FESTIVAL PÍNDOLES 2019 – segona jornada (temp. 18/19 – espec.  nº 231 a 236)

• Teatre – MENTRESTANT TU I JO QUÈ FEIEM (🐌🐌+🐚)
• Dansa – Poesia – QUAN CAU (🐌🐌🐌+🐚) 
• Teatre – MARGARITA (🐌🐌🐌🐌) Premi del Jurat 2019
• Teatre – LA NOIA DE LA BENZINERA (🐌🐌🐌🐌🐌) Premi del Jurat 2019
• Multidisciplinar – SWINGABADY CINETUNES (🐌+🐚)
• Teatre – TOT INCLÒS (🐌🐌🐌) Premi del Jurat 2019

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dissabte dia 8 és la nostra segona i última jornada al Festival Píndoles d’enguany. Diumenge ens espera una nova marató de teatre al Lliure de Gràcia.

Fem cap al Castell de Montjuïc, aquest cop sense “entrebancs circulatoris” i esperem a l’inici del primer dels espectacles que tenim avui programats.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

De nou, tenim set propostes a la nostra agenda però, per motius personals que no vénen al cas, només en veurem sis. Fins ara en aquest Blog, ja fa 9 anys, sempre hem publicat la nostra opinió sobre tots els espectacles que hem vist i precisament per aquesta raó, no ens bé de gust escriure absolutament res d’una de les propostes que s’han representat en aquesta jornada. Avui el nostre guia serà en Toni.

El primer espectacle de la nit:

• 8. Teatre – MENTRESTANT TU I JO QUÈ FEIEM (🐌🐌+🐚)

Una mare (Margarita Ponce) i una filla (Montse Folgado) estan a casa, la mare està preparant un munt de tapers i té mal al braç que li han operat. La filla està embarassada i és dramaturga. Temporalment ha anat a viure amb els pares i ens parla de la peça que està escrivint on la mare n’és la protagonista. El pare “treballa” i el germà descansa.

Estic embarassada. La meva mare insisteix a ser dins meu. Estic embarassada de ma mare? O és ella qui segueix embarassada de mi? Com seria si donés a llum a la meva pròpia mare? I el moment definitiu en el qual ens hauríem de separar? A tot això, on eren ells? I mentrestant, mama, tu i jo què fèiem?

Una peça que parla de la unió i la dependència malaltissa entre una mare i una filla, i la necessària i irreversible separació que ha d’ocórrer per força. Mare i filla que deixen de ser una per ser dues persones. Trencament emocional. Col·lateralment, el paper dels homes dins de la família … apropem l’oli, el tovalló i de postres ??? Emocionalment presents, físicament absents.

Això és el que pensem que ens volien explicar, però malauradament no ens ha acabat d’arribar la manera de fer-ho i per tant la proposta ens ha descol·locat una mica. Molt creïble la interpretació de la mare.

Dramatúrgia: Elisenda Coll

Direcció: Beatriz Bonet i Elisenda Coll

Intèrprets: Montse Folgado i Margarita Ponce

Producció: La Cítrica

Idioma: català

Gènere: Drama

 ——————————-

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

I sense pausa passem al segon espectacle:

• 9 – Dansa – Poesia – QUAN CAU (🐌🐌🐌+🐚)

Un espectacle que barreja dansa i poesia. Dues intèrprets que juguen a veure’s i no veure’s, a voler la posició de l’altra, a trobar els límits de la proximitat i les combinacions possibles entre les dues veus i els dos cossos.

Aquesta peça ens ha incomodat inicialment quan Azucena Momo emet sons sense articular cap paraula, però aquesta incomoditat s’ha transformat de seguida en complaença davant de la peça que ella i Azucena Momo han construït.

Una peça plena de bellesa i plasticitat on la dansa i la poesia es fusionen amb una sincronització quasi perfecta.

Dramaturgia, direcció i interpretació: Bel Carruana i Azucena Momo

Ajudantía de direcció: Ingrid Codina

Idioma: català i francès

Gènere: Poesía-dansa

 ——————————-

Ens dirigim a l’exterior del castell i ens asseiem al voltant del pou, on Margarita parla per telèfon.

• 10 – Teatre – MARGARITA  (🐌🐌🐌🐌) Premi del Jurat 2019

I Margarita (Irene Minovas) ens explica que parlava amb els de Glovo que s’endarrerien en la comanda. I ens parla de què per celebrar els inicis de setmana laborals, cada dilluns demanen un McDonalds a Glovo. Perquè poden fer-ho. Perquè arribat el cas, també poden pagar suplement si plou.

Quan la revelació continguda dins una patata fregida desestabilitza a la Margarita, ella necessitarà reafirmar la seva base o no dormir mai més.

La seva parella seu al sofà, ella rep la comanda que li porta en Joel, el repartidor de Glovo. Fantasieja sexualment amb ell mentre signa la recepció, i, recollida la comanda, seu al sofà a sopar. Avui la patata fregida té un gust estrany, de fracàs.

Però fracàs??, si té feina, té parella i té pis, com pot sentir el gust del fracàs?

Un monòleg escrit per la mateixa intèrpret que ens ha agradat molt, i que amaga moltes veritats disfressades de comicitat. No és un fracàs realment acomodar-se amb el que es té, sense qüestionar si és allò el que es vol tenir ? La interpretació d’Irene Minovas ens ha atrapat.

