– 298 – Teatre – M. TRAIN (🐌🐌🐌🐌) – Laboratorio Teatro – 2019.06.01 (temp. 18/19 – espectacle nÂș 216)

M. TRAIN (temp. 18/19 – espectacle nÂș 216)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Com dĂšiem en l’anterior ressenya, ens encanta trepitjar “Laboratorio Teatro”, un espai realment mĂ gic, on cada cop que anem descobrim un tipus de teatre totalment diferent que ens atrapa des del minut zero.  És el Teatre/escola dirigit per Jessica Walker.

 

Aquest M.TRAIN, Ă©s el segon espectacle que vĂ rem poder veure ahir dissabte, a l’espai mĂ gic de Laboratorio Teatro. Una proposta escĂšnica basada en textos de Patti Smith, interpretada per SĂ­lvia Camats Suquet.

M TRAIN és un llibre autobiogràfic de Patti Smith (Chicago 1946) on explica la part més poÚtica de la seva vida. Ens parla de la seva relació amb en Robert Mappelthorpe i del seu matrimoni amb el guitarrista Fred Sonic. També ens parla dels seus fills i dels seus viatges. Es lamenta per la desaparició dels artistes que havia conegut i pel dolor que li causa la mort del seu marit i la del seu germà.

Alliberem els esperits dels nostres avantpassats i continuem celebrant la vida

En una cantonada de l’enorme sala, es troba l’Ășnica actriu que interpreta aquest monĂČleg punyent, en una posada en escena presidida per les parets blanques, tacades de grafitis de color negre; ella es belluga per aquest espai on regna el desordre, intentant embolicar en papers i garlandes una guitarra trencada pel mĂ nec, mentre l’empastifa amb una espessa tinta negra, que tambĂ© envaeix a poc a poc el seu cos, el terra i tot l’espai…. leds lumĂ­nics d’un intens color blanc contrasten fortament amb el desordre que veiem per arreu.

L’actriu Silvia Camats Suquet es fica dins de l’Ă nima de la Patti Smith oferint-nos una interpretaciĂł molt des de dins. Ens presenta una Patti Smith molt normal, allunyada de la fama que rememora la seva infantesa, els seus somnis i els seus records, i la seva desesperació en no poder seguir vivint amb l’Ă©sser estimat.

Al final sempre queda un missatge d’esperança, … Tot i el dol, hem de continuar vivint, hem de continuar celebrant la vida

Una molt bona proposta, impactant i com sempre una gratificant experiĂšncia….; en acabar les dues representacions “Inspirar … expirar”…… les intĂšrprets s’abracen en un nus compacte de cossos, mentre els pocs espectadors, anem abandonant la sala …

 basada en textos de Patti Smith
DirecciĂł: Jessica Walker
InterpretaciĂł: SĂ­lvia Camats Suquet
DuraciĂł: 50 minuts – idioma: castellĂ 

Deixa un comentari