– 295 – Teatre – NEGRATA DE MERDA (馃悓馃悓馃悓馃悓) – Teatre Tantarantana – 2019.05.30 (temp. 18/19 – espectacle n潞 214)

LA PARTIDA D’ESCACS (temp. 18/19 – espectacle n潞 214)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Esc猫niques –聽

Per Imma Barba & Miquel Gasc贸n

Tot just dimecres vam assistir a la roda de premsa de presentaci贸 de NEGRATA DE MERDA, una proposta de La Pulpe Teatro que forma part d鈥橢l Cicl贸, del Tantarantana. I abans-d’ahir dijous vam poder anar a veure la representaci贸.

Aquesta proposta que es va estrenar el mateix dimecres, ha聽 obtingut el premi de teatre 鈥淐iutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover 2018鈥 i el text ja ha estat publicat per l鈥檈ditorial M贸n Llibres.

Una proposta escrita i dirigida per Denise Duncan (Costa Rica, 1979), afrodescent, que viu a Barcelona des del 2005 i 茅s cofundadora de la companyia La Pulpe Teatro, creada en 2011, i als que nosaltres vam con猫ixer amb “Absentee” en 2014, en aquest mateix teatre.

La seva reconeguda traject貌ria en el m贸n de la聽dramat煤rgia聽i la direcci贸, l’ha portat a ser nomenada autora resident de la Sala Beckett per a la temporada 2019-2020, on desenvolupar脿 el projecte de la negritud a Catalunya i Espanya.

Denise Duncan est脿 conven莽uda que el seu color de pell, “l’obliga” a intentar fer que la societat entengui que la difer猫ncia entre dues persones est脿 en la ment, que l’important s贸n els valors de la persona, no el seu color, identitat sexual, ideologia o religi贸. Ella ha viscut la discriminaci贸 en primera persona i creu que 茅s molt dif铆cil que una persona que no l’ha patit pugui entendre el que ella ha sentit en determinats moments de la seva vida. S鈥檋a sentit menyspreada a Costa Rica i aqu铆. Est脿 conven莽uda que les diferencies s贸n valuoses i no motiu de discriminaci贸, defineix el seu treball com una forma d鈥檃ctivisme afrofeminista.

NEGRATA DE MERDA ens enfronta als comportaments contradictoris que tots hem tingut, a la dist脿ncia entre el que diem i el que fem. Una pe莽a que posa el focus en determinats comportaments i maneres de veure el m贸n. Una proposta que ens convida a reflexionar sobre les microviol猫ncies existents a la nostra societat i sobre els prejudicis que no com capa莽os de recon猫ixer.

En Nick arriba afectat de l’escola perqu猫 l’Anna, la seva companya de classe, li ha dit “negrata de merda“. En Nick 茅s fill adoptiu de l’Andrea (Ana Ferran) i en Pol (Dani Arrebola), 茅s negre i t茅 cinc anys. L’Anna 茅s filla de la Laura (Mar Pawlowsky) i el Joan (Salvador Miralles), 茅s blanca i t茅 cinc anys.

Els pares d’en聽Nick聽intenten conv猫ncer els pares de l’Anna perqu猫 demani disculpes per l’insult racista, per貌 els pares de l’Anna ho consideren innecessari perqu猫 s贸n “coses de nens”. Amb una sola frase comen莽a la lluita de poder entre les dues聽fam铆lies.

Els pares d鈥檈n Nick contacten amb una periodista (Catalina Calvo) que escriu un article sobre el tema. El camp de batalla est脿 servit, cap de les parelles est脿 disposada a cedir: aquest fet desencadenar脿 una confrontaci贸 entre els dos matrimonis per disputar-se la ra贸 i una successi贸 de fets de microviol猫ncia tan comuns a la nostra societat: el masclisme, el classisme, la xenof貌bia, l鈥檋omof貌bia, etc.

Una proposta amb un missatge molt clar i on veiem astorats com es desencadenen un seguit de fets a partir d鈥檜nes actituds intransigents. NEGRATA DE MERDA, parla de la viol猫ncia. De com la majoria d鈥檃ctes de viol猫ncia provenen de la incapacitat d鈥檈scoltar-nos i entendre鈥檔s, aix铆 com de les pr貌pies pors, de la rapidesa amb qu猫 saltem a l鈥檃tac quan sentim que se鈥檔s q眉estiona.

I tamb茅 parla de la viol猫ncia del llenguatge, de com una paraula que 鈥渘om茅s 茅s una paraula鈥 cont茅 una expressi贸 de pensament i transforma i modela la realitat que vivim.

Una posada en escena que busca la proximitat amb un escenari central i els espectadors distribu茂ts a quatre bandes, a tocar amb l’espai esc猫nic.

L’escenografia totalment blanca, de V铆ctor Peralta, amb un terra que ens pot fer pensar que estem situats en un lloc simb貌lic o en un mar de n煤vols, on les tempestes es poden desenvolupar en qualsevol moment; tamb茅 el seu vestuari juga amb els colors blanc, gris i negre, potser per indicar-nos que gaireb茅 mai tot 茅s realment blanc o negre, sin贸 que existeixen opinions interm猫dies i per tant una bona gamma de grisos.

En aquest espai ens presenten escenes curtes on la llum juga un paper fonamental, amb una “viol猫ncia” in crescendo i un final certament sorprenent.

Al nostre entendre, creiem que s’ha volgut exagerar poder un p猫l massa, les conductes dels personatges dels pares, fins a arribar a extrems que fan perillar la credibilitat dels fets que veiem desenvolupar-se a escena. Encara menys cre茂ble posar en veu d’una nena de 5 anys la paraula “supremacista” com a reacci贸 a l’insult pr猫viament rebut. Som conscients per貌, que s’ha volgut exagerar de forma expressa, per fer encara m茅s evident aquestes situacions.

Una molt bona proposta que ens convida a reflexionar sobre les nostres pr貌pies conductes i unes interpretacions for莽a convincents.

This slideshow requires JavaScript.

Autoria i direcci贸: Denise Duncan

Int猫rprets: Ana Ferran, Dani Arrebola, Mar Pawlowsky, Salvador Miralles i Catalina Calvo
Espai esc猫nic: Victor Peralta \ Espai sonor: Salvador Miralles \ Il.luminaci贸: Victor Peralta i Salvador Miralles \ Figurinisme: Meritxell Calvo \ Fotograf铆es: Marta Mas @entrelineas \ Audiovisuals: Denise Duncan
Coproducci贸: La Pulpe Teatro i Tantarantana
Idioma: catal脿 i castell脿
Durada: 90 minuts

Leave a Reply