TIGRES DE VIDRE de Toni Hill (temp. 18/19 – llibre nº 021)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba
Fa tres anys vaig llegir “Els amants d’Hiroshima” que completava una trilogia de novel·la negra protagonitzada per l’inspector Hèctor Salgado. Després va publicar “Els àngels de gel” una intriga amb elements gòtics i ara amb aquest TIGRES DE VIDRE, Toni Hill fa un nou gir, amb una història de suspens psicològic sobre la lleialtat, amb l’assetjament escolar com a element protagonista.
TIGRES DE VIDRE es desenvolupa en dos plans temporals, els anys 70 i el 2015 i se situa a la ciutat de Barcelona a l’anomenada Ciutat Satèl·lit, un barri de Cornellà (actualment Sant Ildefons), que formava part del “cinturó vermell de Barcelona” i on s’hi van construir habitatges per als immigrants que van arribar a la ciutat al voltant dels anys seixanta.
Dos amics de l’escola, en Víctor Yagüe i en Juan Pedro Zamora (Juanpe) es retroben casualment trenta anys després. El crim d’un company d’escola, ocorregut el desembre del 1978 els va separar i han tingut sorts diferents a la vida.
Víctor és un executiu d’èxit, viu a Galícia, està casat i és pare d’una filla. Ara se n’ocupa de les obres d’un hotel al carrer Aragó de Barcelona. Ell el dirigirà i ha de contractar personal.
Juanpe va estar molts anys tancat en un correccional i ara, a l’atur i sol, ha tornat a viure a casa dels seus pares ja morts. Treballa per un policia retirat i consumeix drogues. El seu futur és totalment incert.
Una tercera persona, company d’escola de tots dos, l’Ismael, està escrivint la història del crim d’en Joaquim Vázquez, on tots ells van estar involucrats.
Una història del passat que s’anirà intercalant amb una història del present i on l’assetjament escolar pren protagonisme. Una novel·la negra que el mateix autor ha definit com a costumista per les referències a sèries dels anys 70 com Mazinger Z, les aventures de Sandokan o a les col·leccions de cromos de Panrico.
Estructurada en cinc parts amb capítols curts i uns personatges molt ben definits que es van alternant en el seu protagonisme. Un llenguatge àgil i col·loquial i una trama intensa que m’ha mantingut enganxada fins al final.
Una novel·la molt personal on l’únic fet autobiogràfic és que Hill va patir assetjament escolar de nen, ell tenia 8 anys, i els seus assetjadors, 12.
Una història marcada per l’amistat, el silenci, el pes de la culpa i el desig de reparació. El pes del passat sobre les accions del present. Una violència latent, durant tota la novel·la, que et fa esperar que passi alguna cosa.
I un final sorprenent.
TONI HILL va néixer a Barcelona l’any 1966, és llicenciat en Psicologia, tot i que fa anys que es dedica a la traducció literària i a la col·laboració editorial. “L’estiu de les joguines mortes“, publicada en 2011, va ser la seva primera novel·la.