Hem estat una setmana “desapareguts”, perquè novament hem volgut gaudir d’un viatge en companyia d’uns bons amics. Aquesta vegada ha estat una escapada de 6 dies per la Vall de Baztan a Navarra, amb algunes visites puntuals al país basc francès. Vàrem preferir no portar l’ordinador i escriure les ressenyes pendents a la nostra tornada.
______________________
LES VARIACIONS ENIGMA D’ELGAR (temp. 18/19 – espectacle nº 190)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Diumenge dia d’eleccions i dia d’Auditori. Primer hem anat a votar a la candidatura presentada pel nostre president legítim Carles Puigdemont, i després ens hem encaminat fins a l’Auditori per escoltar aquest concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, dirigida per Miguel Harth-Bedoya.
Miguel Harth-Bedoya (Lima, 1968) és en l’actualitat director de l’Orquestra de Ràdio Noruega a Oslo i director musical de l’Orquestra Simfònica de Fort Worth. Va estudiar direcció d’orquestra als EEUU i al seu Perú natal va ajudar a fundar, en 1993, l’Orquestra Filarmónica de Lima. És fundador i director de Caminos del Inka, organització dedicada a investigar, difondre i preservar el ric llegat musical d’Amèrica del Sud.
El programa ha estat el següent:
- JIMMY LÓPEZ (Lima, 1978)
Perú negro (2012) (🐌🐌🐌+🐚)
Es tracta d’una primera audició d’aquesta peça estrenada el 2013 i que el mateix compositor diu que està inspirada en la música afro peruana i fa referència a sis cançons tradicionals: 1. Pregon I– 2. Toro Mata– 3. Ingá– 4. Le dije a papá– 5. Pregón II– 6. Son de los diablos.
El primer moviment està construït sobre un pregó que es torna a repetir en el cinquè moviment amb una orquestració més rica en vent i percussió. El segon moviment té un caràcter melòdic que ens porta a Ingá, una dansa popular de començaments del segle XX i on dominen les cordes. El quart moviment està basat en la cançó “Le dije a papá” d’Eva Ayllón. I després del cinquè moviment ja comentat la peça conclou amb una dansa amb la qual, els descendents d’africans de la Colònia celebraven el Corpus Christi i els carnestoltes.
Una peça que ha anat guanyant en intensitat i que ens ha agradat força.
- WILLIAM WALTON (Oldham 1902-Ischia 1983)
Concert per a violoncel i orquestra (1956) (🐌🐌🐌+🐚)
Una primera audició d’aquesta peça on segons llegim en el programa de mà, els tres moviments habituals figuren amb l’ordre alterat, ja que s’inicia amb un Moderato, com si fos el moviment central més tranquil, seguit d’un Allegro Appassionato que hauria d’ocupar el tercer lloc, per acabar amb un Lento-Allegro molto.
En aquesta ocasió el solista ha estat el violoncel·lista francoalemany Nicolàs Altstaedt (Heidelberg, 1982), un artista molt versàtil que exerceix de solista, director d’orquestra i com a director artístic de la Haydn Philharmonie des del 2012.
Una interpretació que ens ha agradat molt i ens ha deixat amb les ganes d’un bis.
- EDWARD ELGAR (Broadheath 1857-Worcester 1934)
Variacions sobre un tema original, op. 36 “Variacions Enigma” (1898-1899) (🐌🐌🐌🐌)
La segona part del concert són les catorze variacions que Elgar, compositor autodidacta, catòlic en un país majoritàriament protestant i d’origen humil en una societat molt classista, va compondre després d’una sèrie d’obres que no havien tingut reconeixement. Aquestes variacions es van fer immediatament populars tant a la Gran Bretanya com a l’estranger.
Inspirades en un tema que ha restat en secret Edward Elgar va dedicar l’obra “als meus amics retratats en ella”, cada variació és un retrat d’alguns dels seus amics o coneguts més propers i pot ser representatiu de la personalitat de l’amic en particular o d’un fet que només era conegut per aquesta persona i el compositor. Especulacions que mai han estat del tot confirmades.
La primera “C.A.E.” L’istesso tempo està dedicada a la seva esposa Caroline Alice Roberts. L’última “E.D.U.” Finale: Allegro resumeix tota l’obra i la clou amb ritmes marcials a manera d’himne.
La novena variació “Nimrod” Adagio és la més coneguda i es toca sovint com a peça a part. Està dedicada a un amic i editor anomenat Jäger (caçador) i d’aqui el nom de Nimrod referit a un caçador de l’Antic Testament.
Una segona part que ha arrodonit un concert molt encertat amb una OBC, que com ens té acostumats, han estat magnífics.
