FESTIVAL PÍNDOLES 2019 – primera jornada (temp. 18/19 – espec. nº 224 a 230)
- Teatre – VETE A APRENDER ÁFRICA (🐌🐌+🐚)
- Circ – HIDRATICA (🐌🐌🐌+🐚)
- Dansa – LONGING FOR #1 (🐌🐌🐌+🐚)
- Teatre – GUARDAR LA ROBA (🐌🐌🐌🐌) Premi del públic 2019
- Teatre – CASA (🐌🐌🐌+🐚)
- Teatre – MY HEART WILL GO ON (🐌🐌🐌🐌)
- Teatre – JOLIE (🐌🐌🐌)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Després del petit tastet del diumenge passat als Lluïsos de Gràcia, ahir divendres dia 7 vam fer cap al Castell de Montjuïc per assistir a la primera jornada del FESTIVAL PÍNDOLES en la seva cinquena edició.
Un entorn privilegiat, una tarda lluminosa i esplèndida, unes magnífiques vistes de la ciutat, una càlida acollida i un cafetó, ens fan oblidar el trànsit que hem trobat per tota la ciutat i especialment accedint a Montjuïc, on al vespre tindria lloc el concert d’Ed Sheeran a l’Estadi Olímpic.
I a les vuit tenim el primer dels espectacles d’aquesta jornada:
- Teatre – VETE A APRENDER ÁFRICA (🐌🐌+🐚)
El nostre grup acompanyat d’en Martí, es dirigeix a la seu de les oficines del Castell on, a un despatx del primer pis, tindrà lloc aquesta representació. En un primer moment som només dotze espectadors, però el grup s’anirà engrandint a mesura que avança la nit.
La sinopsi del petit programa del festival indica:
1 Parella interètnica + 1 Sogra racista + 1 Mapa d’Àfrica = 1 Mala combinació
Una noia jove blanca (Anabel Riquelme) s’ha casat en secret amb un home madur de color (Oswaldo Martín), ell està divorciat i té un fill. A la sogra (Eva Cailà) no li agrada gens aquest matrimoni i quan els visita no deixa de fer comentaris de caràcter racista. Descobrirem també que és homòfoba.
Un plantejament a priori interessant, una comèdia que deriva cap a un discurs molt demagògic i gaire previsible. Pensem que necessita un replantejament. Les interpretacions una mica exagerades.
Dramatúrgia: Raquel Fradera
Direcció: Raquel Fradera i Ángel Sardà
Intèrprets: Eva Cailà, Anabel Riquelme i Oswaldo Martín
Vestuari: Ángel Sardà \ Disseny cartel: Magem Torrella Ass
Idioma: català
Gènere: comèdia
——————————-
Tornem al nostre punt de trobada, el fanal de la cantonada, per fer reagrupament i ens dirigim de nou a les oficines on a l’exterior tindrà lloc el segon dels espectacles del dia. Aquí ens ajuntem dos grups.
- Circ – HIDRATICA (🐌🐌🐌+🐚)
Llegim en el programa de mà:
Un got en un equilibri inestable. Un pas al buit. Un vast buit. Un got buit. L’inestable i el sòlid, fràgil i dúctil, plaent i molest. L’últim punt de desequilibri abans de l’equilibri.
Una mena de basal o petit estany amb un pam d’aigua, una noia asseguda en una galleda i dues galledes més amb una copa i una ampolla buida. Sona la música i Nicoletta Battaglia comença.
Una barreja de dansa, circ, equilibri i mímica, una feina mil·limètricament pensada i d’una més que remarcable plasticitat.
Quan acaba la paraula que ens ve als llavis, es Bonic !!
Dramatúrgia: Nicoletta Battaglia i Iván Tomasevic
Direcció: Ruben Río
Intèrpret: Nicoletta Battaglia
Producció: 147 artesorios \ Il.luminació: Iván Tomasevic \ Música: La Banda del Minuto
Idioma: sense text
Gènere: altres disciplines – Circ
——————————-
I de nou al punt de trobada per anar a l’espai número 20 situat a l’altra banda del pati d’armes. Allà ens espera el tercer espectacle del dia.
