ROMEU I JULIETA de PROKÓFIEV (temp. 18/19 – espectacle nº 202)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
I si és diumenge al matí, llavors ens toca concert de l’OBC i aquesta vegada dirigida pel seu titular Kazushi Ono.
Avui tenim un al·licient afegit i és escoltar el Shamisen, un instrument representatiu de diverses arts tradicionals del Japó, un instrument de tres cordes semblant al llaüt. El seu origen es remunta a fa uns cinc-cents anys.
Per tocar-lo es fan servir el blachi (un pelctre) i el yubisuri (petita banda que facilita que la mà llisqui pel pal). Segons el gruix del pal hi ha tres tipus de shamisen, el hosozao, el chuzao i el futozao.
El programa del concert ha estat el següent:
- DMITRI DMÍTRIEVITX XOSTAKÓVITX (Sant Petersburg 1906-Moscou 1975).
Ballet suite núm.1 op. 84 (1949)- 1ª audició (🐌🐌🐌🐌)
Sotmès a la censura soviètica que afectava les seves creacions simfòniques, Xostakóvitx va crear quatre Suites de Ballet més lleugeres, amb una gran simplicitat melòdica, que li van donar l’èxit als teatres de Moscou i Leningrad fins que van estar prohibides pel règim de Stalin.
El Ballet suite núm. 1 op.84 consta de sis números, procedents de partitures de ballets prohibides (The Limpid Stream, The Golden Age, The Bold) per no complir amb els dictats del règim socialista. El primer “Vals líric” provinent de la Suite para Jazz Orchestra, els tres següents provinents de The Limpid Stream, “Dansa”, amb el subtítol de Pizzicato, “Romança” i “Polka”. El segueix un cinquè número “Vals scherzo” provinent de The Bolt i finalitza amb “Galop” de The Límpid Stream.
Com diu el programa de mà, ha estat una deliciosa festa orquestral.
———————————-
- FABIÀ SANTCOVSKY (Barcelona, 1989)
Homenatge a Casals & Cant de l’ombra doble per a dos Shamisens i orquestra. (2018-19). Estrena absoluta. (🐌🐌🐌+🐚)
Aquesta obra és un encàrrec de l’OBC, Fundació SGAE i AEOS, i ens és presentada pel mateix compositor. Escrita especialment per al duet nipó Yoshida Brothers, dos virtuosos del Shamisen.
Fabià Santcovsky, jove compositor nascut a Barcelona, va estrenar l’any passat l’òpera “Les chanchas” al Teatro Argentino de la Plata, amb un gran èxit. En aquesta proposta que s’estrena a l’Auditori, i segons ell mateix diu, continua perfeccionant la tècnica de mimetitzar el so del vent des dels instruments de corda i les periodicitats de l’orquestra com si una força major –com un accident climàtic- activés tots els seus sons fins que s’esvaïssin sota les lleis de la termodinàmica i el moviment mecànic.
Ryoichiro Yoshida i Kenichi Yoshida nascuts a finals dels anys 70 a Hokkaido (l’illa més septentrional del Japó), van escollir el Shamisen a l’edat de 5 anys i van començar a estudiar-lo l’any 1990 amb el conegut mestre Takashi Sasaki. L’any 2003 van oferir el seu primer concert als Estats Units. Actuen sovint junts tot i que desenvolupen els seus propis projectes per separat.
La peça que hem pogut escoltar en primícia aquest cap de setmana, i com indica el seu títol, ha volgut ser també un homenatge a Pau Casals a través d’una elaboració del Cant dels ocells, partint segons comenta el compositor, de la concreció sonora del so dels ocells que despleguen els violins solistes. Malgrat no estar acostumats a aquest so, tan diferent de la música que escoltem a occident, ens ha agradat força més del que esperàvem i ens ha despertat la curiositat per intentar escoltar algunes peces interpretades amb aquest instrument.
La peça consta de tres parts diferenciades “Homenatge als ocells” (I. L’Eco dels Ocells), “Cant de l’ombra doble” i “Homenatge a Casals” (II. La Ressonància dels Ocells).
Molt aplaudida la peça i la interpretació dels germans Yoshida que ens han regalat un bis meravellós.
———————————-
- SERGEI PROKÓFIEV (Soncovka 1891-Moscou 1953)
Romeu i Julieta (selecció Kazushi Ono) (1935-1936) (🐌🐌🐌🐌)
Romeo i Julieta va ser un encàrrec que va rebre Prokófiev del Teatre Kirov (Mariinsky) de Leningrad, l’any 1934, obra que finalment va ser rebutjada. L’any 1935 el Teatre Bolshoi de Moscou es va interessar per aquest ballet, però també la va descartar per la complexitat de la música per ser ballada.
Mentre esperava que finalment fos estrenada (ho va ser el gener del 1940 a Leningrad), Prokófiev va compondre dues suites orquestrals del ballet que destaquen pel seu lirisme i força dramàtica.
La selecció que ens ha ofert Kazushi Ono, combina tres peces de la primera suite i sis procedents de la segona: Montescs i Capulets-La jove Julieta-Màscares-Romeu i Julieta-Dansa-Frare Laurence-La mort de Tybald-Romeu i Julieta abans de separar-se i Romeu davant la tomba de Julieta.
Ha estat una selecció molt encertada i una interpretació magnífica per part de l’OBC, com de fet sempre ens té acostumats.
Un gran concert.
No som habituals com vosaltres als concerts de l´OBC.
Coincidim en la percepció del concert, m´agrada que s´encarreguin peces a nous creadors i amb el referent de Pau Casals vam sentir una música plena de natura.
Bonic tàndem OBC i Yoshida Brothers.
En els concerts de l’OBC es molt habitual interpretar una obra novell d’un compositor viu. Eauest concert vam descobrir un nou instrument, almenys per nosaltres