– 298 – Teatre – M. TRAIN (🐌🐌🐌🐌) – Laboratorio Teatro – 2019.06.01 (temp. 18/19 – espectacle nº 216)

M. TRAIN (temp. 18/19 – espectacle nº 216)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Com dèiem en l’anterior ressenya, ens encanta trepitjar “Laboratorio Teatro”, un espai realment màgic, on cada cop que anem descobrim un tipus de teatre totalment diferent que ens atrapa des del minut zero.  És el Teatre/escola dirigit per Jessica Walker.

 

Aquest M.TRAIN, és el segon espectacle que vàrem poder veure ahir dissabte, a l’espai màgic de Laboratorio Teatro. Una proposta escènica basada en textos de Patti Smith, interpretada per Sílvia Camats Suquet.

M TRAIN és un llibre autobiogràfic de Patti Smith (Chicago 1946) on explica la part més poètica de la seva vida. Ens parla de la seva relació amb en Robert Mappelthorpe i del seu matrimoni amb el guitarrista Fred Sonic. També ens parla dels seus fills i dels seus viatges. Es lamenta per la desaparició dels artistes que havia conegut i pel dolor que li causa la mort del seu marit i la del seu germà.

Alliberem els esperits dels nostres avantpassats i continuem celebrant la vida

En una cantonada de l’enorme sala, es troba l’única actriu que interpreta aquest monòleg punyent, en una posada en escena presidida per les parets blanques, tacades de grafitis de color negre; ella es belluga per aquest espai on regna el desordre, intentant embolicar en papers i garlandes una guitarra trencada pel mànec, mentre l’empastifa amb una espessa tinta negra, que també envaeix a poc a poc el seu cos, el terra i tot l’espai…. leds lumínics d’un intens color blanc contrasten fortament amb el desordre que veiem per arreu.

L’actriu Silvia Camats Suquet es fica dins de l’ànima de la Patti Smith oferint-nos una interpretació molt des de dins. Ens presenta una Patti Smith molt normal, allunyada de la fama que rememora la seva infantesa, els seus somnis i els seus records, i la seva desesperació en no poder seguir vivint amb l’ésser estimat.

Al final sempre queda un missatge d’esperança, … Tot i el dol, hem de continuar vivint, hem de continuar celebrant la vida

Una molt bona proposta, impactant i com sempre una gratificant experiència….; en acabar les dues representacions “Inspirar … expirar”…… les intèrprets s’abracen en un nus compacte de cossos, mentre els pocs espectadors, anem abandonant la sala …

 basada en textos de Patti Smith
Direcció: Jessica Walker
Interpretació: Sílvia Camats Suquet
Duració: 50 minuts – idioma: castellà

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.