- Dansa – LONGING FOR #1 (🐌🐌🐌+🐚)
La història d’un amor acabat. Una promesa trencada, un cor desarmat en soledat sorda. Ell, ella i el seu renaixement. Un intèrpret per a tres personatges. Quan es trenca alguna cosa on anem? A què ens mantenim per no caure en ruïnes?
Un noi seu en una tauleta i escriu cartes que no arriba a enviar. S’aixeca i va cap al final de la sala tot deixant enrere el noi. Veiem la noia que balla desesperadament el seu desamor. Lluita amb ella mateixa per treure’s l’anell del dit. De mica en mica sembla ressorgir de la seva desesperació i deixant enrere el passat es transforma en un altre dona que ens canta i parla.
És en aquest punt on pensem que potser “el discurs” és una mica massa llarg pel fet que està expressat en italià (sense traducció) i només hem entès algunes paraules …..
Obviant aquest petit detall, Giulia Spattini, nascuda a Módena, ballarina i actriu, ens ha ofert una peça molt elaborada i d’una gran bellesa.
Dramatúrgia, direcció i interpretació: Giulia Spattini
Música: Francesco Traverso
Idioma: Italià
Gènere: Dansa
——————————-
Són dos quarts de deu de la nit quan, una mica més abrigats, ens dirigim a un altre de les sales del pati d’armes per veure la quarta proposta.
- Teatre – GUARDAR LA ROBA (🐌🐌🐌🐌) Premi del públic 2019
A la sala una rentadora i un jove (Martí Costa) assegut al costat, estem a una bugaderia. De cop crits a l’exterior (cal dir que s’entenen amb dificultat) i una noia (Berta Pipó) entra corrents a la bugaderia amb un abric a la mà. Un abric que no és d’ella i que no vol rentar.
Entre tots dos s’inicia un diàleg que sovint frega l’absurd, però que ens deixa literalment atrapats. La interpretació d’en Martí, que és també l’autor del text, és molt convincent; interpreta a una persona aparentment una mica disminuïda, i ho fa d’una manera molt creïble i tendre.
Val a dir que en Martí Costa ja ens va agradar molt al Píndoles 2018 amb la seva peça “Aquest sol, hi és per a tots ?”.
“Aquí tot val diners. Jo ja ho he après. L’autobús, el pa, el cafè, la rentadora… Tu… Jo…” Dues persones desconegudes es troben accidentalment un dia qualsevol en una bugaderia. Les seves particulars maneres d’entendre el món, els seus problemes i els seus desitjos es posaran a fer voltes tot buscant la manera de saltar de la roda i anar endavant. Un dia qualsevol… O no.
Una proposta que ens ha agradat molt.
Dramatúrgia: Martí Costa
Direcció: Clara Manyós
Intèrprets: Martí Costa i Berta Pipó
Fotografía: Cesc Maymó \ Vestuari: Marina Prats \ Video: Edu Escudero i Clara Manyós
Idioma: català
Gènere: comedia
——————————-
I ara, ens toca pujar l’escala de cargol de la torre de vigilància, més de cent graons, ja que a dalt ens espera la cinquena proposta de la nit:
- Teatre – CASA (🐌🐌🐌+🐚)
Tres actors, tres històries, tres persones que han de marxar del seu país per intentar viure.
Una dona gallega (Maribel Martín Julián) que viu a Barcelona se’n va a l’Argentina. Ens explica la seva arribada a aquell país, les seves expectatives i la seva dura realitat. Una dona gran sense fills, “una solterona”, a qui tothom es pensa que pot tocar.
Un nen basc (Víctor Vela Salgado) és portat a Rússia fugint de la Guerra civil espanyola i perd el contacte amb la seva família. No rep cartes. Només recorda insistentment el seu nom i la data del seu naixement. Evoca els dinars de la mare i li recorda que era només una separació temporal.
Un immigrant (Miguel Muniente Ortega) fuig del seu país en una pastera, naufraguen i ell arriba nadant a la costa. L’espera un centre d’internament.
