ATLÀNTIDA 92 (Un espectacle que fa aigües) (temp. 18/19 – espectacle nº 185)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
És dia de Sant Jordi, després de la passejada pels carrers de la ciutat, de bon matí amb paraigües, comprar uns quants llibres i respirar “l’aire” únic que comporta aquest dia, vam tenir la sorpresa de poder estar un parell d’horetes amb el nostre fill que viu a Estocolm i ha vingut per feina a Barcelona.
Molt contents, rosa en mà, ens vam dirigir al Teatre Tantarantana on la companyia El Martell feia una prèvia de l’espectacle que s’estrena just l’endemà, dia 24 d’abril.
Es tracta de l’espectacle ATLÀNTIDA 92 (un espectacle que fa aigües) que forma part d’El Cicló, el projecte de suport a la creació, de cinc companyies en residencia, i que aquesta temporada arriba a la seva cinquena edició.
Aquest és el segon espectacle que la companyia El Martell presenta dins El Cicló, també escrit i dirigit per Laia Alsina. El primer “El mar no cap dins d’una capsa de sabates” el vam poder veure la temporada passada.
Una companyia que s’autodefineix com de teatre polític i de la que també hem vist els seus dos primers espectacles: Y-X o La fidelitat dels cignes Negres el 2016 i Ah ! (Judit) en 2017, les dues a la Sala Atrium.
ATLÀNTIDA 92, a través del poema L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, de la Barcelona del 92 i del partit de la Copa de Wembley que es va celebrar també el 1992, ens parla dels nostres dies.
Una reflexió sobre com cada cop que, al llarg de la història, ha existit una disputa territorial, s’ha produït també una disputa pel relat, és a dir, per allò que aquell territori significa. És, per tant, també, una reflexió sobre la importància d’allò que es pot dir i el que no. Perquè qui té el relat té el poder.
Segons ha indicat la mateixa Laia Alsina “Considerem que parla molt dels nostres dies, ja que en moments com el que estem vivint ara, en què s’ha produït una disputa territorial, el que passa en realitat és que disputem no tant pel territori sinó pel que el territori significa.”
Una proposta interpretada per Sergi Gibert (el jove de l’entrada), Cristina Arenas (la Montserrat, la secretària) i Josep Sobrevals (en Mingo, el president) que comença amb un discurs del president que dóna la benvinguda als membres de l’Associació de veïns del barri que s’han aplegat per veure el final del partit entre el Barça i el Sampdoria.
Un discurs en el qual el president aprofita per a recordar, amb eufòria, que Barcelona serà la seu dels Jocs Olímpics.
El jove de l’entrada interromp el discurs recordant que en aquelles mateixes dates s’estaven produint detencions i tortures de membres de Terra Lliure, que quedaven ocultes darrere els esdeveniments esportius que omplien la ciutat de joia.
Una proposta que no és comèdia, ni tragèdia, ni drama. Una proposta que travessa diversos gèneres teatrals i presenta algun daltabaix en el discurs descol·locant-nos una mica, hem de riure ? no és totalment seriós el que ens estan explicant ? pretenen fer parlar a les veus silenciades aleshores ? on ens volen fer reflexionar sobre quines són les veus que avui estan silenciades ? i perquè Verdaguer ??
Per a la Laia Verdaguer ha estat una coreografía, perquè així com quan fem “coreos” estem acostumats a moure i expressar-nos amb el cos d’una manera no naturalista, el que hem fet en aquest procés és portar aquesta codificació a la manera de dir.
I el poema l’Atlàntida ha estat l’escollit, perquè en ell també hi ha una lluita pel territori.
Una proposta dotada d’una gran frescor en la posada en escena i en les interpretacions, que s’inicia còmicament amb participació del públic per anar evolucionant cap a un discurs compromés i de denúncia, lligat pels poemes de l’Atlàntida.
Un espectacle interessant, que pot descol·locar a alguns espectadors. Recomanable pel discurs i per la passió i entusiasme que desprén i que es podrà veure als baixos del Tantarantana fins al dia 12 de maig.
Dramatúrgia i direcció: Laia Alsina Ferrer
Intèrprets: Cristina Arenas, Sergi Gibert i Josep Sobrevals
Ajudantia de direcció: Pau Masaló \ Assistent de direcció: Albert Reverendo \ Escenografia i vestuari: Carlota Masvidal \ Producció: Júlia Simó \ Direcció tècnica: Ruben Taltavull \ Fotografíes de El Cicló: Marta Mas @leentrelineas \ Coproducció: Cia. El Martell i Tantarantana
Idioma: català
Durada: 70 minuts
