LLACH POETA (temp. 18/19 – espectacle nÂș 189)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts EscĂšniques –Â
Per Imma Barba & Miquel GascĂłn –
Dissabte 27 d’abril, a la Badabadoc, una de les sales “amb encant” de Barcelona, hem gaudit i molt, d’un espectacle que ens ha fascinat i que ens ha deixat literalment amb la “pell de gallina”, per les emocions que ens ha provocat.
LLACH POETA Ă©s un espectacle Ăntim on la mĂșsica i la paraula de les cançons de LluĂs Llach viatgen per separat, i a la vegada no poden deixar d’anar de la mĂ .
Cançons que són poemes?
Poemes que són cançons?
…tant se val, Ă©s aixĂ com ens agrada!
Les lletres de les cançons, mil vegades escoltades, prenen una dimensió absolutament diferent en ser recitades.
La veu de Joan Berlanga ens ha emocionat i la seva manera de recitar tĂ© quelcom de magnĂštic que ens ha atrapat. La mĂșsica, a cĂ rrec dâAlbert Flores acompanya a la paraula i ens ajuda a recordar la cançó perĂČ mantenint-se al marge, donant, amb la delicadesa de la seva interpretaciĂł al piano, molta mĂ©s força al text.
Les lletres de les cançons de LluĂs Llach sĂłn poemes per si mateixes. Lletres intemporals, vigents.
Aconsegueixen transmetre la tendresa dels sentiments, el dolor per la pĂšrdua, lâalegria per la vida, lâamor universal, la critica cap a la injustĂcia, la ironia dâun paĂs que se sap petit…
Joan Berlanga i Albert Flores van crear aquest espectacle l’any 2014 i durant tres anys la van representar a diferents poblacions de Catalunya. DesprĂ©s d’una parada obligatĂČria de dos anys a causa d’una malaltia d’en Joan, ara tornen als escenaris amb mĂ©s ganes i força, reestrenant aquest espectacle a Barcelona ciutat, i segons ens comenten ells mateixos, va creixent a cada representaciĂł.
El resultat Ă©s molt notable i sorprenent, i descobrim que el text funciona perfectament sense ser cantat, i la mĂșsica no ens desvincula del poder de la paraula.
Com ens comenta el mateix Joan, les lletres de Llach no solament no han envellit sinĂł que segueixen parlant de temes que ens importen i que sĂłn rabiosament vigents avui.
Una selecciĂł molt acurada i equilibrada dels temes, una veu que domina els matisos i dĂłna l’Ăšmfasi precĂs a cada paraula, i una versiĂł musical extraordinĂ ria, ens ha deixat amb ganes de mĂ©s, de molt mĂ©s.
AixĂ comença l’espectacle ….
Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca digueu-li que la vull perĂČ no puc anar a estimar-la, que encara hi ha combat …
I aixĂ acaba ….
No Ă©s aixĂČ, companys, no Ă©s aixĂČ; ens diran que ara cal esperar. I esperem, ben segur que esperem.
Ăs l’espera dels que no ens aturarem fins que no calgui dir: no Ă©s aixĂČ.
… perĂČ per nosaltres, el moment Ă lgid de la proposta, es quan en Joan Berlanga recita meravellosament el poema “SOMNIEM”…
SOMNIEU.
Ăs clar que sĂ, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
Ăs clar que sĂ, hem aprĂšs a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
Ăs clar que sĂ, volem massa, mĂ©s, tot, Ă vidament.
TENIU MASSA PRESSA.
SĂ, Ă©s clar que sĂ, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa …
Nosaltres sempre hem estat uns fidels seguidors de LluĂs Llach i coneixem molt bĂ© totes les seves cançons (podrĂem dir que gairebĂ© de memĂČria), … perĂČ aquest espectacle ens ha mostrat els poemes “despullats”, o en certa manera deslligats de la mĂșsica de les cançons, a un ritme totalment diferent del compĂ s de les melodies a les quĂš l’oĂŻda ens tĂ© acostumats.
Curiosament aquestes lletres agafen encara més força en ser recitades, a causa dels matisos i les pauses que aplica en Joan Berlanga.
Estem convençuts que fins i tot el mateix LluĂs Llach, quedaria sorprĂšs del magnĂfic resultat obtingut en aquest format.
Un espectacle realment extraordinari, emotiu, brutal … i no cal dir-ho absolutament recomanable.