Casa parla d’un lloc compartit: el mar. D’un somni compartit: la llar. D’una incertesa compartida: la destinació. Casa parla de tres viatges…
Una proposta que ens ha agradat força, destacant les interpretacions de la Maribel i en Víctor que han estat molt sòlides i convincents.
Això si, ens haurien calgut mantes…… Quin fred x10 !!!
Dramatúrgia: La Malavella
Direcció: Francesca Vella
Intèrprets: Maribel Martín Julián \ Miguel Muniente Ortega i Víctor Vela Salgado
Idioma: castellà
Gènere: drama
——————————-
Una pausa més llarga, ens permet prendre un entrepà que comprem al bar de la plaça. Ben abrigats ens asseiem a una de les taules i esperem a la propera proposta, la sisena de la nit.
- Teatre – MY HEART WILL GO ON (🐌🐌🐌🐌)
Una peça estructurada en cinc capítols que comença justament pel capítol final, quan la Helena (Marina Font) espera la nit de cap d’any i li demana a una amiga d’anar juntes a una discoteca que han reinaugurat després de patir un incendi. A la cadira una planta crescuda.
El Carles s’estima bojament l’Helena. La seva feina com a periodista no li deixa gaire temps lliure i la convivència se’n resisteix. Però ell estaria disposat a fer qualsevol cosa per ella. El Marc és un jugador de futbol que necessita amb urgència un trasplantament de cor o es morirà. Qui ha dit que les històries s’han de començar a explicar pel principi?
Capítol a capítol, enrere en el temps coneixerem la història de l’Helena, del Carles (Raül Tortosa), la seva parella, periodista de successos que ha de cobrir l’incendi de la discoteca. Es reconverteix en periodista esportiu i ha d’entrevistar el Marc (Josep De Font) obligat a deixar el futbol.
I en una cadira veurem una planta cada cop més petita.
Una proposta que ens ha agradat molt, tant pel text i el plantejament, com per la posada en escena i les interpretacions.
Dramatúrgia i direcció: Rosa Molina
Intèrprets: Josep de Font, Marina Font i Raül Tortosa
Companyia: Pomodoro
Disseny de cartel: UNIK \ Vídeo: Carlos Márquez
Idioma: català
Génere: comèdia
——————————-
Quarts de dotze de la nit i ens encaminem a la sortida del castell per veure, al cos de guàrdia, la última de les propostes d’avui:
- Teatre – JOLIE (🐌🐌🐌)
És una proposta de Roger Vidal que està basada en un fet real, en una protagonista que realment existeix i ara compleix condemna en una presó de Dinamarca.
Una noia fa una foto d’un plat que acaba de preparar i la penja a Instagram. Això és el que hi ensenyem, no? Plats vistosos, paisatges bonics, els nostres amics súper divertits, nosaltres ben guapos… Perquè a Instagram hi ensenyem una vida meravellosa. Perquè tot el que ens passa és fantàstic… i previsible. Segur? Tot? I si ella…
Ella es considera danesa perquè va arribar allà amb tres anys fugint de la Guerra d’Iraq. És musulmana i els seus pares són kurds. Viu feliç fins que comença a ser conscient del que passa a Síria i decideix deixar-ho tot i anar a lluitar contra l’Estat Islàmic. El seu primer mort és un nen soldat… coses de la Guerra, diu ella !!!!
Quan torna al seu país és detinguda i li revoquen el passaport però no li retiren físicament i ella aconsegueix tornar a marxar. Serà després de la segona vegada que torna, que és jutjada i empresonada.
Una interessant proposta, però massa atapeïda de dades per una estona tan curta, o potser ja pesava en nosaltres l’hora i la intensitat de la tarda ….. Això si, la interpretació de la jove Sara Ruiz ens ha encantat.
Dramaturgia i direcció: Roger Vidal
Interpretació: Sara Ruíz
Disseny de cartell: Marc Torrecillas
Idioma: català
Gènere: drama
——————————-
I amb aquesta proposta donem per acabada la primera jornada del Festival Píndoles d’enguany. Dissabte mes.