Dramatúrgia i interpretació: Irene Minovas

Direcció: Héctor Rull

Fotografía, disseny de cartell i video: Lucia Momu

Idioma: català

Gènere: comèdia

 ——————————-

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Són dos quarts de deu i ara tenim una petita pausa fins a la següent peça, aprofitem per menjar un entrepà, que avui per sort hem portat fets de casa, i també beure una canya; han desaparegut dues de les tres roulottes que oferien menjar ràpid, que hi havia el dia anterior.

A les deu del vespre, de nou al nostre fanal de trobada, per anar a veure la quarta proposta del dia.

• 11 – Teatre – LA NOIA DE LA BENZINERA (🐌🐌🐌🐌🐌) Premi del Jurat 2019

Una sala petita de l’edifici de les oficines del Castell, dues dones a tocar de nosaltres estan molt serioses. Neus Cortès té els ulls anegats i cara d’angoixa, Lúcia Sánchez Cervera la tranquil·litza.

Estan en una roda de reconeixement i la Neus ha d’identificar els seus agressors. Té por que la vegin a través del vidre. Lucía l’acompanya i li diu “tot anirà bé“.

Una altra escena ens parla de dues amigues que estan de festa, estan contentes i veuen un grup de nois que les miren. Volen divertir-se i s’atansen a ells flirtejant.

En una galàxia no molt llunyana, certs delictes no compten. Però totes tranquil·les i tranquils. Parlem d’un altre univers. Aquí tot està bé. La justícia ens protegeix.

La policia, dura, inflexible, insensible, interroga la noia que ha estat agredida: havies begut? Quan havies begut? Quina roba portaves? Com de curts els pantalons? Et vas resistir? Vas cridar?

La noia tenia por del seu ex, però tothom, la policia, la mare, el pare, els amics, tothom li repetia “tot anirà bé” … però no va anar bé, va morir carbonitzada quan el cotxe on el seu ex la portava retinguda es va estimbar contra una benzinera.

Un seguit de petites escenes colpidores, magistralment interpretades i un text d’Aina de Cos que no deixa respirar.

Aquesta proposta ha estat Premi de dramatúrgia 2018 del Teatre de Butxaca a Ciutadella (Menorca). Per nosaltres ha estat, sense cap mena de dubte, la millor de les 13 propostes que hem vist.

Dramatúrgia i direcció: Aina de Cos

Intèrprets: Lucía Sánchez Cervera i Neus Cortès

Fotografía: Quique Mongay \ Disseny de cartell: Cristina de Cos

Idioma: català

Gènere: drama

 ——————————-

Un altre descans, en aquest cas voluntari, ens permet anar a fer un “talladet” abans de veure les dues últimes propostes del dia.

• 12 – Multidisciplinar – SWINGABADY CINETUNES (🐌+🐚)

Swingabadi Cinetunes és un espectacle que rememora les aventures dels dibuixos animats antics i oblidats, a través d’un viatge musical en directe.

En tots els festivals o maratons de teatre sempre hi ha una proposta que no t’arriba o que no creus que encaixi. Per nosaltres, enguany, i tenint en compte que no veurem les propostes de diumenge, Swingabady Cinetunes ha estat l’única peça que ens ha decebut.

La paret de l’edifici del Cos de Guàrdia, no és la idònia per fer projeccions i també ho vam dir al Píndoles de l’any passat. La rugositat que presenta deforma molt les imatges. Però a banda d’això pensem que a la proposta que ens ha presentat Jim Rek li falta quelcom i té poc contingut. Potser seria un espectacle més adequat per canalla (tampoc estem massa segurs que a ells els arribes massa), … o potser nosaltres no hem estat prou receptius… però només potser.

Com a idea inicial és bona, en recuperar dibuixos animats oblidats però ….

Dramaturgia, direcció i interpretació: Jim Rek

Idioma: Català

Gènere: Multidisciplinar

 ——————————-

Tornem a entrar dins del castell per tornar a sortir a veure l’última proposta d’aquesta jornada.

• 13 – Teatre – TOT INCLÒS (🐌🐌🐌) Premi del Jurat 2019

Un matrimoni gaudeix feliçment d’un dia de vacances a la platja fins que arriben uns visitants inesperats.

Una proposta de Jordi Centelles que comença de forma realment divertida, amb uns gags i unes interpretacions magnífiques d’Ester Cort i José Pedro García Balada.

Estan de vacances en un ressort “tot inclòs” amb la polsereta groga que els dóna accés a tot i a esmorzar tantes vegades com vulguin. Ell ha treballat tot l’any per tenir dret a les vacances. Estan a la platja.

Fins aquí bé, la conversa entre tots dos realment divertida i punyent. La descripció de l’excursió que faran dissabte és “per nota”.

Però malauradament, és en el moment en què albiren una barca en el mar plena d’immigrants, almenys per a nosaltres, el text deriva i entra en un fangar poc creïble, que pensem era del tot innecessari, banalitzant fins a l’infinit el tema de les pasteres i les morts al mar. Llàstima.

Dramatúrgia i direcció: Jordi Centelles

Intèrprets: Ester Cort i José Pedro García Balada

Idioma: català

Gènere: Comèdia.

 ——————————-

I fins aquí la nostra participació en aquesta edició del Festival Píndoles 2019; hem pogut veure 13 propostes de les 20 que es podien veure aquest cap de setmana. Agendem el segon cap de setmana de juny del 2020 per a la que serà la sisena edició.

I també des d’aquí donem gràcies a tots els que ho fan possible.