futur on les persones són les ombres de la persona que van ser i ara estan obligades a vagar pels núvols fins a l’eternitat.

Es tracta de teatre fragmentat, de monòlegs individuals expressats en petits grups, un recopilatori d’històries que van des de famílies que es preparen per a l’hecatombe fent simulacres de bloquejar finestres o entrar dins del refugi, el sexe virtual i les promocions comercials que ho interrompen, el nen de paper que angoixat no sap que vol ser de gran, la predicadora que llegeix passatges de l’antic testament, ….. I al final,  resulta que tot consistia en escoltar a les abelles. I a Bowie, és clar.

Ballant en la frontera entre actor i personatge els intèrprets lluiten per reconstruir la seva identitat a partir dels vestigis de les seves memòries. El sistema s’ha descompost i ara toca recompondre’l. Escenes d’interès dramàtic desigual sense un fil conductor únic on es barregen relats biogràfics reals amb relats de ciència ficció.

De la pàgina web de la companyia transcrivim:

Dels humans només en sobreviu la seva identitat virtual, el seu avatar. Davant d’aquesta perspectiva, què es pot fer? Què queda del jo? I del nosaltres? Per què s’ha de viure? Per a què es pot lluitar? Les restes de memòria configuren ara la realitat d’aquest grup de persones que intenten reconstruir les seves memòries damnificades per la fi del món. Entre els ecos que els assalten del món desaparegut, entre els records formats de bits, aquests éssers virtuals descobriran que el seu jo anterior devia ser alguna cosa més que un simple llistat de gustos i preferències.

Només els hi queden els parracs de la seva personalitat que lluiten per recosir-se a través dels efectes sonors que han quedat emmagatzemats en el sistema: les seves veus, les seves passes, les seves cançons. Es pot recuperar la humanitat perduda? El món virtual es barreja amb el real, la ficció es confronta amb la realitat. L’espai comú es converteix en l’únic lloc possible per intentar reconstruir les seves memòries esparracades i aconseguir pujar un altre cop al “sistema” la informació que conforma la nostra memòria col·lectiva. Una reflexió sobre aquesta era virtual que ens envolta i s’apropia de les nostres identitats. Aquesta és una experiència envoltant que duu l’espectador a un univers postapocalíptic amb la seva aposta estètica i sonora. Com se sobreviu a l’apocalipsi si l’apocalipsi ja és aquí?

Una posada en escena que és un bombardeig d’idees, de conceptes, de reflexions i on tots els actors s’entreguen al màxim. Impossible deixar de mirar, impossible deixar d’escoltar, impossible no sentir-se interpel·lat, impossible captar-ho tot.

Barreja de moviment, veu i música amb una magnífica interpretació coral i una estudiadíssima coreografia.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció: Daniela De Vecchi

Dramatúrgia: Albert Pijuan

Intèrprets: Eloi Benet, Esperança Crespí, Carles Cruces, Toni Figuera, Xantal Gabarró, Andrea Marinel-lo i Joan Martínez.

Il·luminació: Ignasi Bosch \ Disseny de l’espai: Joan Fortuny \ Espai sonor: Carolina Ortiz \ Escenografia i attrezzo: Joan Fortuny i Patrícia Cortés \ Ajudant de direcció: Bet Miquel \ Disseny gràfic: Carles Murillo \ Fotografies: Ariana Cardenas, Martí E. Berenguer i Bet Miquel \ Cap Tècnic: Pau Segura \ Cap de producció: Aina Juanet \ Comunicació:  Neus Molina

Producció: LAminimAL Teatre

Idioma: català

Durada: 80 minuts