– 267 – Voltar per la Literatura –  ANIMALS DELS MARGES de Miquel Aguirre (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.05.12 – (temp. 18/19 – llibre nÂș 017)

ANIMALS DELS MARGES de Miquel Aguirre (temp. 18/19 – llibre nÂș 017)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques – 

Per Imma Barba

De Miquel Aguirre nomĂ©s havia llegit el relat “El Mediocre” publicat en el llibre “Assassins de Girona” d’aquesta mateixa editorial i encara tinc pendent la seva anterior novel·la “Els morts no parlen” (nĂșm. 10 de la col·lecció de Llibres del Delicte).

Ara he llegit ANIMALS DELS MARGES, aquesta faula negra que ens endinsa en una fosca organitzaciĂł de sicaris com a camĂ­ per preguntar-nos sobre les conseqĂŒĂšncies d’exercir el dret a ser i pensar diferent.

Un llibre no convencional, amb dosis d’humor negre, surrealisme i ple d’ironia, on no hi ha ni investigadors, ni policies i quasi podrĂ­em dir, ni morts.

Un llibre que ens interroga sobre la llibertat individual, el risc a dissentir i la dificultat d’apartar-nos de les convencions i dels canons establerts.

Pere Sol treballa en una organitzaciĂł de sicaris amb una peculiar manera d’actuar a mig camĂ­ entre la brutalitat i el grotesc. Abandona un cadĂ ver dins d’un cotxe i aquest fet comporta incomplir les regles de l’organitzaciĂł. Aquesta infracciĂł li suposarĂ  una condemna que haurĂ  de complir.

Una organització criminal que utilitza els llibres com a símbol d’amenaça, qui rep un llibre sap que ha de morir. En paraules del mateix autor “Ara mateix, per a molta gent els llibres ja s’han convertit en una amenaça, en autùntics elements subversius”.

CapĂ­tols molt llargs que porten el tĂ­tol d’un animal, tret de l’Ășltim. Una novel·la plena de personatges perdedors i marginals que utilitza el diĂ leg entre ells per anar explicant els diferents punts de vista. El nostre protagonista es veurĂ  immers en una turbulĂšncia de missatges xifrats, amenaces, execucions simbĂČliques i avisos amb l’Ășnic objectiu que compleixi la condemna imposada.

L’acciĂł tĂ© lloc en diferents indrets que podrĂ­em considerar atĂ­pics per una novel·la: benzineres, bars, hotels, aparcaments de camions o l’interior d’un cotxe, en general, llocs que, com els personatges, sĂłn espais desolats i sĂČrdids. Llocs i personatges que estan als marges de la carretera principal.

Una novel·la que m’ha atrapat pel simbolisme de moltes de les escenes descrites i perquĂš, sent gĂšnere negre, s’aparta magistralment dels estereotips als quals estem acostumats.

Miquel Aguirre Oliveras va nĂ©ixer a Banyoles l’any 1964. És llicenciat en HistĂČria ContemporĂ nia i columnista del diari el Punt. Col·laborador en diferents programes de rĂ dio com RĂ dio Banyoles, RĂ dio Salt i RĂ dio Girona.

Autor d’assajos i llibres d’histĂČria,  aquesta Ă©s la quarta novel·la que publica: “DesprĂ©s del tro” (Proa, 2000), “La Cortina de saca” (Col·lecciĂł Gabriel Ferrater, Servei de publicacions de l’UAB, 2012) i “Els morts no parlen” (Llibres del Delicte 2014).

TĂ­tol: Animals dels marges
Autor: Miquel Aguirre
Editorial: Llibres del Delicte
Data de publicaciĂł: Febrer de 2019
PĂ gines: 292

2 thoughts on “– 267 – Voltar per la Literatura –  ANIMALS DELS MARGES de Miquel Aguirre (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.05.12 – (temp. 18/19 – llibre nÂș 017)

  1. Miquel Aguirre

    GrĂ cies per les vostres paraules dedicades al meu llibre. L’escriptor com el nĂ ufrag tenen en comĂș una certa fe en l’escriptura. L’escriptor escriu novel·les, per exemple, i el nĂ ufrag si tĂ© llapis i paper, i ampolles a tocar, escriurĂ  missatges d’auxili. Totes dues accions tenen alguna cosa d’ingenuĂŻtat. Per aixĂČ, quan de cop i volta m’adono que algĂș no nomĂ©s m’ha llegit sinĂł que em ressenya tinc la sensaciĂł que algĂș s’acosta per rescatar-me, que dalt de la lĂ­nia de l’hortizĂł hi ha un vaixell, els tripulants del qual han trobat l’ampolla amb el missatge. Una abraçada ben forta.

    Respon
    1. Imma Barba

      GrĂ cies a tu pel comentari i per escriure un llibre com aquest. M’agrada molt llegir tots tipus de llibres, i de fet no em veurĂ s mai sense un llibre a la mĂ . La literatura forma part de la meva vida.
      Quan un llibre m’atrapa sento la necessitat de ressenyar-lo per tal que altres persones tinguin l’oportunitat de llegir-ho. I mĂ©s en un mĂłn editorial on les petites joies, sovint, queden amagades.
      Una abraçada.

      Respon

Leave a Reply