– 267 – Voltar per la Literatura –  ANIMALS DELS MARGES de Miquel Aguirre (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.05.12 – (temp. 18/19 – llibre nº 017)

ANIMALS DELS MARGES de Miquel Aguirre (temp. 18/19 – llibre nº 017)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba

De Miquel Aguirre només havia llegit el relat “El Mediocre” publicat en el llibre “Assassins de Girona” d’aquesta mateixa editorial i encara tinc pendent la seva anterior novel·la “Els morts no parlen” (núm. 10 de la col·lecció de Llibres del Delicte).

Ara he llegit ANIMALS DELS MARGES, aquesta faula negra que ens endinsa en una fosca organització de sicaris com a camí per preguntar-nos sobre les conseqüències d’exercir el dret a ser i pensar diferent.

Un llibre no convencional, amb dosis d’humor negre, surrealisme i ple d’ironia, on no hi ha ni investigadors, ni policies i quasi podríem dir, ni morts.

Un llibre que ens interroga sobre la llibertat individual, el risc a dissentir i la dificultat d’apartar-nos de les convencions i dels canons establerts.

Pere Sol treballa en una organització de sicaris amb una peculiar manera d’actuar a mig camí entre la brutalitat i el grotesc. Abandona un cadàver dins d’un cotxe i aquest fet comporta incomplir les regles de l’organització. Aquesta infracció li suposarà una condemna que haurà de complir.

Una organització criminal que utilitza els llibres com a símbol d’amenaça, qui rep un llibre sap que ha de morir. En paraules del mateix autor “Ara mateix, per a molta gent els llibres ja s’han convertit en una amenaça, en autèntics elements subversius”.

Capítols molt llargs que porten el títol d’un animal, tret de l’últim. Una novel·la plena de personatges perdedors i marginals que utilitza el diàleg entre ells per anar explicant els diferents punts de vista. El nostre protagonista es veurà immers en una turbulència de missatges xifrats, amenaces, execucions simbòliques i avisos amb l’únic objectiu que compleixi la condemna imposada.

L’acció té lloc en diferents indrets que podríem considerar atípics per una novel·la: benzineres, bars, hotels, aparcaments de camions o l’interior d’un cotxe, en general, llocs que, com els personatges, són espais desolats i sòrdids. Llocs i personatges que estan als marges de la carretera principal.

Una novel·la que m’ha atrapat pel simbolisme de moltes de les escenes descrites i perquè, sent gènere negre, s’aparta magistralment dels estereotips als quals estem acostumats.

Miquel Aguirre Oliveras va néixer a Banyoles l’any 1964. És llicenciat en Història Contemporània i columnista del diari el Punt. Col·laborador en diferents programes de ràdio com Ràdio Banyoles, Ràdio Salt i Ràdio Girona.

Autor d’assajos i llibres d’història,  aquesta és la quarta novel·la que publica: “Després del tro” (Proa, 2000), “La Cortina de saca” (Col·lecció Gabriel Ferrater, Servei de publicacions de l’UAB, 2012) i “Els morts no parlen” (Llibres del Delicte 2014).

Títol: Animals dels marges
Autor: Miquel Aguirre
Editorial: Llibres del Delicte
Data de publicació: Febrer de 2019
Pàgines: 292

2 pensaments sobre “– 267 – Voltar per la Literatura –  ANIMALS DELS MARGES de Miquel Aguirre (🐌🐌🐌🐌🐌) – 2019.05.12 – (temp. 18/19 – llibre nº 017)

  1. Miquel Aguirre

    Gràcies per les vostres paraules dedicades al meu llibre. L’escriptor com el nàufrag tenen en comú una certa fe en l’escriptura. L’escriptor escriu novel·les, per exemple, i el nàufrag si té llapis i paper, i ampolles a tocar, escriurà missatges d’auxili. Totes dues accions tenen alguna cosa d’ingenuïtat. Per això, quan de cop i volta m’adono que algú no només m’ha llegit sinó que em ressenya tinc la sensació que algú s’acosta per rescatar-me, que dalt de la línia de l’hortizó hi ha un vaixell, els tripulants del qual han trobat l’ampolla amb el missatge. Una abraçada ben forta.

    M'agrada

    Respon
    1. Imma Barba

      Gràcies a tu pel comentari i per escriure un llibre com aquest. M’agrada molt llegir tots tipus de llibres, i de fet no em veuràs mai sense un llibre a la mà. La literatura forma part de la meva vida.
      Quan un llibre m’atrapa sento la necessitat de ressenyar-lo per tal que altres persones tinguin l’oportunitat de llegir-ho. I més en un món editorial on les petites joies, sovint, queden amagades.
      Una abraçada.

      Liked by 1 person

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.