NEGRATA DE MERDA (temp. 18/19 – RdP nº 048)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Ahir dimecres al matí es va presentar en Roda de premsa NEGRATA DE MERDA al Teatre Tantarantana, la primera proposta de la companyia La Pulpe dins del CICLÓ (projecte de suport a la creació del Tantarantana).
Aquesta proposta que es va estrenar també ahir 28 de maig a Barcelona, prèviament havia obtingut el premi de teatre “Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover 2018” i el text ja ha estat publicat per l’editorial Món Llibres.
Està escrita i dirigida per Denise Duncan i compta amb les interpretacions de Dani Arrébola, Catalina Calvo, Anna Ferran, Salvador Miralles i Mar Pawolwsky. Tots ells, menys la Mar, que no va poder estar present a la presentació, ens van anant explicant el per què de la proposta i el paper dels seus personatges.
Precisament aquests dies s’ha publicat que Denise Duncan serà la dramaturga resident a la Sala Beckett en la temporada 2019-2020; la comissió ha escollit l’autora entre 33 candidatures,”per la seva trajectòria professional i per l’interès sociocultural del seu projecte”.
NEGRATA DE MERDA, parla de la violència. De com la majoria d’actes de violència provenen de la incapacitat d’escoltar-nos i entendre’ns, així com de les pròpies pors, de la rapidesa amb què saltem a l’atac quan sentim que se’ns qüestiona. I de la violència del llenguatge, de com una paraula que “només és una paraula” conté una expressió de pensament i transforma i modela la realitat que vivim.
El Nick i l’Anna tenen cinc anys. El Nick arriba afectat del col·legi perquè l’Anna li ha dit “negrata de merda”. Els pares d’en Nick intenten convèncer els pares de l’Anna per a que aquesta demani disculpes per l’insult racista, però els pares de l’Anna diuen que són coses de nens. El camp de batalla està servit, cap de les parelles està disposada a cedir, i es desencadenarà una confrontació entre els dos matrimonis per disputar-se la raó i una successió de fets de microviolència tan comuns a la nostra societat: el masclisme, el classisme, la xenofòbia, l’homofòbia, etc.
Per fer efectiva la reflexió, el muntatge busca la màxima proximitat amb el públic; és per això que l’escenari del Tantarantana es transforma en pati de butaques, on els espectadors estaran situats a 4 bandes i a tocar als actors, per tal que facin el viatge emocional conjuntament amb ells.
Denise Duncan té la seva pell de color negre, i per tant, té una certa experiència en aquestes situacions que ha viscut en pròpia pell durant forces anys. Li agradaria no haver d’escriure sobre aquest tema i que no fes cap falta, però creu encara avui en dia la situació no està normalitzada i que és convenient fer reflexionar als espectadors, precisament a aquells que en cap cas es consideren “racistes”, almenys conscientment.
Ens explica que s’ha donat que ella mateixa ha tingut reaccions inexplicables i no conscients en aquest sentit; un dia, ens explica, tornava a casa de nit i en carrer del Raval es va trobar de cara amb dos nois joves (un blanc, l’altre negre), un per cada vorera, i sense adonar-se va tenir una reacció sense cap lògica, ja que involuntàriament es va dirigir cap al noi de pell blanca … l’instint la va fer sentir-se més protegida per un de blanc que per un de negre.
Aquest fet i alguns d’altres que potser no tenen tampoc massa importància, li va provocar la necessitat d’escriure aquest text, per fer notar que les micro violències que vivim en el nostre dia a dia, no só massa lògiques.
L’escenografia i el vestuari juga amb 3 colors bàsics, el blanc, el negre i el gris, en un espai quadrangular amb una mena de catifa que dóna la sensació que imita els núvols; s’ha optat per no presentar de forma naturalista cap dels espais diferents on es desenvolupa l’acció.
En acabar la presentació, Ferran Murillo, director del Tantarantana, ens va fer cinc cèntims de la propera programació del Teatre fora de les parets físiques del teatre, i surt a passejar per la ciutat amb tres propostes ben diferents:
- El Tantarantana a la Sala Beckett
del 4 al 16 de juny – LA MARCA PREFERIDA DE LAS HERMANAS CLAUSMAN – Victoria Szpunberg és l’autora resident de la Sala Beckett d’aquesta temporada i ha volgut recuperar aquest espectacle estrenat al Tantarantana ara fa 9 anys. La proposta la dirigirà Glòria Balañà i la interpretaran Maria Rodríguez i Diana Torné.
- El Tantarantana al Born CCM
29 juny – EXTREMADAMENTE REBELDES Y PELIGROSAS – Un diàleg entre la dansa i la fotografia sobre les dones preses durant el franquisme. Un espectacle performatiu de Paradiso 99 dins del projecte Creació i Museus de les Fàbriques de creació. Parlem de la repressió franquista contra les dones durant la Guerra Civil i els primers anys de la Dictadura i, concretament, explora la vivència de la maternitat de les dones represaliades a les presons.
- El Tantarantana al CCCB (dins del GREC Festival de Barcelona)
19 al 21 de juliol – OI NÉOI (ELS NOUS) – Existeix la identitat cultural o és un invent? S’ho planteja un grup de joves del Raval entre els quals hi ha catalans, immigrants arribats de fa poc i fills d’immigrants amb un grau alt d’integració. Ja fa 8 anys que el Tantarantana impulsa el projecte PI(È)CE, que acosta els escenaris als joves i gent gran del Raval.
Podeu escoltar l’àudio de la presentació …
