AIXÒ JA HO HE VISCUT (temp. 18/19 – RdP nº 052)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Ahir dijous una nova roda de premsa a l’espai màgic del teatre situat a la Biblioteca de Catalunya, per presentar l’última proposta de la temporada d’aquest espai, AIXÒ JA HO HE VISCUT (I Have Been Here Before), un text del dramaturg anglès John Boynton Priestley (1894 -1984), dirigit per Sergi Belbel.
Precisament la tarda anterior l’Imma i jo havíem tingut la sort de poder assistir a una mena d’assaig en què vàrem poder veure algunes escenes inconnexes, escollides sense cap ordre pel director, cosa que agraïm profundament perquè d’aquesta manera va evitar fer-nos un espòiler i malmetre la representació que veurem d’aquí a pocs dies.
És potser un dels assajos en el que hem gaudit i après més, de l’enorme esforç que representa aixecar un projecte teatral.; Sergi Belbel és molt i molt didàctic i sense adonar-nos ens va oferir una classe magistral, de com interaccionen amb els actors, tots els elements que entre en joc, com són l’espai sonor o el disseny de llums.
Ahir la presentació, mes que una roda de premsa, em va semblar una reunió d’amics, pel bon rotllo que es respirava. Oriol Broggi director de l’espai i de La Perla29, ens va presentar a tot l’equip, començant pel director Sergi Belbel i als 6 actors, tots presents a la presentació: Jordi Banacolocha, Lluís Soler, Carles Martínez, Míriam Alamany, SÍlvia Bel i Roc Esquius…. i tots ells satisfets i força emocionats de poder treballar per fi, entre aquestes parets de pedra de la Biblioteca.
En Sergi Belbel comença a parlar per fer palès que està molt satisfet de treballar amb el mateix equip per tercera vegada; recorda “Vells Temps” a la Sala Beckett l’any 2014 i “Maria Estuard” al Teatre Lliure el 2016.
Sergi Belbel, ens explica que a la nova sala Beckett (en Sergi és president de la Fundació) ha passat de donar classes, a tenir un laboratori d’investigació, amb 24 actors de diferents àmbits, del professional i del no professional. Treballen en experiments sobre “els límits de la teatralitat” i l’any passat el laboratori es va centrar sobre “el temps en el teatre“. Amb el grup de la Beckett van fer una lectura de tres obres de Priestley, autor on el temps es converteix en una constant a les seves obres: “Dangerous Corner” (encara no representada a Espanya), “El temps i els Conways” i “Jo he estat aquí abans” que ara s’estrena amb el títol d’AIXÒ JA HO HE VISCUT.
L’obra té una base argumental força simple que no es pot desvetllar i que juga amb la famosa frase del “déjà-vu”, la sensació d’haver viscut anteriorment una situació. Una sensació que fa trontollar la temporalitat dels fets que vivim. Sis personatges en un entorn rural, un hotel lluny del brogit de la ciutat, que es troben immerses en un trasbals inesperat quan un hoste, el doctor Görtler, els adverteix d’alguna cosa que ha de passar en un futur immediat.
Es tracta d‘un muntatge molt íntim on no es pot córrer, un espectacle llarg, que tindrà una durada de dues hores i mitja, incloent-hi un entreacte de 15 minuts.
Sílvia Bel està molt satisfeta amb aquesta nova oportunitat de poder tornar a treballar amb el Sergi que entén el teatre des de la diversió, oferint a l’espectador un projecte que l’engresqui. L’objectiu és construir entre tots una xarxa, formar part d’un engranatge que fa que la història arribi a l’espectador. La gran sort de treballar en aquest espai i amb la gent que porta aquest espai, que té una filosofia molt semblant a la meva. Creativitat, imaginació, bon gust i unes pedres que transmeten veritat.
Míriam Alamany, afirma que tots els actors que estem implicats en aquest projecte som gent compromesa i amb personalitat.
Carles Martínez, ens comenta que tenia la necessitat de fer aquesta obra des del moment en què va sentir-la a la lectura de la Beckett i em vaig emocionar. És una obra lluminosa. Vivim en una època en què estem acostumats a donar voltes sense trobar la sortida i aquesta obra dóna esperança i ens parla que les persones tenim poder per intervenir.
Lluís Soler, creu que el més bonic de tot plegat és l’oportunitat de treballar amb el Sergi i amb una colla de companys impagable. Tots els personatges són esplèndids i el text recull tota la tradició anglesa de saber escriure bon teatre.
Jordi Banacolocha, ens confessa que el seu personatge té l’última rèplica de l’obra. El personatge d’un vell nou que no he fet mai. Tots els personatges de l’obra estan “zumbats” menys jo.
Roc Esquius està super agraït per l’oportunitat de poder treballar en aquest espai i amb tot aquest equip.
L’editorial Comanegra presenta l’edició del text, coincidint amb l’estrena de l’obra dins de la col·lecció Dramaticles que coediten amb l’Institut del Teatre. El llibre compta amb un pròleg de Jordi Vilaró i una introducció de Sergi Belbel. Es podrà comprar també al mateix teatre després de les funcions.
Un muntatge amb claus molt cinematogràfiques, una banda sonora molt treballada amb dos-cents i escaig efectes de so, la llum, el vestuari … i amb dos referents del cinema, Alfred Hitchcock, el mestre de la tensió a través del coneixement i David Lynch, el mestre de la tensió a través del desconeixement.
AIXÒ JA HO HE VISCUT , no es tracta d’una adaptació, és el text de JB Priestley amb traducció de Martí Gallén, ja que segons comenta Sergi Belbel, ell no té l’impuls de director-creador, quan vol crear es converteix en autor.
Podeu escoltar l’àudio de la presentació aquí a sota …
