ALGUIEN VIENE (temp. 18/19 – espectacle nº 206)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir dijous vam fer cap a La Vilella, el petit i acollidor espai teatral del Poble Sec, per tal de veure la proposta de la Cia. La Münchausen, amb dramatúrgia i direcció de Dionisio Sánchez, ALGUIEN VIENE.
En entrar a la sala travessant les cortines verdes que envolten l’espai, una pianista vestida de vermell (Laura Mihon) ens dona l’esquena, Sarah, una dona gran (Llúcia Pérez) que acaricia un gat està asseguda en un sofà, i un home espera a peu dret.
Ell és en Perkins (genial interpretació de Pau Sastre) i és taxidermista. Ens explica la seva passió per la selva i els animals. Ell vol que semblin vius sempre. Les seves actituds i la seva gestualitat s’identifica amb actituds i gestualitats animals.
Perkins visita Sarah un cop l’any, coincidint amb l’aniversari de la desaparició de la seva dona i filla, Lee. Ella té a les mans la foto de la seva filla desapareguda amb qui diu parlar. Espera la trucada de la seva amiga Rose. L’entrada inesperada de la llogatera Miller (Guli Brünner) ho capgira tot. Perkins a partir d’aquell moment vol visitar a Sarah almenys un cop per setmana … per què ?
Sarah viu sola. Gairebé. Un gat. La llogatera Miller. Trucades esporàdiques de la seva amiga Rose. La foto d’una filla que va desaparèixer sense deixar rastre. Un cop l’any rep a casa la visita del taxidermista Perkins. Junts beuen te i recorden a l’absent Lee. Aquesta vegada alguna cosa no va com hauria d’anar. Mentre Sarah cada vegada té més present el record de la seva filla, Perkins considera que ha arribat el moment de començar a oblidar.
No. Alguna cosa no marxa com ha de marxar. Una trobada inesperada entre Perkins i la misteriosa Miller farà que el passat torni a repetir-se. Sarah recorda el que una vegada va arribar a oblidar. I si en tot ésser vivent tragués el cap l’ull de cristall? ¿El farcit de dins?
A partir d’aquell moment realitat i ficció es confonen. I nosaltres espectadors, també ens confonem i dubtem de tot el que estan davant dels nostres ulls. Uns personatges ocupen el lloc dels altres, Miller es transforma en Lee i Sarah ocupa el lloc de Rose. Perkins guanya un concurs per capturar i dissecar 20 gats muntesos que han d’anar a decorar una sala del Congrés. La dona de vermell el ve a buscar. A Qui representa la dona de vermell ???
Algú ve. Algú se’n va.
Una proposta diferent i atípica que ens ha deixat confosos, però que ens atrapa des del minut zero, però amb un munt de preguntes per respondre i que ens fa cavil·lar en sortir de la sala fins que ens posem a dormir. Uns personatges estranys que semblen perduts en la realitat que viuen i potser desitjarien viure un altre. L’obsessió per mantenir els éssers amb vida. La no acceptació del pas del temps.
Unes interpretacions magnífiques de tots ells, inquietants i trasbalsadores, humanes i animals al mateix temps, i “molt especialment la del gat” que ens ha enlluernat a tots.
Un thriller força angoixant i apassionant, que ens té atrapats des de l’inici i amb suspens, fins al darrer segon.
Només queden dues representacions a La Vilella (avui divendres 24 i diumenge 26). Si podeu, feu-nos cas, no us la perdeu. És autèntic teatre.
Direcció i dramatúrgia: Dionisio Sánchez
Interpretació: Llúcia Pérez, Pau Sastre, Guli Brünner, Laura Mihon
Ajudantia de direcció: Laura Mihon \ Espai escènic: Daniel Ruiz
Il·luminació: Laia García i Joan Rey \ Video i fotografia: Óscar de Estrella \ Música: La Münchausen
Producció: Mamen Gallego
Idioma: castellà
Durada: 70 minuts
