LLACH POETA (temp. 18/19 – espectacle nº 189)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Dissabte 27 d’abril, a la Badabadoc, una de les sales “amb encant” de Barcelona, hem gaudit i molt, d’un espectacle que ens ha fascinat i que ens ha deixat literalment amb la “pell de gallina”, per les emocions que ens ha provocat.

LLACH POETA és un espectacle íntim on la música i la paraula de les cançons de Lluís Llach viatgen per separat, i a la vegada no poden deixar d’anar de la mà.

Cançons que són poemes?

Poemes que són cançons?

…tant se val, és així com ens agrada!

Les lletres de les cançons, mil vegades escoltades, prenen una dimensió absolutament diferent en ser recitades.

La veu de Joan Berlanga ens ha emocionat i la seva manera de recitar té quelcom de magnètic que ens ha atrapat. La música, a càrrec d’Albert Flores acompanya a la paraula i ens ajuda a recordar la cançó però mantenint-se al marge, donant, amb la delicadesa de la seva interpretació al piano, molta més força al text.

Les lletres de les cançons de Lluís Llach són poemes per si mateixes. Lletres intemporals, vigents.

Aconsegueixen transmetre la tendresa dels sentiments, el dolor per la pèrdua, l’alegria per la vida, l’amor universal, la critica cap a la injustícia, la ironia d’un país que se sap petit…

Joan Berlanga i Albert Flores van crear aquest espectacle l’any 2014 i durant tres anys la van representar a diferents poblacions de Catalunya. Després d’una parada obligatòria de dos anys a causa d’una malaltia d’en Joan, ara tornen als escenaris amb més ganes i força, reestrenant aquest espectacle a Barcelona ciutat, i segons ens comenten ells mateixos, va creixent a cada representació.

El resultat és molt notable i sorprenent, i descobrim que el text funciona perfectament sense ser cantat, i la música no ens desvincula del poder de la paraula.

Com ens comenta el mateix Joan, les lletres de Llach no solament no han envellit sinó que segueixen parlant de temes que ens importen i que són rabiosament vigents avui.

Una selecció molt acurada i equilibrada dels temes, una veu que domina els matisos i dóna l’èmfasi precís a cada paraula, i una versió musical extraordinària, ens ha deixat amb ganes de més, de molt més.

Així comença l’espectacle ….

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca digueu-li que la vull però no puc anar a estimar-la, que encara hi ha combat …

I així acaba ….

No és això, companys, no és això; ens diran que ara cal esperar. I esperem, ben segur que esperem.

És l’espera dels que no ens aturarem fins que no calgui dir: no és això.

… però per nosaltres, el moment àlgid de la proposta, es quan en Joan Berlanga recita meravellosament el poema “SOMNIEM”…

SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa …

Nosaltres sempre hem estat uns fidels seguidors de Lluís Llach i coneixem molt bé totes les seves cançons (podríem dir que gairebé de memòria), … però aquest espectacle ens ha mostrat els poemes “despullats”, o en certa manera deslligats de la música de les cançons, a un ritme totalment diferent del compàs de les melodies a les què l’oïda ens té acostumats.

Curiosament aquestes lletres agafen encara més força en ser recitades, a causa dels matisos i les pauses que aplica en Joan Berlanga.

Estem convençuts que fins i tot el mateix Lluís Llach, quedaria sorprès del magnífic resultat obtingut en aquest format.

Un espectacle realment extraordinari, emotiu, brutal … i no cal dir-ho absolutament recomanable.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autor textos i música: Lluís Llach

Intèrprets: Joan Berlanga i Escolar, paraula i Albert Flores i Freixanet, Piano

Idioma: català

Durada: 75 minuts