– 292 – Teatre – LA PARTIDA D’ESCACS (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 2019.05.28 (temp. 18/19 – espectacle nº 212)

LA PARTIDA D’ESCACS (temp. 18/19 – espectacle nº 212)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir dimarts dia 28, en un Teatre Romea ple de gom a gom, vam poder veure LA PARTIDA D’ESCACS, una versió d’Iván Morales a partir de la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart.

Tal com ens van comentar a la roda de premsa, aquesta és la primera producció pròpia del 2019 d’aquest teatre, sobre l’última novel·la de l’autor austríac Stefan Zweig (Viena 1881- Petròpolis, Brasil 1942). Una novel·la curta, escrita en 1941 en el seu exili brasiler, on ell i la seva dona van decidir suïcidar-se.

En ella podem copsar les angoixes que vivia l’escriptor, perseguit per la idea d’un nazisme que acabaria dominant el món.

En un transatlàntic que viatja d’Europa a Amèrica poc després de la Segona Guerra Mundial hi coincideixen el campió mundial d’escacs, Mirko Czentovicz, i el senyor B., un burgès vienès que fuig dels nazis. Tots dos s’enfrontaran en una partida que no sabem com pot acabar.

Jordi Bosch dona veu al narrador, al senyor B, a en Mirko, al magnat irlandès McConnor i a un cambrer del vaixell. Cinc personatges , amb registres totalment diferents, que en Jordi Bosch ens mostra d’una forma magníficament convincent.

Un recital teatral ple de matisos d’un actor capaç de passar de la comèdia al drama en un “viatge” a la complexitat de l’ànima humana, alternant o simultaniejant gest, moviment i paraula. Un actor que ha estat capaç de posar-se en la pell de cada un dels personatges.

Una peça dirigida per l’Ivan Morales amb un magnífic disseny d’escenografia i il·luminació de Marc Salicrú, un acurat vestuari de Miriam Compte i un molt destacable espai sonor de Clara Aguilar.

En paraules de l’Ivan Morales, la monomania i les obsessions són les grans protagonistes d’aquesta peça teatral que és “un cant a la supervivència” amb una consciència profunda sobre els dimonis els quals cal sobreviure. Un viatge sensorial cap a l’obsessió.

Una passarel·la des del mig del passadís central de la platea dóna accés al vaixell-escenari. De fons la remor del mar. Una gran cortina i tres làmpades de vidre ens situen en el saló de fumadors del vaixell. Quan cau la cortina i les làmpades deixen de lluir, tot esdevé fosc i ens situem a l’habitació on la Gestapo va mantenir enclaustrat al nostre senyor B. A escena només dues cadires.

El senyor B és un advocat de prestigi amb una vida còmoda i rutinària, que ha estat detingut per les S.S. Un personatge que ha estat reclòs en una cambra sense possibilitat de fer res, sense possibilitat de veure res, sense possibilitat de parlar amb ningú, només esperant els interrogatoris. No pateix tortures físiques, però la tortura psicològica que comporta l’aïllament, el porta al límit de la bogeria. Un manual d’escacs, robat en un interrogatori, li serveix de via d’escapament per a la seva ment torturada.

Els escacs comporten una habilitat que ha estat sempre relacionada amb el grau d’intel·ligència, requereix un gran poder de concentració per poder preveure les jugades que farà el contrincant després de les teves. Però com totes les aficions, els escacs poden convertir-se en quelcom absorbent i obsessiu que bloquegi qualsevol altre tipus d’activitat. Per al nostre senyor B, el tauler d’escacs imaginari s’ha convertit en el seu salvador i alhora en el seu carceller.

Un final obert que dóna peu a pensar en un final tràgic com el que va tenir l’autor del text.

Una proposta valenta amb una posada en escena plena de llums i ombres, estratègicament “col·locades”, que matisen les accions de cada un dels personatges que, i tornem a repetir, interpreta magistralment en Jordi Bosch. Els efectes de só que envaeixen la sala de veus i música, acompanyen perfectament el desenvolupament de la proposta.

Autor: Stefan Zweig ( Versió d’Ivan Morales a partir de la dramatúrgia d’Anna Maria Ricart)
Direcció: Iván Morales
Repartiment: Jordi Bosch
Escenografia i il·luminació: Marc Salicrú \ Vestuari: Miriam Compte \ Espai sonor: Clara Aguilar \ Caracterització: Toni Santos \ Moviment: David Climent \ Ajudantia de direcció: Marc Cartanyà \ Direcció de producció: Maite Pijuan \ Cap de producció: Marina Vilardell \ Producció executiva: Maria Muntané \ Director d’oficina tècnica: Moi Cuenca \ Oficina tècnica: David Ruiz \ Regidoria: Silvia Domingo \ Tècnics so de companyia: Genís Morral / Clara Guerrero \ Construcció de l’escenografia: Oscar Hernandez, Pro-escena Albaladejo SL i Pascualin estructures \ Premsa: Anna Casasayas  \ Màrqueting: Publispec  \ Disseny gràfic: Santi & Ko \ Reportatge Fotogràfic: David Ruano
Idioma: català
Durada: 1h 10’

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.