– 281 – Teatre – JACUZZI (🐌) – Sala FlyHard – 2019.05.20 (temp. 18/19 – espectacle nÂș 204)

JACUZZI (temp. 18/19 – espectacle nÂș 204)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba & Miquel GascĂłn

Ahir dilluns vam fer cap a la Sala Flyhard, i hem de dir que tant de bo no haguĂ©ssim anat, perquĂš se’ns fa molt difĂ­cil escriure aquesta entrada sobre el treball d’una persona a la que admirem, apreciem i considerem un bon amic. Malauradament, JACUZZI Ă©s per nosaltres un projecte fallit, especialment en la dramatĂșrgia i la direcciĂł.

Potser en llegir el subtĂ­tol de la proposta “Un musical electoral de Marc Rosich …..” esperĂ vem quelcom semblant a aquella peça que es va representar a la Sala Petita del TNC “A tots els que heu vingut” que ens va fer riure de valent. Res a veure, el que pretĂ©n ser una peça entre la farsa i el thriller, pateix d’una dramatĂșrgia inconsistent on els tres actors neden com poden.

Àngela Amat (AntĂČnia Jaume), Ă©s l’alcaldable d’esquerres que comença la campanya electoral amb la simbĂČlica enganxada de cartells. Abans passa per casa seva on s’estĂ  instal·lant un Jacuzzi. Àngela vol fer signar a l’instal·lador (Oriol Guinart) una clĂ usula de confidencialitat… perĂČ ell nomĂ©s hi accedirĂ  si li deixen fer Ășs privat de l’equipament un cop a la setmana.

AgnĂšs Amich (Laia Alsina Riera) Ă©s la cap de comunicaciĂł del partit conservador, enemic polĂ­tic de l’Àngela.

L’Àngela i l’Agnùs fa anys que amaguen la relació sentimental que mantenen. L’embolic està servit
..

La mĂșsica signada per Clara Peya estĂ  enregistrada i s’ofereix entretallada com a fil musical del jacuzzi, fet que ens impedeix gaudir d’aquesta creaciĂł com de ben segur mereix; per valorar-la com cal, potser l’haurĂ­em d’escoltar de nou, sempre que aquesta mĂșsica la poguessin escoltar deslligada de les lletres de les cançons, que al nostre entendre la malmeten.

Interpretacions a moments molt histriĂČniques i amb una gestualitat, al nostre entendre, excessiva. Tampoc resulta convincent la part cantada, tot i que han tingut a Mariona Castillo com a coach. DestacarĂ­em positivament la part interpretativa de l’Oriol Guinart que es posa a la pell de tres personatges i les converses amb la Gladys, la teleoperadora que es converteix en amiga intima de les dues dones.

Una comĂšdia molt inconsistent, una dramatĂșrgia plena de tĂČpics amb algunes referĂšncies a Ramon Llull o Salvat Papasseit i una part de thriller amb un gir gore que porta a les dues protagonistes als assassinats sense escrĂșpols.

Com hem indicat en començar aquesta entrada, ens sap greu valorar negativament una proposta teatral, perĂČ nosaltres ens mantenim en la lĂ­nia d’escriure el que pensem, sempre deixant clar que Ă©s una opiniĂł personal, que no desmereix en absolut la feina que sabem que hi ha al darrere de qualsevol proposta.

Text i direcciĂł: Marc Rosich
MĂșsica original: Clara Peya
IntĂšrprets: Laia Alsina Riera, Oriol Guinart i AntĂČnia Jaume
Ajudant direcció: Jordi Centelles \ Escenografía: Sergi Corbera \ Vestuari: Joana Martí \ Il.luminació i espai sonor: Xavi Gardés \ Coach cant: Mariona Castillo \ Moviment: Roberto G.Alonso \ Imatge: Roser Blanch \ Producció executiva: Sergio Matamala, Clara Cols i Roser Blanch \ Comunicació i xarxes: Eli Riera \ Premsa: Clara Cols \ Cap tÚcnic sala: Xavi Gardés
Enregistrament banda Sonora: Estudi BeatGarden
Clara Peya (piano), Vic Moliner (baix electric), Andreu Moreno (bateria), Pau Romero (guitarra elĂšctrica)
Idioma: catalĂ 
Durada: 80 minuts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'estĂ  connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.