DOLORS – Capítols 1 al 6 (marató) (temp. 18/19 – espectacle nº 237)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Amb moltes ganes ens vam dirigir ahir, diumenge, al Lliure de Gràcia preparats per a la “marató” de Dolors, la sèrie de televisió en teatre. Tot un tour de force pels actors, ja que la durada total de les interpretacions s’ha aproximat a les 5 hores, i no han baixat el ritme ni un moment. Esplèndids Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes.
Tal com ens van explicar a la ressenya de la roda de premsa, amb aquesta proposta han pretès emular la manera de fer de les sèries de televisió i han creat un muntatge teatral de 6 capítols, de 45 minuts de durada cada un d’ells. Meritxell Yanes, que interpreta el paper de Lola (Dolors), és la ideòloga del projecte.
DOLORS és una coproducció del Teatre Lliure i MeriYanes Produccions.
Escrita per Sergi Belbel, Eulàlia Carrillo i Cristina Clemente la sèrie planteja unes escenes de molta agilitat, on els actors salten d’una escena a un altre a una gran velocitat i on tot està mil·limètricament acurat.
Fotografies de Sílvia Poch
Esplèndidament dirigida per Sergi Belbel i Cristina Clemente, que han aconseguit aixecar una proposta única, diferent i molt divertida.
Una sèrie que parla de les sèries, de les nostres i de les alienes, amb constants referències a personatges o situacions i amb l’enginyosa adaptació dels noms dels bars on els personatges van a prendre una copa o un cafè.
Amb un format de sitcom i un ritme més propi d’aquesta mena de sèries per a la televisió, Dolors es planteja com un joc a l’espectador de teatre, a través de les peripècies de tres personatges singulars, amb un argument senzill que es va complicant més i més a mesura que avança, propi d’aquest format. Amb tots els ingredients de les sèries televisives, l’espectador assistirà, de manera divertida, àgil i molt dinàmica, a una trama amb tocs de comèdia que vol ser també una crítica àcida de determinades injustícies massa arrelades en la nostra societat.
La Lola (Meritxell Yanes), és una dona emprenedora que acaba d’inventar un dispositiu per combatre el dolor que la menstruació provoca a moltes dones, entre elles a la Miranda (Gemma Martínez), la seva companya de pis. Les empreses a les quals presenta el seu invent no la volen ni rebre. Posen en marxa un pla per poder accedir a les empreses, amb l’ajut d’en Nil (Enric Cambray) un pobre noi solitari a qui la Miranda havia atropellat accidentalment. A partir d’aquí es desenvolupa una trama còmica que és també una crítica àcida a la manca d’igualtat de gènere en l’àmbit laboral.
Com a les bones sèries, juguen molt bé amb els finals de cada capítol per incitar a l’espectador a veure el següent i també com a qualsevol sèrie, abans d’iniciar el capítol hi ha un resum de l’anterior per poder seguir la trama.
Una fusió de teatre convencional amb un embolcall televisiu que converteix una obra pròpia de les arts escèniques en una sèrie teatral, talment com si l’espectador seguís una sèrie de televisió.
Fotografies de Sílvia Poch
Enric Cambray té la dificultat afegida d’interpretar dos personatges alhora, un actor al qual nosaltres seguim per la seva gran versatilitat i al que hem vist treballar a “Sàpiens” (Flyhard, 2018), “Alpenstock” (Tantarantana, 2017), “La senyora Florentina i el seu amor Homer” (TNC, 2017) i la inoblidable “Les dones sàvies” (El Maldà, 2016).
A Meritxell Yanes nosaltres la vam conèixer a “Ventura” que vam veure representada en un lloc inusual, un pis modernista de la Casa Milà el juliol de 2017. A la Gemma Martínez l’hem vist treballar a diverses propostes i especialment recordem la seva interpretació a “Ovelles” (Flyhard, 2018).
Una posada en escena amb un ritme frenètic, escenes molt breus i canvis de vestuari i d’ubicació. La casa de les noies, la casa d’en Nil, els diferents bars, l’escenari on canta la Miranda, la presó, l’hospital, la persecució pels terrats, l’aeroport, la fugida, la bodega del xalet, les oficines de la multinacional, la llotja del Camp Nou, la recepció, la connexió amb la mare de la Lola, els programes televisius, ……
DOLORS és una peça amb un argument intranscendent, que amaga una pàtina de denúncia de la desigualtat de gènere referida a les diferents oportunitats d’homes i dones per accedir a recursos i llocs de treball.
Un plantejament una mica esbojarrat, però que ens ha donat frescor, diversió i una lliçó de bon treball grupal. Els tuits que separen un capítol de l’altre són molt divertits i els títols de crèdit al final de cada dos capítols són la cirereta del pastís que hem degustat amb fruïció. Fins i tot hem oblidat, una mica, la incomoditat dels seients d’aquesta sala.
Hem entrat al Teatre Lliure a dos quarts de 5 de la tarda i sortim a les 11 de la nit (més de 6 hores al Teatre, amb sopar inclòs). L’experiència ha estat molt satisfactòria, hem rigut molt i ens hem divertit com feia temps no ho fèiem en un teatre. És precisament per tot això que demanem, millor dit gairebé “exigim”, que molt aviat es pugui veure la segona temporada de DOLORS.
Idea original: Meritxell Yanes
Dramatúrgia: Sergi Belbel, Eulàlia Carrillo i Cristina Clemente
Direcció: Sergi Belbel i Cristina Clemente
Intèrprets: Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes
Escenografia: Lluís Nadal ‘Koko’ \ Vestuari: Carme PuigdevalliPlantés \ Il·luminació: August Viladomat ‘Gutty’ i Àngel Puertas \ Música original i espai sonor: Carles Cors \ Vídeo : FromZero \ Perruqueria: Anna Rosillo \ Ajudant de direcció: Antonio Calvo \ Assistent d’assaigs: Marc Morote \ Disseny gràfic: ARTIC Studio \ Producció executiva: Meritxell Yanes i Arnau Nadal \ Xarxes: Paula Lasheras (MeriYanes produccions)
Coproducció: Teatre Lliure i MeriYanes produccions
Idioma: català
Durada: 1h. 35’ sense pausa cada 2 capítols
