– 278 –  Dansa – GRAN BOLERO – JESÚS RUBIO GAMO – Mercat de les Flors (🐌🐌🐌+🐚) – 2019.05.18 (temp. 18/19 – espectacle nº 201)

GRAN BOLERO – JESÚS RUBIO GAMO (temp. 18/19 – espectacle nº 201)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón

Dissabte al Mercat de les Flors vam poder veure GRAN BOLERO, la proposta de Jesús Rubio Gamo, una dansa sobre l’obstinació, sobre el trànsit entre el plaer i l’esgotament i també sobre el pas del temps. Aquesta peça ha estat programada dins de l’itinerari “Imprescindibles d’aquí i ara”.

Amb una partitura de José Pablo Polo, basada en Bolero de Maurice Ravel, la peça GRAN BOLERO presenta una rítmica hipnòtica i repetitiva, in crescendo, amb dotze ballarins a escena que dansen fins a l’extenuació.

Jesús Rubio Gamo (Madrid 1982) és ballarí, coreògraf i escriptor independent, que produeix les seves pròpies produccions des de 2008. Format a Londres, propicia en aquesta ocasió un intercanvi entre el Mercat de les Flors i els Teatros del Canal amb sis ballarins de cada ciutat per parlar de l’esforç i del plaer de resistir. En 2016 va crear el duet Bolero, amb els ballarins Alberto Alonso i Clara Pampyn, una peça minimalista, fascinant i extenuant, amb la durada i la música de Ravel original.

Aquesta peça va ser seleccionada per al programa europeu Aerowaves, Dance Across Europe 2017 fet que el va decidir a ampliar la peça convertint-la en el que és ara, el GRAN BOLERO, que suposa la seva incursió en peces de gran format.

A la pàgina web de Jesús Rubio podem llegir el que ell concreta d’aquesta peça:

GRAN BOLERO és cos, és temps i també és un lloc en el qual sis ballarins de Madrid i sis de Barcelona poden trobar-se per a malbaratar energia junts i revisitar la música que Ravel concebés en 1928 com un assaig orquestral basat en un ball tradicional espanyol.

GRAN BOLERO és una gran oportunitat per a recordar que un dia decidim confiar que la dansa i la música anaven a salvar-nos de tota la resta.

GRAN BOLERO és una peça sobre l’esforç i el plaer de resistir; una dansa obstinada sobre el trànsit entre el gaudi i l’esgotament, un ball per a celebrar el temps i espai que compartim, la intensitat i la fugacitat, el pressentiment i l’assossec.

Amb la música de Bolero, que és com un tren, un punt de fuga cap endavant, els ballarins arriben a un estat de cansament en què cal revisar les forces per poder continuar, i aquest és el moment que m’interessa, i que en aquesta peça puc dilatar i investigar millor. Al final el que més m’interessa és la transformació dels estats.

Són dotze els ballarins que des del primer minut són a escena, Alberto Alonso, Eva Alonso, Albert Barros, Agnès Balfegó, Natalia Fernandes, María Hernando, Joel Mesa, Iván Montardit, Clara Pampyn, Carlos Peñalver, Jose Ruiz i Paula Tato.

Un principi força desconcertant amb els ballarins palplantats immòbils a escena amb un so, millor dit un “soroll” desagradable, gairebé insuportable, que ens va fer pensar en el pitjor. A poc a poc els ballarins es mouen un a un fins que els dotze giren tots junts en sentit contrari a les agulles del rellotge. A partir d’aleshores la coreografia ens atrapa, malgrat la seva reiteració, que en alguns moments es la fa potser massa repetitiva.

En acabar reconeixem que ha estat un magnífic treball coral d’una intensitat creixent que els porta al límit i on cada ballarí ha de decidir seguir o parar quan l’esgotament l’atrapa. Uns ballarins que es van rellevant en la dansa sense parar de ballar. Una estructura senzilla que es va complicant, una proposta que parla del plaer de ballar i del que passa quan el plaer s’acaba. Els 10 últims minuts han estat brutals i ens han fet vibrar com poques vegades ho hem fet veient dansa.

Segons comenta el mateix Jesús Rubio, aquesta peça explora els límits de cada ballarí, concebuda com un repte que els hi proposa per tal de veure fins a quan són capaços de ballar. Metafòricament, en el procés han de deixar enrere tot allò que els “hi pesa”, i per expressar-ho, la majoria d’ells acaba la peça totalment nu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Després de la representació va tenir lloc un interessant col·loqui amb en Jesús Rubio, conduït per Marc Olivé.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Idea, direcció artística i coreografia: Jesús Rubio Gamo
Intèrprets: Alberto Alonso, Eva Alonso, Albert Barros, Agnès Balfegó, Natalia Fernandes, María Hernando, Joel Mesa, Iván Montardit, Clara Pampyn, Carlos Peñalver, Jose Ruiz, Paula Tato
Música: José Pablo Polo basado en Boléro de Maurice Ravel
Disseny vestuari: Cecilia Molano \ Confecció: Naldi Fernandes \ Disseny il·luminació: David Picazo \ Assistència direcció: Alicia Cabrero \ Acompanyament artístic: Elena Córdoba \ Producció: Jorge Rúa \ Ajudant producció: Claudia Córdova \ Fotografia: Eva Guillamón, Claudia Córdova, Belén Iniesta \ Coordinació tècnica: Daniel Checa
Durada: 50 minuts

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Dansa i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.