– 286 – Òpera – LES PÊCHEURS DE PERLES – de Georges Bizet (🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 2019.05.24 (temp. 18/19 – espectacle nº 207)

LES PÊCHEURS DE PERLES (temp. 18/19 – espectacle nº 207)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Ahir vam fer cap al Gran Teatre del Liceu amb moltes ganes de veure aquesta producció, amb concepció escenogràfica i direcció escènica de Lotte de Beer, una jove directora holandesa que, amb 35 anys, debuta en el Liceu amb una innovadora i magnífica posada en escena.

A LES PÊCHEURS DE PERLES,  emmarca la història dels dos amics, Nadir i Zurga, en un reality show televisiu. Els amics s’havien jurat amistat eterna i, ara, es veuen enfrontats en estimar a la mateixa dona. L’acció transcorre entre càmeres de televisió, i el poble de pescadors de Bizet és ara una illa remota on els concursants fan vida sota la mirada dels espectadors. Lotte de Beer aconsegueix portar a l’actualitat els temes de fons plantejats a l’òpera: amors, religió, gelosia i amistat.

Malgrat que a nosaltres ens ha agradat molt aquesta posada en escena, el resultat global va ser una mica decebedor, especialment en les veus dels protagonistes, potser perquè encara recordàvem l’extraordinària versió que vàrem poder veure en directe als cinemes des del MET de Nova York, l’any 2016, amb les magnífiques veus de Diana Damrau (Leila), Matthew Polenzani (Nadir), Mariusz Kwiecien (Zurga) i Nicolas Testé (Nourabad).

LES PÊCHEURS DE PERLES és una òpera amb música de Georges Bizet (1838-1875) i llibret en francès d’Eugène Cormon (1810-1903) i Michel Carré (1822-1872). Va ser estrenada el 1863 al Théâtre-Lyrique du Châtelet de París i es van fer únicament 18 representacions, ja que no va ser pas ben rebuda per la crítica del seu temps. Una peça composta en plena maduresa artística, tot i que encara no tenia vint-i-cinc anys, i amb trets orientalistes, ja que està situada a Ceilan. El llibret es va inspirar en òperes preexistents com La Vestale (Spontini) o Norma (Bellini) que parla de l’amor prohibit entre una dona consagrada als déus i un pescador.

Aquesta òpera en tres actes, es va estrenar al Liceu el 1887 en llengua italiana amb el títol de I pescatori di perle. Aquesta és la primera vegada que es representa, al nostre teatre, en francès, l’idioma original.

Zurga (el baríton Michael Adams) i Nadir (el tenor John Osborn) van conèixer en un temple de Brahma a la sacerdotessa Leïla (la soprano Ekaterina Bakanova), i tots dos es van enamorar d’ella. Per no trencar la seva promesa d’amistat decideixen allunyar-se d’ella. Quan tornen a l’illa i es retroben de nou amb Leïla, ella acaba de fer el vot de castedat. Leïla i Nadir no poden evitar la passió i en ser descoberts hauran de fugir si no volen morir. El paper de Nourabad, el gran sacerdot, està interpretat pel baix Federico de Michelis.

Un argument simple amb una música intensa, amb moments molt bells com el duo entre els dos amics “Au fond du temple saint” o l’ària de Nadir “Je croix entendre encore“, que curiosament canta dins del “confessionari” propi dels realitys televisius.

Yves Abel, el director d’orquestra canadenc, assumeix la direcció musical d’aquesta proposta.

En aquesta versió els personatges de l’òpera són els concursants i el cor és l’audiència que segueix el reality des de casa seva, per televisió i vota. En el centre de l’escenari trobem el plató de televisió, i darrere seu en una pantalla gegant es projecta el que els espectadors veuen a les seves cases. Aquesta pantalla ens deixa veure l’interior d’aquestes llars on els espectadors han escollit a Zurga com a líder i han de decidir si Leïla i Nadir han de viure o morir ….

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de A. Bofill

Curiosa, millor dit, esperpèntica i retrògrada la reacció d’una part del públic del Liceu, quan entre la segona i tercera part es va projectar una “enquesta teatralitzada” feta als espectadors, sobre el reality ….. És difícil d’entendre aquesta xiulada. Perquè els hi resulta tan difícil acceptar propostes innovadores si aquestes respecten en tot moment el llibret original??? No podria ser aquest el format de l’òpera si s’hagués escrit avui???

Un muntatge que respecta el temple original, el vestuari tradicional de Ceilan (avui Sri Lanka), la presència de la platja, …..

Per nosaltres el millor ha estat aquesta posada en escena de Lotte de Beer, totalment innovadora, que ens ha agradat molt; una primera part on les veus semblaven estar a mig gas, fet que per sort va millorar en el desenvolupament de la segona part amb els actes II i III. Especialment decebedora, al nostre entendre, la veu del tenor John Osborn, força millor la del baríton Michael Adams, i extraordinaris moments de la soprano Ekaterina Bakanova.

El cor en aquesta ocasió tampoc ha estat per tirar coets, segurament a causa de la tela/pantalla que separava els membres del cor de la platea i que esmorteïa força el so de les seves veus.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció musical: Yves Abel
Direcció d’escena: Lotte de Beer
Reposició: Dorike van Genderen
Direcció del cor: Conxita García
Repartiment: Ekaterina Bakanova, John Osborn, Michael Adams i Federico de Michelis
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Escenografía: Marouscha Levy \ Vestuari: Jorine van Beek \ Il.luminació: Alex Brok \ Videocració: Finn Ross
Producció: Theater an der Wien
Idioma: francès
Durada: 2h 30’ amb un entreacte de 30’

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.